De què parlem quan parlem de l'estació de Bordeta
Sovint esmentada entre les estacions desaparegudes o abandonades, la de Bordeta és un cas atípic a la xarxa de metro de Barcelona: alguna cosa hi ha, però ja no és una estació, i no conserva res de l'original.
El mes vinent farà 90 anys de la inauguració del primer tram del Metro Transversal, entre Catalunya i Bordeta, dues estacions que han tingut sort ben diversa: Catalunya continua sent un transitat nus ferroviari, mentre que Bordeta no va passar de ser un baixador a cel obert, fins que el 1983 va tancar les portes coincidint amb la prolongació de la línia 1 des de Santa Eulàlia fins a Torrassa.
Tot i tancada i mig enderrocada, l'estació va continuar sent útil durant molts anys: una de les andanes servia per fer canvis de motorista i canvis de trens, és a dir, operacions per substituir un dels trens del carrusel per un altre que sortia buit de la cotxera de Santa Eulàlia.
Això va durar fins que als anys 2006-2008, amb les obres de transformació del corredor ferroviari de Sants i la construcció del calaix, va ser derruïda completament la part que continuava dreta de l'estació. De Bordeta no en queda res, per tant. Però la funció que últimament feia sí que continua viva, en l'andana nova de trinca construïda expressament al límit entre el calaix de formigó i el pati de vies de Santa Eulàlia.
E en la foto següent, de l'arxiu del servei de Projectes de Metro de TMB, presa durant les obres de cobriment de les vies del metro i d'Adif, es pot apreciar la posició de l'andana, entre la via de servei sentit Fondo i la via de sortida del taller de Santa Eulàlia.
La nova andana tècnica de Bordeta, entre el calaix de formigó i el recinte de Santa Eulàlia / Foto: Arxiu TMB
