Quan Barcelona va imaginar un metro monumental
El disseny, la construcció i l'explotació del Metro Transversal, inaugurat fa 90 anys, va suposar un repte colossal per a l'enginyeria de principis del segle XX.
A dreta llei, el Transversal va ser el primer metro pensat per a Barcelona. L'enginyer Fernando Reyes el va projectar el 1912, si bé com a enllaç entre les terminals de les companyies ferroviàries que operaven en diferents punts de la ciutat. Ho van recordar ahir Joan Alberich i Ramón Lascorz, en la presentació del seu llibre El metro Transversal de Barcelona 1926-2016, un documentat repàs de la gènesi i desenvolupament d'un transport públic que 90 anys després manté moltes de les seves singularitats.
En l'acte, celebrat al vestíbul de l'estació d'Universitat en presència de nombrosos aficionats i estudiosos del món ferroviari —entre els quals el periodista i escriptor Lluís Permanyer—, els autors van fer servir algunes de les 300 fotografies del llibre per resseguir la trajectòria del Transversal, des dels esbossos de Reyes fins a la realitat actual de la línia 1 de metro, amb els seus 20,2 quilòmetres de longitud i 30 estacions en tres municipis diferents, veritable columna vertebral de la xarxa metropolitana de transport.
Inauguració el 1926
Entre el projecte i la realitat, els promotors del Transversal van perdre la cursa per ser els primers a oferir un ferrocarril urbà subterrani a Barcelona: l'empresa del Gran Metro va començar una mica abans les obres, el 1921, i va obrir portes el desembre del 1924. Mentrestant les complicacions constructives i alguns accidents retardaven els progressos del túnel que havia d'enllaçar la plaça de Catalunya i el barri de la Bordeta. El moment solemne de la inauguració seria el 10 de juny del 1926.
Encara que la vocació del Transversal era la d'enllaç entre estacions de tren, mai va actuar com a tal, sinó com a transport urbà de masses. Però, segons va recordar Alberich, fins als anys 30 els gestors de la companyia encara comptaven amb la possibilitat de fer servir les vies —d'ample ibèric— per al transport de bestiar dins la ciutat.
Trets diferencials
El fet diferencial de l'ample de via, ben conegut, no és l'únic que caracteritza el Transversal. Els enginyers dels anys 20 i 30 del segle passat van dotar la nova infraestructura de diversos elements destacables, per les dimensions i per la complexitat. Alberich en va anomenar alguns: el pont de ferro sobre el túnel del Gran Metro a la plaça de Catalunya, l'estació d'Espanya amb tres vies, l'edifici corporatiu de Santa Eulàlia i la subcentral de Mercat Nou, els elements decoratius dels accessos, els trens formats per cotxes de dimensions XL, que van ser considerats els més grans del món fins als anys 60…
El caràcter monumental de l'antecedent de la línia 1 de metro es va estendre més enllà de la Guerra Civil, quan es va reprendre l'expansió cap al Besòs. Les noves estacions que es construïen sota la Meridiana es van dissenyar amb l'esquema de les tres andanes (dues de laterals i una de central) per afavorir la pujada i baixada dels passatgers, un model que es va considerar propi de Barcelona, encara que estrictament no ho és.
Llegat a l'àrea metropolitana
Aquesta monumentalitat arquitectònica forma part de l'herència deixada pel Transversal a l'àrea metropolitana, juntament amb exemples de la tecnologia i l'art que ha pogut preservar la Fundació TMB, com el cotxe de la sèrie 100 o els ferros decoratius dels accessos de l'estació de Rocafort, i que esperen un emplaçament adequat per ser mostrats al públic.
Els reptes d'enginyeria van continuar als anys 80, quan amb la línia 1 el metro va travessar per primera vegada el riu Besòs per arribar a Santa Coloma. I la planificació de futur en conté d'altres, ja que sobre el paper hauria de travessar també el Llobregat, per arribar al Prat, per un extrem, i baixar des de Santa Coloma de Gramenet a Badalona, per l'altre.
La commemoració dels 90 anys del Transversal continua, i pròximament se'n veuran altres accions com ara la instal·lació de codis QR a les estacions originals, acció promoguda per Andana Central, la decoració vintage d'un tren i les rutes culturals pel traçat inicial de la línia.
Ramón Lascorz, coautor del llibre, signant l'obra / Foto: Miguel Ángel Cuartero
- Conceptes#metrotransversalCulturalHistòricPatrimoniInstitucionsFundacióTMBLlocsUniversitatServeiMetroAnys2016
