El Transversal, un metro nonagenari

transversal.jpg

Logotip del Metro Transversal / Arxiu TMB

El 10 de juny del 1926, ara fa tot just 90 anys, s'inaugurava el primer tram del Ferrocarril Metropolità de Barcelona, més conegut com el Transversal, que anava des de la Bordeta fins a la plaça de Catalunya.

El Metro Transversal, segon a posar-se en servei després del Gran Metro, que ho va fer dos anys abans, el 1924, va ser concebut amb l'objectiu d'unir el sud-oest i el nord-est de la ciutat amb un enllaç ferroviari subterrani, d'aquí la raó del seu nom. El ramal tenia una longitud de 4,063 km i comptava amb nou estacions: Bordeta (avui desapareguda), Mercat Nou, Sants (avui Plaça de Sants), Hostafrancs, Espanya, Rocafort, Urgell, Universitat i Catalunya.

Les estacions del Transversal formen part avui de la línia 1 i, juntament amb l'esmentat tram del Gran Metro, que va de Lesseps a Catalunya i que ara està integrat a la línia 3, són els primers antecedents de l'actual xarxa de metro, l'origen de la qual parteix d'aquestes dues iniciatives empresarials paral·leles desenvolupades als anys 20 del segle passat.

Ample de via ibèric

Una dada que convé destacar del Transversal és que va ser construït amb l'ample de via espanyol o ibèric antic (sis peus castellans o 1.672 mil·límetres, que els enginyers van convertir en cinc peus anglesos i sis polzades, per tant 1.674 mil·límetres), perquè en el projecte inicial havia de servir de pas als trens d'aquesta via d'ample convencional, mentre que el Gran Metro es va projectar i executar amb l'ample de via estàndard (1.435 mm), que és l'habitual a les xarxes de metro tradicionals, també a la de Barcelona.

Tot i la idea que va impulsar la seva realització, el cert és que la línia Transversal no ha servit mai com a enllaç ferroviari regular entre les dues bandes de la ciutat, i ha desenvolupat sempre la seva funció com a metro.

Els cotxes més grans del món

Una altra curiositat del Ferrocarril Metropolità Transversal és que per a la inauguració del primer tram es van encarregar 10 (posteriorment ampliats a 12) automotors elèctrics de grans dimensions a la societat barcelonina Material para Ferrocarriles y Construcciones, S.A. (MFC). Els nous vehicles, de 22 metres de longitud, van ser fins l'any 1962 els cotxes de metro més grans del món.

Durant les dues primeres dècades, el servei de la línia es va donar exclusivament amb aquest material mòbil de la sèrie 100, de manera que circulaven trens d'un sol cotxe a causa de la seva gran capacitat. Igualment, aquesta sèrie va circular per la línia 1 fins als anys 70, al llarg dels quals es va anar retirant del servei.