2000 - 2012: El metro del nou mil·lenni
Durant mesos hem recorregut diverses etapes històriques que ens han permès descobrir com ha evolucionat la xarxa de metro durant 100 anys. Ara ja ens endinsem en el segle XXI, un moment decisiu en la seva expansió territorial i en les millores tecnològiques.
El metro de Barcelona entra en el segle XXI amb una aposta decidida per la transformació tecnològica i l'expansió territorial. Aquest període destaca per una fita històrica: la implantació de la integració tarifària, un sistema que facilitaria l'ús combinat de diferents transports públics amb un sol bitllet dins de l'àrea metropolitana. En paral·lel, la xarxa s'amplia amb la creació de l'L11 i els primers trams automatitzats de l'L9/L10, consolidant el metro com la gran columna vertebral de la mobilitat metropolitana.
La revolució del bitllet únic (2001)
El nou mil·lenni arrenca amb una de les millores més esperades per la ciutadania: l'entrada en vigor de la integració tarifària l'1 de gener de 2001. Aquest sistema fa els desplaçaments més econòmics i senzills, cosa que permet per primera vegada fer transbordaments entre operadors diferents sense tornar a pagar. L'èxit de la mesura es reflecteix en les xifres: el nombre de viatgers creix un 40% en només vint anys.
Reconfiguració i noves estacions (2002 - 2003)
- El traspàs de la Pau a Pep Ventura (2002): L'1 d'octubre de 2002, cinc estacions d'aquest tram passen de l'L4 a l'L2. Els estudis de mobilitat indicaven que la majoria d'usuaris procedents de Badalona transbordaven a La Pau per anar al centre; amb aquest canvi, es va oferir una connexió molt més directa i eficient.
El Maresme-Fòrum (2003): L'agost de 2003 s'inaugura aquesta estació de l'L4 (entre Selva de Mar i Besòs Mar) amb el doble objectiu de donar servei a la nova zona de Diagonal Mar i absorbir el flux de visitants del Fòrum Universal de les Cultures 2004.
Imatge
L'L11: Un metro lleuger per al nord (2003)
El 15 de desembre de 2003 entra en funcionament l'L11, un projecte de metro lleuger dissenyat específicament per superar la complexa orografia del nord de Barcelona. El traçat connecta barris de topografia accidentada com Trinitat Nova (on enllaça amb l'L4), Torre Baró, Vallbona i Ciutat Meridiana, fins a arribar a Can Cuiàs, al municipi de Montcada i Reixac.
Cinc anys més tard, l'estació de Can Cuiàs va fer història en incorporar les primeres portes d'andana automàtiques de la xarxa. Aquestes mampares de vidre, que només s'obren quan el tren està totalment aturat, van suposar un salt sense precedents en la seguretat dels passatgers i van marcar el camí cap al futur.
El naixement de les línies automàtiques (2009 - 2010)
Entre el desembre de 2009 i l'abril de 2010 es posen en marxa els primers trams de l'L9 i l'L10, el projecte ferroviari més ambiciós del segle XXI. Concebudes com a línies "siameses", el pla dissenya un tronc central compartit a Barcelona que es bifurca tant al nord com al sud per enllaçar amb els municipis veïns, funcionant amb un sistema de conducció completament automatitzat (sense motorista).
Les primeres branques a entrar en servei van ser les de l'extrem nord:
- L9: S'inaugura amb el tram Can Zam – Can Peixauet, connectant Santa Coloma de Gramenet.
L10: Es va estrenar poc després entre Gorg (Badalona) i Bon Pastor, l'estació clau on conflueixen ambdues línies.
