L’evolució dels plànols de la xarxa del metro de Barcelona al llarg dels seus cent anys d’història

Recentment, TMB ha presentat un nou recurs digital de gran interès per a entendre la història del suburbà barceloní. Ens referim al microsite amb navegació accessible Crònica d’un viatge. Història de la xarxa de metro de Barcelona, un nou espai online que permet a les persones usuàries apropar-se als 100 anys de servei del metro a través d’un total de més de 250 imatges, algunes de les quals amb aplicació d’animació 3D.

Entre el profús material de l’arxiu de la Fundació TMB que compon aquest lloc web volem destacar l’espai dedicat als plànols. És un exercici visual que us proposem molt didàctic i lúdic per explicar la relació entre el creixement de la capital catalana i la seva àrea metropolitana i l’evolució de la xarxa de metro, i viceversa.

Però anem als orígens d’aquestes veritables cartes de navegació del subsol: La major part dels mapes del metro del món segueixen un esquema similar al plànol del metro londinenc creat el 1931 per Harry Beck. Beck, un dibuixant d'enginyeria de l'oficina de senyalització del metro de Londres, va aconseguir simplificar-la ja en aquell moment extensa xarxa del metro de la capital del Regne Unit en un projecte revolucionari, senzill i intuïtiu que després van seguir la majoria de ciutats per als seus suburbans. Per aconseguir-lo va partir de la simplicitat i el buidatge d’informacions inútils, centrant-se en les dades bàsiques per desplaçar-se: quin és el meu punt de partida, quina línia he d’agafar, on he de fer transbordament, a quina altra línia i fins a on.

El plànol de la xarxa del nostre suburbà apareix en els primers dissenys superposats únicament a la ciutat de Barcelona. Els primers anys amb ferrocarril subterrani a Barcelona són els anys d’una única línia: el Gran Metropolità. El primer plànol, datat el 1923 i conservat entre l’extensíssim patrimoni documental de la Fundació TMB, dibuixa el recorregut d’aquest Gran Metropolità i les seves 9 estacions traçat sobre la quadrícula de carrers del centre de la capital catalana. L’encreuament del Gran Metro i el Transversal com una gran creu apareix a un plànol que data de 1932. La prolongació de les línies existents i la creació de noves va comportar més complexitat i va portar a l’adaptació de l’esquema de Harry Beck per a les representacions dels posteriors mapes del nostre suburbà. Era l’opció més clarificadora: fer un esquema partint de la base que la informació més rellevant per a la persona usuària és el nombre d’estacions i canvis de línia que ha de fer per arribar a la seva destinació, mostrant clarament les estacions d’intercanvi a altra línia o alternativa de transport, igual que el final i inici de cada línia.

I és que la majoria dels mapes de metro d’avui dia segueixen un disseny similar al del mapa de Beck del 1931 i són referències ràpides i pràctiques per moure’s en transport subterrani a les grans ciutats sense un excés d'informació que ens confongui. La característica comuna és que combinen molta informació en poc espai. Intuïtivament, aprenem com anar d’un punt a un altre seguint fàcilment línies de colors. La veritat és que els plànols de metro, com tot el que envolta el suburbà (la seva imatge corporativa o la senyalística, per exemple) són sens dubte icones, símbols molt recognoscibles de les grans ciutats del planeta, entre les quals Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Amb els canvis tecnològics, els mapes conviuen avui en versió analògica impresa en paper, en forma de tríptics per portar a la butxaca, i digital, amb la totalitat de possibilitats que faciliten les actuals aplicacions dinàmiques i interactives per a dispositius mòbils, tauletes i ordinadors, i amb altres formats accessibles, com el mapa tàctil de metro per a persones cegues o amb discapacitats visuals.

Teniu més informació i imatges de l’evolució dels plànols del metro de Barcelona i la seva àrea metropolitana entrant en aquest enllaç.