Vés al contingut

Header Top menu

  • TMB
  • Fundació TMB
  • Barcelona Bus Turístic
  • Telefèric de Montjuïc
Inici

TMB Link

  • RSS
  • Subscriu-te
  • Sala de premsa

Main menu

  • Transport
  • Innovació
  • Empresa
  • Medi ambient
  • Societat
  • Cultura i Oci
  • Història
  • En xarxa

External links

  • TMB
  • Fundació TMB
  • Barcelona Bus Turístic
  • Telefèric de Montjuïc

Fil d'ariadna

  1. Inici
  2. Història
  3. Per Què En Algunes Estacions de Metro S’ha de Validar La Targeta Pel Costat Esquerre?
  • Twittear
  • Send by mail
  • Impressió
16.03.2017
Oriol Pàmies

Per què en algunes estacions de metro s’ha de validar la targeta pel costat esquerre?

Imatge
Nova senyalització per a passos de torniquet en línies de peatge del metro / Foto: TMB
Nova senyalització per a passos de torniquet en línies de peatge del metro / Foto: TMB
< >Nova senyalització per a passos de torniquet en línies de peatge del metro / Foto: TMB
Nova senyalització per a passos de torniquet en línies de peatge del metro / Foto: TMB

No són validadores per a esquerrans. Hi ha un motiu històric pel qual en les línies de peatge més antigues la ranura per on fem passar el bitllet no és a la dreta com a la majoria.

Hem de retrocedir més de 25 anys, fins al 1990, per trobar l'origen de les validadores magnètiques de torniquet del metro, les que tenen el mecanisme de lectura a la banda esquerra segons el sentit de la marxa. Llavors es va implantar el bitlletatge amb banda magnètica, tota una innovació en contrast amb les targetes resistives (com la popular T-1 de cartolina, que la cancel·ladora anava menjant-se viatge a viatge) que s'estaven fent servir.

Però els dos sistemes van haver de conviure durant un temps, i per tant la maquinària havia de ser compatible. De fet les validadores van continuar sent les mateixes, amb la part sòlida del moble situada a l’esquerra, de la qual sortia el torniquet giratori. La superfície plana del moble servia de suport a les primeres màquines d'autovenda, que estaven situades a l'esquerra perquè era la posició més natural per a l'usuari dretà. Es pagava l'import amb monedes, la màquina expedia el bitllet i s'empenyia el torniquet amb la mà dreta per passar.

Als anys 80 les línies de peatge del metro eren d'un color groc llampant, el mateix groc de les màquines d'autovenda que van començar a equipar els autobusos i de les cancel·ladores. Amb la introducció de la validació magnètica, els passos grocs van conviure amb els grisos, com es pot veure a la fotografia de més avall, fins que van migrar del tot. El canvi va ser de tecnologia, no de mobiliari. En comptes de la màquina d'autovenda o la cancel·ladora de targetes resistives, s'hi va acoblar el lector de bandes magnètiques.

A les portes lliscants, per la dreta

Les validadores de portes lliscants, internament conegudes com a portes PAR, en canvi, van ser dissenyades des de zero i, per lògica, tenen la ranura per introduir el títol de viatge a la dreta. La primera es va instal·lar a Trinitat Nova el 1999. Actualment són majoritàries a la xarxa de metro, ja que n'hi ha en tres de cada quatre vestíbuls.

Amb cada reforma o dins del programa anual d'inversions de Metro, els torniquets esquerrans van desapareixent i són substituïts per portes lliscants, que inclouen un pas per a persones amb mobilitat reduïda i són més efectives contra el frau. Mentrestant, i per contrarestar la desorientació que causa l'alternança dels dos sistemes, els passos de  torniquets s'han hagut d'equipar amb barres separadores i senyalitzar-los específicament per remarcar que la ranura de l'esquerra correspon al pas de la dreta, senyalització que aquests dies s'està renovant.

Imatge
Línia de peatge amb validadores magnètiques, cancel·ladores i àquina d'autovenda, a la línia 5 de metro / Foto: Arxiu TMB

Línia de peatge amb validadores magnètiques, cancel·ladores i màquina d'autovenda, a la línia 5 de metro / Foto: Arxiu TMB

Darrera modificació
07.04.2017
Tema
Història
  • ConceptesCuriositatsHistòricTicketingInfraestructuraEstacióInstitucionsTMBServeiMetroAnys2017
  • Twittear
  • Send by mail
  • Impressió

També et pot interessar...

Contingut relacionat

Imatge
Treballadors a les obres del Transversal (març 1923) / Foto: Arxiu Fundació TMB

Des de la primera pedra al metro del futur....la història que ens transporta

Història
Imatge
Imatge canvi d'agulla / Foto: Fundació TMB

Descobreix com es regulava la circulació dels trens del metro de Barcelona 100 anys enrere

Història
Imatge
Aspecte de l'estació de Barceloneta de l'L4 l'any 1977, un any després de la seva inauguració / Foto: Arxiu Fundació TMB (Puigfarran)

L'estació de metro de Barceloneta celebra 50 anys de la seva inauguració

Història
Imatge
Guinardó (San Quintín) era el nom inicial de l'estació Guinardó / Hospital de Sant Pau, aquí el dia de la inauguració el 1974 / Foto: Arxiu Fundació TMB

Les línies del metro de Barcelona: dels números romans a la numeració aràbiga

Història

Últimes notícies

Palau Sant Jordi / BSM

Transport públic per al concert de Tame Impala al Palau Sant Jordi

Transport
Imatge del tren de la sèrie 8000 al seu pas per l'estació d'Espanya L1 / Font: TMB

TMB millora la freqüència a les línies 1 i 5 del metro amb un tren més en hora punta

Transport
Palau Sant Jordi / BSM

Transport públic per al concert de Laura Pausini al Palau Sant Jordi

Transport

Les principals dades de tots els actes de la celebració del Centenari, al descobert

Empresa
Third-party content

Notícies

  • Inici
  • Qui Som
  • Mou TV
  • Sala de Premsa
  • GenTMB

Newsletter

Vols rebre les nostres notícies cada setmana a la bústia de correu? Només has de donar-nos una adreça electrònica.

Subscriu-te

Contacta'ns

Escriu-nos

Telèfons de Premsa
93 298 72 44
93 298 75 43
93 298 71 68
93 328 61 77  

Centraleta
93 298 70 00

TMB - Transports Metropolitans de Barcelona

Xarxes Socials

  • Twitter
  • Facebook
  • Linkedin
  • Instagram
  • Youtube
  • RSS
  • TikTok

Enllaços legals

  • Avís legal
  • Política de cookies
  • Gestor de cookies
  • Compatibilitat
  • Mapa Web

CC La web de notícies de TMB está subjecte a difusió mitjançant l'ús de llicències Creative Commons