Mig segle de l'arribada de la línia 1 de metro a Sant Andreu i Torras i Bages

Amb la seva voluntat d'arribar fins al riu Besòs, l'ampliació de la línia 1 afegia més de 1.800 metres al seu recorregut, sense comptar els quasi 500 metres construïts com a previsió d'enllaç a unes cotxeres projectades però que no van arribar a construir-se mai, i incloïa les noves estacions de Sant Andreu i Torras i Bages al servei de l'antiga línia Transversal.

Feia temps que s'esperava aquesta prolongació del metro, però les obres es van allargar més del que s'havia previst originàriament. Els treballs van resultar molt intensos pel fet d'haver de travessar en diagonal una zona densament poblada, com era el centre del nucli vell de Sant Andreu del Palomar, així com per les nombroses modificacions introduïdes al projecte realitzat a Madrid i que van obligar a refer parcialment algunes parts del traçat.

A més, la construcció dels túnels va provocar importants afectacions en moltes cases de la zona, algunes de les quals van ser expropiades i enderrocades, i també es van produir bastants accidents per despreniments de terra durant l'execució de l'obra. El més greu dels que es té notícia va tenir lloc a la plaça Orfila l'agost del 1966 i va causar la mort de quatre obrers que estaven treballant en aquell moment.

En resum, l'obertura del nou tram va ser acollida amb doble expectació pel que representava l'ampliació del servei de metro i, al mateix temps, perquè significava la finalització d'una obra que havia comportat tants problemes.  

El model d'estació Barcelona i l'apartador de Torras i Bages

Pel que fa a les noves estacions de la línia, la de Sant Andreu, ubicada a 12,5 metres de fondària, al subsòl del passeig Torras i Bages entre la plaça Orfila i el carrer Joan Torras, és una variant de l'anomenada  estació tipus Barcelona, amb una andana central ampla i dues de laterals, però en aquest cas té una volta més àmplia. Disposa de dos nivells, l'inferior o zona d'andanes, amb una longitud de 95 metres,  i el nivell superior, que acull dos vestíbuls, un situat al cantó oest amb accés a la plaça Orfila i l'altre al costat est, amb un accés al carrer Joan Torras.

Dues escales mecàniques uneixen les andanes laterals amb els vestíbuls. Inicialment, les parets de l'estació van ser decorades amb rajola de València de color gris metro, amb terra de panot i sostre de volta de color blanc amb nervis vermells.

L'estació de Torras i Bages està situada a 11 metres de fondària, al subsòl del passeig del mateix nom, entre el carrer Palomar i el passeig de Santa Coloma, davant de les casernes de Sant Andreu (la volta de l'estació va ser reforçada especialment per permetre la circulació de carros de combat i d'altres vehicles de gran pes). Disposa de dos nivells: l'inferior per on passen els trens, té tres vies i dues andanes de 107 metres, mentre que el nivell superior acull dos vestíbuls, un al costat oest amb dos accessos al carrer Palomar i l'altre al costat est també, amb dos accessos al passeig de Santa Coloma.

En aquest cas, l'estació té quatre escales mecàniques que comuniquen les andanes amb els vestíbuls. La decoració de l'estació era en origen semblant a la de la Sant Andreu, amb parets enrajolades de color gris metro i terra de panot.

Una particularitat de Torras i Bages és el túnel de doble via existent i emprat com a apartador. Com explica l'historiador Carles Salmeron i es recull a l'article de TMB Notícies , aquest túnel es va construir com a cul de sac per a futures ampliacions, mentre que als seus costats es van fer dos túnels més de via única per ser utilitzats com a ramal d'enllaç amb unes noves cotxeres que s'havien de construir al costat del pont de Santa Coloma. Amb els anys, el projecte original va ser modificat i ambdós túnels van canviar de destí. Així, els dos túnels van ser integrats finalment a la línia quan aquesta es va prolongar l'any 1983 cap a Santa Coloma de Gramenet i el túnel central va ser destinat com a apartador.

Imatge