Vés al contingut

Header Top menu

  • TMB
  • Fundació TMB
  • Barcelona Bus Turístic
  • Telefèric de Montjuïc
Inici

TMB Link

  • RSS
  • Subscriu-te
  • Sala de premsa

Main navigation

  • Transport
  • Innovació
  • Empresa
  • Medi ambient
  • Societat
  • Cultura i Oci
  • Història
  • En xarxa

Fil d'ariadna

  1. Inici
  2. Història
  3. Per Què En Algunes Estacions de Metro S’ha de Validar La Targeta Pel Costat Esquerre?
  • Twittear
  • Send by mail
  • Impressió
16.03.2017
Oriol Pàmies

Per què en algunes estacions de metro s’ha de validar la targeta pel costat esquerre?

Imatge
Nova senyalització per a passos de torniquet en línies de peatge del metro / Foto: TMB
Nova senyalització per a passos de torniquet en línies de peatge del metro / Foto: TMB
< >Nova senyalització per a passos de torniquet en línies de peatge del metro / Foto: TMB
Nova senyalització per a passos de torniquet en línies de peatge del metro / Foto: TMB

No són validadores per a esquerrans. Hi ha un motiu històric pel qual en les línies de peatge més antigues la ranura per on fem passar el bitllet no és a la dreta com a la majoria.

Hem de retrocedir més de 25 anys, fins al 1990, per trobar l'origen de les validadores magnètiques de torniquet del metro, les que tenen el mecanisme de lectura a la banda esquerra segons el sentit de la marxa. Llavors es va implantar el bitlletatge amb banda magnètica, tota una innovació en contrast amb les targetes resistives (com la popular T-1 de cartolina, que la cancel·ladora anava menjant-se viatge a viatge) que s'estaven fent servir.

Però els dos sistemes van haver de conviure durant un temps, i per tant la maquinària havia de ser compatible. De fet les validadores van continuar sent les mateixes, amb la part sòlida del moble situada a l’esquerra, de la qual sortia el torniquet giratori. La superfície plana del moble servia de suport a les primeres màquines d'autovenda, que estaven situades a l'esquerra perquè era la posició més natural per a l'usuari dretà. Es pagava l'import amb monedes, la màquina expedia el bitllet i s'empenyia el torniquet amb la mà dreta per passar.

Als anys 80 les línies de peatge del metro eren d'un color groc llampant, el mateix groc de les màquines d'autovenda que van començar a equipar els autobusos i de les cancel·ladores. Amb la introducció de la validació magnètica, els passos grocs van conviure amb els grisos, com es pot veure a la fotografia de més avall, fins que van migrar del tot. El canvi va ser de tecnologia, no de mobiliari. En comptes de la màquina d'autovenda o la cancel·ladora de targetes resistives, s'hi va acoblar el lector de bandes magnètiques.

A les portes lliscants, per la dreta

Les validadores de portes lliscants, internament conegudes com a portes PAR, en canvi, van ser dissenyades des de zero i, per lògica, tenen la ranura per introduir el títol de viatge a la dreta. La primera es va instal·lar a Trinitat Nova el 1999. Actualment són majoritàries a la xarxa de metro, ja que n'hi ha en tres de cada quatre vestíbuls.

Amb cada reforma o dins del programa anual d'inversions de Metro, els torniquets esquerrans van desapareixent i són substituïts per portes lliscants, que inclouen un pas per a persones amb mobilitat reduïda i són més efectives contra el frau. Mentrestant, i per contrarestar la desorientació que causa l'alternança dels dos sistemes, els passos de  torniquets s'han hagut d'equipar amb barres separadores i senyalitzar-los específicament per remarcar que la ranura de l'esquerra correspon al pas de la dreta, senyalització que aquests dies s'està renovant.

Imatge
Línia de peatge amb validadores magnètiques, cancel·ladores i àquina d'autovenda, a la línia 5 de metro / Foto: Arxiu TMB

Línia de peatge amb validadores magnètiques, cancel·ladores i màquina d'autovenda, a la línia 5 de metro / Foto: Arxiu TMB

Darrera modificació
07.04.2017
Tema
Història
  • ConceptesCuriositatsHistòricTicketingInfraestructuraEstacióInstitucionsTMBServeiMetroAnys2017
  • Twittear
  • Send by mail
  • Impressió

També et pot interessar...

Contingut relacionat

Imatge
Obres al metro de Barcelona / Foto: TMB

Viatja de forma interactiva i reviu l’expansió del metro de Barcelona a la segona meitat del segle XX

Història
Imatge
Accés Pelai-Ronda de l’estació d’Universitat, 1940. Fotografia de Puig Farran. Font: Arxiu Fundació TMB

El centenari del Metro Transversal en imatges

Història
Gallery
Imatge
Motorista durant el periode de la Guerra Civil. /Foto: Arxiu Nacional de Catalunya

La xarxa de metro durant la guerra civil i la postguerra: un període de dubtes i inflexió

Història
Imatge
La desapareguda estació de Ferran l'any 1946 / Foto: Arxiu Fundació TMB (Brangulí)

La desapareguda estació de Fernando es va inaugurar fa 80 anys

Història

Últimes notícies

Imatge
Imatge Guia per a la persona usuària del metro de Barcelona versió paper / Foto: Pep Herrero (TMB)

Betevé destaca el valor de la nova guia de Lectura Fàcil de TMB per guanyar autonomia al metro

Societat
Third-party content
Vista de l'estadi Olímpic Lluís Companys a Montjuïc / Foto: BSM

Transport públic per al concert de Don Omar a l’Estadi Olímpic Lluís Companys

Transport
Palau Sant Jordi / BSM

Transport públic per al concert de Chayanne al Palau Sant Jordi

Transport
Les noves pantalles digitals arriben a més del 50% de les estacions de les línies convencionals de la xarxa de metro / Foto: TMB

TMB prolongarà una hora el servei de metro per la final del mundial de futbol

Transport

Notícies

  • Inici
  • Qui Som
  • Mou TV
  • Sala de Premsa
  • GenTMB

Newsletter

Vols rebre les nostres notícies cada setmana a la bústia de correu? Només has de donar-nos una adreça electrònica.

Subscriu-te

Contacta'ns

Escriu-nos

Telèfons de Premsa
93 298 72 44
93 298 75 43
93 298 71 68
93 328 61 77  

Centraleta
93 298 70 00

TMB - Transports Metropolitans de Barcelona

Xarxes Socials

  • Twitter
  • Facebook
  • Linkedin
  • Instagram
  • Youtube
  • RSS
  • TikTok

Enllaços legals

  • Avís legal
  • Política de cookies
  • Gestor de cookies
  • Compatibilitat
  • Mapa Web

CC La web de notícies de TMB está subjecte a difusió mitjançant l'ús de llicències Creative Commons