Per què en algunes estacions de metro s’ha de validar la targeta pel costat esquerre?

Hem de retrocedir més de 25 anys, fins al 1990, per trobar l'origen de les validadores magnètiques de torniquet del metro, les que tenen el mecanisme de lectura a la banda esquerra segons el sentit de la marxa. Llavors es va implantar el bitlletatge amb banda magnètica, tota una innovació en contrast amb les targetes resistives (com la popular T-1 de cartolina, que la cancel·ladora anava menjant-se viatge a viatge) que s'estaven fent servir.

Però els dos sistemes van haver de conviure durant un temps, i per tant la maquinària havia de ser compatible. De fet les validadores van continuar sent les mateixes, amb la part sòlida del moble situada a l’esquerra, de la qual sortia el torniquet giratori. La superfície plana del moble servia de suport a les primeres màquines d'autovenda, que estaven situades a l'esquerra perquè era la posició més natural per a l'usuari dretà. Es pagava l'import amb monedes, la màquina expedia el bitllet i s'empenyia el torniquet amb la mà dreta per passar.

Als anys 80 les línies de peatge del metro eren d'un color groc llampant, el mateix groc de les màquines d'autovenda que van començar a equipar els autobusos i de les cancel·ladores. Amb la introducció de la validació magnètica, els passos grocs van conviure amb els grisos, com es pot veure a la fotografia de més avall, fins que van migrar del tot. El canvi va ser de tecnologia, no de mobiliari. En comptes de la màquina d'autovenda o la cancel·ladora de targetes resistives, s'hi va acoblar el lector de bandes magnètiques.

A les portes lliscants, per la dreta

Les validadores de portes lliscants, internament conegudes com a portes PAR, en canvi, van ser dissenyades des de zero i, per lògica, tenen la ranura per introduir el títol de viatge a la dreta. La primera es va instal·lar a Trinitat Nova el 1999. Actualment són majoritàries a la xarxa de metro, ja que n'hi ha en tres de cada quatre vestíbuls.

Amb cada reforma o dins del programa anual d'inversions de Metro, els torniquets esquerrans van desapareixent i són substituïts per portes lliscants, que inclouen un pas per a persones amb mobilitat reduïda i són més efectives contra el frau. Mentrestant, i per contrarestar la desorientació que causa l'alternança dels dos sistemes, els passos de  torniquets s'han hagut d'equipar amb barres separadores i senyalitzar-los específicament per remarcar que la ranura de l'esquerra correspon al pas de la dreta, senyalització que aquests dies s'està renovant.

Imatge