La creació del Gran Metro de Barcelona

Tal dia com avui de fa 104 anys, el 26 de març de 1921, s’acordava crear l’empresa del Gran Metropolitano de Barcelona, SA. Més coneguda com el Gran Metro, aquesta companyia seria la responsable de posar en funcionament la primera línia de metro de la ciutat, concretament el tram entre Catalunya i Lesseps, i de la qual enguany celebrem el seu centenari.

El Gran Metro no va ser la primera empresa constituïda per construir una línia de metro, honor que correspon a la societat Ferrocarril Metropolitano de Barcelona, SA, coneguda com el Transversal, però sí que va ser la primera a inaugurar i explotar el primer ferrocarril metropolità de la ciutat el 30 de desembre del 1924, amb un tram de 2.714 metres i quatre estacions, Catalunya, Aragó –l'actual Passeig de Gràcia–, Diagonal i Lesseps.

Antecedents

La xarxa de metro de Barcelona començà a prendre forma als anys vint del segle passat, quan s’estaven treballant diferents projectes des de temps abans, dels quals dos d’ells acabarien convertint-se en realitat. Llavors el metro era considerat el sistema de transport del futur per a les grans ciutats. Londres, Nova York i d’altres grans ciutats ja tenien metro, i la capital catalana també en volia.

El primer moviment per configurar una línia de metro va venir el 1907 de la mà dels enginyers Pau Müller i Octavio Zaragoza, quan van demanar una concessió de ferrocarril subterrani per unir la Ciutadella amb la Bonanova. L’Estat va aprovar el projecte el 1912, però no es va trobar finançament i va quedar aturat.

El mateix any 1912, un altre enginyer, Fernando Reyes, presentava un segon pla de metro que volia creuar Barcelona des de Sants fins a Sant Martí, unint el sud-oest i el nord-est de la ciutat amb un enllaç ferroviari subterrani, Així es com el 1920 es va constituir la companyia Ferrocarril Metropolitano de Barcelona, SA, tot i que novament els diners van ser l’obstacle per retardar el projecte fins a l’any 1922.

Pel que fa a la proposta de Müller i Zaragoza, les dificultats econòmiques van obligar a traspassar al Banco de Vizcaya la concessió que l’Estat els havia aprovat el 1912, però no seria fins després de la Primera Guerra Mundial que bancs i empresaris s’atrevirien a apostar pels projectes del metro a Barcelona.

Finalment, el 26 de març del 1921, el Banco Hispano Colonial, la companyia Tranvías de Barcelona, SA, Ferrocarriles de Cataluña i el consorci Arnús-Garí van decidir unir-se al Banco de Vizcaya per finançar el projecte i constituir la societat Gran Metropolitano de Barcelona, SA., i dos mesos després, el 26 de maig, firmaven davant notari l’escriptura fundacional de la mateixa amb un capital social de 15 milions de pessetes.

La nova empresa va modificar el projecte original de Müller i Zaragoza, de manera que finalment es contemplaven dos ramals, l’un sota la Rambla i l’altre sota la Via Laietana, que confluïen al passeig de Gràcia per pujar cap a Lesseps.

Les obres començaven a finals d’aquell mateix any i van ser dirigides per l’enginyer Santiago Rubió i Tudurí, inaugurant el primer dels ramals entre Catalunya i Lesseps el 30 de desembre de 1924.

Posteriorment s’obriria al servei, l’1 de maig del 1925, l’estació de Fontana, i el 5 juliol del mateix any s’ampliaria la línia fins a Liceu, al cor de la Rambla.

L’ampliació amb el segon ramal

El 1926, un parell d’anys més tard de l’entrada en servei d’aquesta primera línia, el Gran Metro posaria en funcionament l’altre ramal projectat, que es coneixeria inicialment com a línia II i que connectava l’estació d’Aragó amb les d'Urquinaona i Jaume I.

No seria fins a l’any 1934 quan aquest segon ramal es prolongaria fins a la part baixa de la Via Laietana, concretament fins a una parada que hi havia davant de l’actual edifici de Correus, avui fora de servei.