La innovadora línia 2 de metro es posava en marxa fa 25 anys

El primer tram de la línia 2 posat en servei el 1995 constava de sis estacions: Sant Antoni, Universitat, Passeig de Gràcia, Tetuan, Monumental i Sagrada Família. El 30 de desembre, tres mesos més tard de la inauguració, s'obria al públic l'estació de Paral·lel i quedava completada aquesta part de la nova línia.

La línia 2 es va inaugurar com una de les més modernes del món en el seu moment i la primera adaptada a les persones amb mobilitat reduïda i invidents, i incorporava els darrers avenços tecnològics, tant pel que fa a les instal·lacions fixes com a les infraestructures i els trens que havien de circular per les seves vies.

Una línia innovadora

Totes les estacions de la nova línia disposaven d'ascensors i escales automàtiques des de les andanes fins a l'exterior, amb dispositius de seguretat i arrencada automàtica en cas d'aturada no justificada. Els vestíbuls i les andanes comptaven amb un paviment especial amb encaminaments per servir com a guia a les persones amb problemes de visió. Les estacions tenien màquines expenedores de bitllets amb pagament de monedes, paper moneda i targeta de crèdit i des de la cabina del cap d'estació es controlaven tots els elements de les instal·lacions.

Pel que fa al material mòbil, la línia comptava per donar servei amb els trens de la sèrie 2000, que disposava de conducció automàtica (sistema ATP-ATO). El fet més destacable és que eren els primers trens continus de Metro de Barcelona, però també els primers que van entrar en servei a Espanya i els segons a fer-ho a Europa, després del de París. Tot i que s'havien encarregat expressament per a la línia 2, els retards en la seva construcció farien que aquests funcionessin primer per lalínia 3, concretament des de juliol del 1992.

Els metros, altrament dits de tipu cuc, disposaven d'un passadís que permetia la interconnexió interior entre cotxes. La visió sencera de tot el tren per dins representava tota una novetat i possibilitava una millor distribució del passatge a l'interior, alhora que oferia una major sensació de seguretat, especialment a les hores de menys afluència de viatgers.

Convé destacar que la característica més important d’aquesta línia a efectes operatius va ser el model d'automatització amb què es va configurar, un disseny que permetria, el 16 de desembre del 2009, implantar la conducció automàtica a la línia 11, que es va convertir en la segona línia del metro de Barcelona amb aquestes característiques després de la línia 9/10, que tres dies abans havia començat a funcionar en el ramal de Santa Coloma de Gramenet.

Una història llarga i complexa

La història de la línia 2 es remunta als anys 50, amb un projecte que havia d'unir els barris d'Horta I Sant Andreu amb el centre de la ciutat arribant fins al Paral·lel. Les obres es van iniciar el 1955 i el 1959 s'inaugurava el tram Sagrera-Vilapicina, després ampliat fins a Horta (1967), (vegeu enllaç) tot i que aquesta part s'integraria a la línia 5 l'any 1970, primer temporalment i més tard de forma definitiva.

Entretant, el projecte va continuar amb l'adjudicació de les obres entre Paral·lel i Sagrada Família, que s'iniciarien el 1969. Era el primer cop que es realitzava un túnel de ferrocarril amb tuneladora, i la seva construcció es va enfrontar amb força problemes per la presència d'aigua i els canvis del subsòl de Barcelona. Les obres van estar parades després de topar amb un bloc de pedra de l'antiga muralla de la ciutat que va obligar a desviar el traçat, i el 1973 es paralitzarien de nou per falta de diners, però amb el túnel ja fet.

L'any 1986, amb la nominació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics del 1992, es va reactivar la idea de posar en servei la línia 2. No obstant, les diferències de criteri entorn del seu traçat van retardar considerablement les obres. De fet, el consistori volia que la línia arribés fins a la Zona Franca, però connectant les instal·lacions olímpiques de la muntanya de Montjuïc, un projecte que finalment es veuria postergat, i es va optar per la modernització del Funicular de Montjuïc per fer aquesta connexió.

El primer tram de la nova línia que va posar-se en servei (Sant Antoni-Sagrada Família) corresponia a la part ja construïda, però que va haver de ser adaptada i millorada, i poc després s’ampliava amb l'estació Paral·lel com a terminal de la línia. Dos anys més tard, el 20 de setembre del 1997, la línia 2 es prolongaria amb el tram Sagrada Família - La Pau.

Les darreres prolongacions a la línia inclouen el tram La Pau-Pep Ventura l'any 2002, que fins llavors formava part de la línia 4, i finalment l'arribada a Badalona Pompeu Fabra el juliol del 2010, de manera que va quedar amb la configuració actual de18 estacions i 12,8 quilòmetres de longitud.

Jornada de portes obertes

Per donar a conèixer la nova línia 2 de metro, TMB va organitzar els dies previs a la seva inauguració unes jornades de portes obertes perquè la ciutadania pogués accedir a les instal·lacions. Les jornades, amenitzades amb diferents activitats i espectacles en cadascuna de les estacions, es van realitzar en el context de les Festes de la Mercè i van comptar amb l’assistència d'unes 60.000 persones.

La inauguració de la línia 2 també va resultar molt concorreguda i festiva, i va comptar amb la presència destacada del president de la Generalitat, Jordi Pujol, l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, el ministre d’Obres Públiques, Transports i Medi Ambient, Josep Borrell, i el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Artur Mas, entre altres autoritats del moment. Durant l'acte, l'alcalde Pasqual Maragall va reivindicar l’arribada de la línia a Montjuïc davant el president Jordi Pujol, ja que aquesta part del projecte, molt desitjada pels responsables de l’ajuntament de la ciutat, havia estat ajornada sine die per la Generalitat.

Nova imatge a Metro

Coincidint amb l'entrada en servei de la línia 2 es va introduir una altra novetat destacada, la implantació d'una nova imatge del metro de Barcelona.

Es va redissenyar el rombe, amb el color vermell actual amb fons blanc i un aspecte més senzill i modern, i es va desenvolupar un nou model de banderola lluminosa i volumètrica. També es van redissenyar tots els panells d’informació dels accessos a la xarxa amb la nova imatge.

Tots aquests elements es van introduir en la línia 2 i després es van anant aplicant de forma gradual a tota la xarxa.

Imatge