La línia 2 de metro arribava al Besòs fa 20 anys

El nou tram de la línia 2, de 3.932 metres de longitud, incorporava cinc noves estacions (Encants, Clot, Bac de Roda, Sant Martí i La Pau) a les set que ja tenia aquesta línia, posada en servei el setembre del 1995 entre Sant Antoni i Sagrada Família i ampliada a finals d'aquell mateix any amb l'estació de Paral·lel, que permetia enllaçar amb la línia 3.

La inauguració d'aquest tram de línia 2 donava resposta finalment a una reivindicació veïnal llargament reclamada, com era l'arribada del metro a Sant Martí de Provençals, una de les zones més densament poblades de Barcelona i mancada fins llavors d'aquest transport públic.

Projecte dels anys 50

De fet, la història de la línia 2 es remunta a la dècada dels cinquanta, amb un projecte original que va ser modificat en diferents ocasions. No obstant, la construcció de la línia 2 amb el traçat que avui coneixem es va dilatar durant quasi 29 anys, des que el desembre del 1968 es varen iniciar les obres del túnel del tram Poble Sec - Sagrada Família, uns treballs que es van paralitzar el 1973 per falta de diners.

L'any 1977 l'Ajuntament modifica el traçat original de la línia i en situa el final a La Pau, quan inicialment estava pensat al Carmel, i el 1983 la Generalitat anuncia que en tres anys es posarà en servei la línia 2, però no serà fins al 1991 que es comença la construcció i es remodelen els túnels construïts el 1968.

Inaugurada finalment el setembre del 1995 i ampliada fins a La Pau el 1997, la línia 2 arriba en l'actualitat fins a Badalona. L'any 2002 incorporava 5 noves estacions, que fins a aquell moment pertanyien a la línia 4, en el tram comprès entre La Pau i Pep Ventura. A més d'aquesta última, les estacions afectades eren Verneda, Joan XXIII (avui Artigues/Sant Adrià), Sant Roc i Gorg. El canvi responia a diversos estudis de mobilitat que aconsellaven un enllaç directe entre el centre de Barcelona i el de Badalona, on finalment arribaria la línia l'11 de juliol del 2010, amb l'obertura de l'estació Badalona/Pompeu Fabra.

La primera línia de metro accessible

Cada una de les noves estacions tenia la peculiaritat d'haver estat dissenyada per diferents equips d'arquitectes, un fet que després es repetiria en posteriors obres d'ampliació del suburbà. No obstant això, el més destacat de la línia 2 és que va ser la primera línia de metro concebuda com a accessible. Per tal de facilitar l'accés de les persones amb problemes de mobilitat totes les estacions disposen d'origen d'ascensors que comuniquen el carrer amb el vestíbul i aquest amb les andanes, d'escales automàtiques amb dispositius de seguretat i d'un tipus de pavimentació als vestíbuls i andanes que incorporen unes bandes de textura especial en el terra, anomenades encaminadors, per millorar la guia de les persones invidents i amb deficiències de visió.

Un altre aspecte innovador era la informació al client, ja que es van instal·lar cartells electrònics a les andanes i vestíbuls així com intercomunicadors.

En el seu moment també va cridar l’atenció la via —que en lloc de travesses se sosté sobre una base de formigó subjecta a uns pilars dotats d’un material que esmorteeix les vibracions—, la catenària rígida i els nous trens que es van posar en servei per la línia.

Imatge