Les línies del metro de Barcelona: dels números romans a la numeració aràbiga
En cent anys d'història, el suburbà barceloní ha patit múltiples canvis, permetent la seva evolució alhora que ho feia la societat. Sabies que antigament les línies del metro de Barcelona es representaven amb números romans? T'ho expliquem!
La xarxa del metro de Barcelona tal i com la coneixem avui, després de cent anys de vida, ha patit moltes modificacions i canvis: en els noms de les estacions, en els models i color dels trens, les ampliacions de la xarxa, en la digitalització dels sistemes d'informació... i també en la numeració de les línies de metro. En els inicis, les línies del metro existents es representaven amb números romans, més tard, l'any 1982, van passar a la numeració aràbiga actual, més clara, simple i funcional.
La numeració romana, molt emprada fins a l'arribada de la impremta el segle XV i molt utilitzada també per la seva simplicitat, va ser reemplaçada completament per l'aràbiga, com a sistema de representació numèrica a Occident, des de finals de l'edat mitjana, sobretot per la seva popularitat a l'hora de realitzar càlculs matemàtics complexos. Tot i això, els números romans perviuen avui encara en contextos concrets d'ús (culturals, històrics), gairebé sempre amb un sentit ordinal, com per exemple per representar els segles, els anys, les edicions de determinats esdeveniments, les dinasties, els volums de llibres... A Barcelona, fins a l'any 1982 els números romans també els trobàvem a les línies de metro a les nomenclatures de les línies: línia I, línia II, línia III, línia IV i línia V.
Fins a l’any 1960, el metro de Barcelona estava dividit entre dues companyies: el Gran Metro, que operava l’actual L3, i el Metro Transversal, responsable de les futures L1 i L5. En obrir el Transversal la seva segona línia, que avui coneixem com a L5, identificaria les seves dues línies com a línies I i II. Amb la fusió de les dues empreses gestores del metro, es va implantar un sistema de numeració unificat en xifres romanes: la línia del Gran Metro va passar a ser la línia III, mentre que les del Transversal mantindrien la seva numeració: I i II. I així va ser fins a l'any 1982, moment en què es va decidir modernitzar la xarxa de metro i fer-la més entenedora per als usuaris i usuàries. Amb aquest objectiu es van reorganitzar els números de les línies, com la unió dels ramals de les línies III i IIIB, que varen formar part de la línia 3; i també van canviar els noms d'algunes estacions, i van adoptar el nom que tenen actualment, moltes d'elles van catalanitzar el nom, per exemple.
Així el sistema de nomenclatura romana es va substituir per la numeració aràbiga que coneixem actualment, més clara, més moderna i funcional: les línies I, III, IV i V van convertir-se en les línies 1, 3, 4 i 5, respectivament. Les línies creades després d’aquesta data (línies 2, 9, 10 i 11) ja van néixer ja amb numeració aràbiga.
Els orígens de la línia II (l'actual L5)
Menció a part mereix l'antiga línia II, també coneguda com a Transversal Alt, inaugurada el 1959 com un segon eix transversal que complementava el servei ofert per l'L1. El 1971 es va produir l'annexió de la línia II (Sagrera - Horta) a la línia V (San Ramón - Diagonal), una solució provisional fins que es reprenguessin les obres de la línia II entre Paral·lel (abans Poble Sec) i Sagrada Família. Així, el mateix dia que s'inauguraven les estacions de Verdaguer, Sagrada Família i Camp de l'Arpa es feia efectiva l'annexió, unint Collblanc amb Horta. A causa d'aquesta fusió entre les dues línies, una estació ubicada entre Sant Pau / Dos de Maig i Sagrada Família no arribaria a entrar mai en servei. L'anomenada estació Gaudí, construïda segons les previsions inicials, però que amb la fusió de línies, quedava massa a prop de la de Sagrada Família. És per això que la línia II va "desaparèixer", deixant l'espai per a la posterior L2 i la línia V, el 1982 va ser l'L5.
