Des de la primera pedra al metro del futur....la història que ens transporta
Per entendre d’on venim recorrem 7 etapes històriques que ens conviden a descobrir com ha evolucionat una infraestructura essencial en la nostra memòria i sense la qual no s’entén el creixement de Barcelona i la seva àrea metropolitana.
Parlar dels cents anys de metro és parlar de l’evolució de Barcelona i dels seus municipis veïns, de com la sorpresa inicial per utilitzar un mitjà de transport desconegut es va convertir en un element clau que va ajudar i ajuda a dibuixar moments clau d’una transformació urbana, social i tecnològica que ens mostra la ciutat tal i com la vivim en l’actualitat i que determina la nostra mobilitat.
A principis del segle XX, Barcelona experimentava una expansió vertiginosa que l’havia de consolidar com a gran metròpoli europea. L’enderrocament de les muralles a mitjans del segle XIX i l’annexió dels pobles de l’entorn van transformar el seu paisatge i van plantejar nous reptes imprescindibles de mobilitat urbana.
Aquesta unió de municipis va evidenciar un problema: les vies de tren s’havien convertit en una barrera de ferro que dificultava la fluïdesa dels desplaçaments per la ciutat.
Els desplegament dels tramvies i els primers autobusos intentaven donar resposta al creixent volum de passatgers però no eren suficients per a una Barcelona que, en poques dècades, havia duplicat la seva població. Per aquesta motiu, des de començaments del segle XX es van començar a plantejar projectes per a dotar la ciutat d’un transport subterrani, com el que ja tenien grans ciutats com Londres.
Però no va ser fins als anys vint del segle XX, després d’anys de projectes, que Barcelona va poder fer realitat el somni d’entrar en el selecte grup de ciutats amb metro. La modernitat arribaria amb la inauguració del “Gran Metro” i el “Transversal”.
1920 – 1935 Els primers trams del “Gran Metro” i el “Transversal”
La xarxa de metro de Barcelona comença a prendre forma a partir de 1920 amb la constitució de dues companyies creades per executar els primers projectes de transport subterrani a la ciutat. El Gran Metropolitano de Barcelona SA (Gran Metro) i el Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA (Transversal) van néixer amb l’objectiu d’impulsar el desplegament de la xarxa de metro a la Ciutat Comtal.
Cada societat va aporta la seva pròpia visió sobre com adaptar-se a les necessitats d’una ciutat com Barcelona i als reptes tècnics que plantejava un projecte d’aquesta magnitud.
El Gran Metro construeix el primer tram de la primera línia del metro de Barcelona Catalunya i Lesseps (actual L3) i poc després el Transversal inaugura el seu primer tram entre Bordeta i Catalunya (actual L1), establint això els fonaments de la xarxa actual.
Les obres del Gran Metro es van iniciar a finals del 1921, amb l’objectiu de construir una línia que connectés el centre de la ciutat amb el barri de Gràcia i agilitzés els desplaçaments per la ciutat comtal en sentit “mar-muntanya”.
Pocs mesos més tard, el 1922, van començar les del Transversal, un ferrocarril metropolità pensat per unir els barris de Sants i Sant Martí i enllaçar les línies ferroviàries nord-sud per millorar les connexions en sentit “Besòs-Llobregat”.
La diferenciació entre aquests dos projectes va influir en l’ample de via que encara avui és vigent en la xarxa de metro de Barcelona i que li atorga una gran singularitat. L’L1, herència del Transversal, conserva una via més ampla que la resta, l’anomena ample ibèric antic (1674 mm) dels ferrocarrils amb què originalment volia connectar. Per la seva banda, el Gran Metro, adopta l’ample internacional (1445 mm), establert com l’estàndard per a les línies de metro.
Totes dues operacions sumaven un capital inicial de 15 milions de pessetes.
La majestuositat dels dos projectes transforma el paisatge de Barcelona, amb unes obres que captiven i desperten admiració entre la població per la seva magnitud però que també ocasionen grans incomoditats per la pols, el soroll, la presència de rates a l’espai públic juntament amb les dificultats per accedir als comerços.
Però les molèsties ocasionades per tres anys d’obres finalment donen els seus fruïts i el 30 de desembre de 1924 s’inaugura el tram del Gran Metro entre les estacions de Lesseps i Catalunya amb les quatre primeres estacions operatives de la xarxa. Dos quilòmetres i mig de traçat que van ser inaugurats, en absència del rei, per l’infant Ferran de Baviera. El cardenal Vidal i Barraquer va beneir les obres i, tot seguit, les autoritzats van fer-hi el primer viatge.
No seria fins dos anys més tard, el 10 de juny de 1926, quan es va inaugura el primer tram del Transversal, entre Bordeta i Catalunya. Un trams de quasi quatre quilòmetres i nou estacions.
El 1934, les dues companyies havien ampliat les seves línies respectivament, i el Gran Metro ja tenia un segon ramal que, per sota Via Laietana, anava fins a Correus.
