Una línia de metro sexagenària i pionera entre la Sagrera i Vilapicina

“El tram inaugurat representa l'inici d'una línia Horta - Collblanc que creuarà els barris residencials de la ciutat en direcció nord – sud i enllaçarà amb les línies de metro de Gràcia, Tibidabo i Sarrià”. Amb aquest comentari saludava el diari La Vanguardia la inauguració de la denominada línia II del Metro Transversal entre la Sagrera i Vilapicina (origen de l'actual línia 5).

Amb una llargada de 2,2 quilòmetres i cinc estacions, La Sagrera (abans Sagrera), Congrés (originàriament Viviendas del Congreso), Maragall, Virrei Amat (Virrey Amat) i Vilapicina (anomenada inicialment Vilapiscina), aquest nou tram o ramal del Tranversal incloïa la construcció d'una estació transformadora o subcentral a la Sagrera i un túnel per connectar amb el taller i les cotxeres provisionals de Vilapicina. Estava previst que la línia arribés a Horta, però la prolongació fins a aquest indret s’allargaria fins al novembre del 1967, vuit anys més tard.

Resposta al creixement urbanístic

En tot cas, com s'apunta en la crònica de La Vanguardia, la nova línia havia de resoldre la comunicació amb transport públic d'unes barriades populoses, que havien experimentat un fort creixement urbanístic al llarg dels anys 50 i que esperaven amb gran expectació l'arribada del metro. Aquesta exigència va fer que es planifiqués la nova línia II o Tranversal Alt per enllaçar tots aquests barris en desenvolupament amb la resta de la ciutat, si bé el pla va derivar finalment en dos projectes, un per connectar Sants amb Collblanc, a partir de la línia de metro del Tranversal ja existent, i un altre entre la Sagrera i Horta.

Cal ressenyar que era la primera línia que es feia a Barcelona des dels anys 20 i que, atesa la urgència de resoldre el repte pendent de la mobilitat urbana en transport públic, l'Ajuntament va assumir el finançament de la infraestructura. La inauguració de la nova línia II va comptar amb la presència de l'alcalde de Barcelona, José María Porcioles, l'arquebisbe i bisbe de la diòcesi, Gregorio Modrego, així com de nombroses autoritats.

Primera línia amb conducció automatitzada

Per donar servei al tram inaugurat de la línia II es van adjudicar 7 trens de 2 cotxes motors amb capacitat, cada tren, per a 500 viatgers. Aquests trens pertanyien a la sèrie 600, la més nova en aquell moment de tota la xarxa de metro, una versió reduïda dels de la sèrie 200 i 400, molt similars als cotxes que circulaven per la línia I, però adaptats a l’amplada internacional i amb alimentació per catenària de 1.200 volts.

Tren automàtic de la sèrie 600 a l'estació de Vilapicina / Foto: Arxiu TMB

Un nou material mòbil funcionant per la que llavors era la línia de metro més curta i també la més flamant de Barcelona va ser considerat com a condició idònia per provar una de les primeres versions del sistema ATO (Automatic Train Operation), un dels enginys utilitzats per garantir la seguretat i la fiabilitat de la circulació de trens. Desenvolupat pels mateixos serveis tècnics del metropolità, va constituir la primera aplicació a nivell mundial d'un sistema automàtic de conducció de trens en una línia de metro.

D'aquesta fita pionera en vam donar compte a la peça Línia II (Sagrera-Vilapicina): precursora de l’automatització, editada a TMB Notícies el 2 de novembre del 2017, en què es reproduïa un article publicat al número 97 de la revista Hora Punta l'any 2009.

Una de les estacions de tram de la línia II, en construcció / Fotos: Arxiu TMB

Vista de l'estació Vilapicina de la línia II de metro, en obres abans de la seva estrena / Foto: Arxiu TMB

Una de les estacions de la línia II de metro, el dia de la inauguració / Foto: Arxiu TMB