Oriol Pàmies

Per què a l’estació de Torras i Bages hi ha tres vies en comptes de dues?

Els metros són sistemes ferroviaris força simples: les estacions en tenen prou amb dues vies, la d'anada i la de tornada. Però hi ha excepcions.

Entre les peculiaritats de la infraestructura del metro de Barcelona hem escollit avui explicar la d'una estació que té una configuració atípica: Torras i Bages, de la línia 1. El motiu és que és de les poques que té tres vies paral·leles, totes tres operatives.

Com sol passar, ens hem de remuntar unes quantes dècades enrere per trobar l'origen de la tercera via de Torras i Bages, ben bé fins als anys 60 del segle passat. El 1963 l'Ajuntament de Barcelona i l'administració estatal van acordar un pla d'urgència per ampliar la xarxa de metro en 16 quilòmetres, és a dir, per gairebé duplicar els 18 existents.

Així, doncs, es va allargar la línia 1 (ex-Transversal) uns dos quilòmetres des de Fabra i Puig a través del barri de Sant Andreu, fins gairebé el límit del terme municipal, mentre les autoritats dissenyaven un nou pla a deu anys vista per ampliar tota la xarxa fins al 85 quilòmetres. Per això la prolongació per sota del passeig de Torras i Bages havia de deixar la infraestructura preparada per a una continuació del túnel, que es preveia cap a Ciutat Meridiana, i per connectar-hi  una futura cotxera que descongestionés la històrica del Transversal a Santa Eulàlia i la de la Sagrera.

El ramal de cotxeres, d'uns 500 metres de longitud, té la forma de dos túnels de via única, una de les quals, en sentit sud, entronca amb el traçat principal sota el carrer de Palomar i per tant transcorre dins l'estació en paral·lel entre una de les andanes i la paret lateral: per això hi ha dues andanes i tres vies a Torras i Bages. L'altra via, en sentit nord, es bifurca més enllà de l'estació i per això no és visible des de les andanes.

Prolongació a Santa Coloma

Segons l'historiador Carles Salmerón, la cotxera s'havia de construir al costat del pont de Santa Coloma. Ara bé, al final l'equipament no es va executar, i tampoc la prolongació a Nou Barris. Una planificació posterior va decidir portar la línia 1 a Santa Coloma de Gramenet a través de Trinitat Vella i Baró de Viver, cosa que es va fer efectiva el 1983. També es va prolongar el metro per la banda del Llobregat, fins a Hospital de Bellvitge (abans Feixa Llarga).

Per a la prolongació entre Torras i Bages i Santa Coloma es va aprofitar una part del ramal de cotxeres. Per això els trens circulen per les vies més pròximes a les parets laterals de l'estació i no per les vies centrals, que acaben en un cul-de-sac i serveixen d'apartador.

Però Torras i Bages no és l'única estació que atresora l'originalitat de la tercera via. També Vilapicina en té una, la que connecta amb la cotxera de la línia 5, en paral·lel a les dues principals. I a Badalona Pompeu Fabra la tercera via serveix d'apartador.

Esquema de vies a l'estació de Torras i Bages de la línia 1Imatge retrospectiva del punt en què l'antic ramal de cotxeres se separa del túnel principal / Foto: Arxiu TMB
Imatge retrospectiva del punt en què l'antic ramal de cotxeres se separa del túnel principal / Foto: Arxiu TMB 

Arquitectura i decoració

Ja que som a Torras i Bages, ens fixarem en l'aspecte de l'estació, que és força semblant al que tenia fa 50 anys, és a dir, de total austeritat. Impressiona la volta, per la seva amplitud (gairebé 20 metres) i longitud (107 metres). Les parets són de rajola de València de color gris i una de les andanes conserva el panot original, mentre que l'altra va ser elevada i pavimentada de nou durant les obres d'adaptació per a persones amb mobilitat reduïda i instal·lació d'ascensors que hi va fer la Generalitat el 2007.

Hi ha dos vestíbuls independents, un a cada extrem, connectats cadascun a dos accessos. Una curiositat és que es conserven les portes batents de vidre amb els rètols que les diferencien segons siguin d'entrada o de sortida.

Porta original amb la indicació de sortida / Foto: Pep Herrero (TMB)
Porta original amb la indicació de sortida / Foto: Pep Herrero (TMB)

Darrera modificació: 
20.11.2017
Tema: 

També et pot interessar...

Contingut relacionat

Últimes notícies