Les estacions de la xarxa de metro que han canviat de nom: la línia vermella (L1)

(Autors: Marta Espinosa i Gustau Lamadrid)

La xarxa de metro de Barcelona està a punt de fer 100 anys i ens posem nostàlgics. Per anar preparant l’efemèride, repassem línia a línia les estacions que han modificat la seva denominació des que es van crear. Segurament, els usuaris més veterans recordaran perfectament alguns dels noms, que no fa pas tant, s’alçaven sobre els accessos acompanyades d’una gran ‘M’ o un gran cartell que deia ‘Metro’ amb lletres majúscules. Noms que fan referència a barris, a polígons d’habitatges als quals donen servei, edificis singulars, equipaments, places o passejos i també personatges rellevants de la història o la cultura. La història que explica l'origen del nom de les estacions ja l’hem repassada en una altra sèrie d’articles, però ara ens detindrem en les mutacions que han patit els apel·latius de les parades i intercanviadors. De ben segur, molts d’ells us sorprendran. 

Per posar-nos en context, les primeres inauguracions, realitzades en temps de Primo de Rivera, i les grans prolongacions de la línia (i de la xarxa) es van estrenar en època franquista, quan la llengua vehicular era el castellà, i així es va deixar constància, no només en els noms de les estacions sinó també a tota la senyalització de l’interior de les mateixes. Això va canviar amb la gran reorganització de línies efectuada l’any 1982, moment clau en què es va passar de la numeració romana a la numeració aràbiga i  també es van modificar bona part dels noms d’estacions, apostant per la seva versió en català. Posteriorment, també s’han fet canvis en les denominacions als anys 2003, 2009 i més recentment, al 2022, per facilitar la identificació dels llocs on s’ubiquen i evitar confusions als usuaris. Comencem el nostre viatge per la L1, en sentit Llobregat a Besòs, i com han anat variant els noms de més de la meitat d'estacions que formen part actualment de la línia vermella.

Imatge

L1 (Hospital de Bellvitge - Fondo)

· Hospital de Bellvitge: El terminal de la zona sud o Llobregat de la línia 1 es va dir Feixa Llarga des de la seva inauguració el 18 d’octubre de 1989 fins a l’any 2003, en què es va modificar per l’actual nom d’Hospital de Bellvitge. La confusió que provocava l’existència d’una estació anomenada Bellvitge i permetre una millor identificació de la ubicació de l'estació amb el seu entorn, van ser les raons que van motivar el canvi de nom, l’any 2003.

· Bellvitge: Tot i que aquesta estació manté la seva denominació d'ençà que es va inaugurar el 1989, el 9 de maig de 2022 l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), seguint les recomanacions de la Comissió de Nomenclatura, va aprovar noves denominacions d’estacions ferroviàries, entre les quals sis del metro de Barcelona, com ara Bellvitge que passaria a denominar-se Bellvitge Rambla Marina per diferenciar-se de Bellvitge - Gornal de Rodalies i per constatar també que no són estacions enllaçades. 

· Santa Eulàlia: Hi ha hagut dues estacions de Santa Eulàlia, una a l’aire lliure inaugurada l’1 de juliol de l'any 1932 com Bordeta Cocheras, i anomenada posteriorment amb el nom actual, que es va tancar el 1980 per realitzar el perllongament de la línia i que es reobriria el 1983 semisoterrada i amb una altra localització.

· Bordeta: Actualment fora de servei. Una de les estacions més antigues de la xarxa de metro de Barcelona, va ser inaugurada el 10 de juny de 1926 com a part del primer tram del Transversal i clausurada definitivament al servei el 23 de desembre de 1983 amb l’ampliació de l'L1 fins a l’estació de Torrassa. 

· Mercat Nou: L’estació Mercado Nuevo fou inaugurada el 1926 i era a l’aire lliure i formava part del primer tram del Metro Transversal (embrió de l’actual L1). Posteriorment al 1982 amb la reorganització dels números de línies, que van passar de la numeració romana a l’aràbiga, i canvis de nom d’estacions va adoptar el nom actual en català.

Imatge

· Plaça de Sants: Inaugurada l’any 1926, l’estació va dur el nom de Sans, ja que en aquell moment l’actual plaça de Sants ni tan sols existia. El topònim actual el va adoptar l’any 1982 i està vinculat a la parròquia de Santa Maria de Sants (que data de l’any 780), al voltant de la qual va créixer el municipi, ara barri, de Sants. 

· Hostafrancs: L’estació es va inaugurar el 1926 amb el nom d’Hostafranchs com a part del primer tram posat en servei del Ferrocarril Metropolità Transversal, actual L1. Posteriorment, el 1982 amb la reorganització dels números de línies i canvis de nom d’estacions va adoptar el nom actual, perdent la “h” final.

Imatge

· Espanya: L’estació de l'L1 es va inaugurar el 1926 amb l’obertura del primer tram del Metro Transversal i s’anomenava España, en castellà. L’any 1982, amb la reorganització de la xarxa va adoptar el nom en català, Espanya. 

· Rocafort: Inaugurada el 26 de juny 1926 amb el nom de Rocafor, formava part del tram inaugural del Metro Transversal, entre Plaça Catalunya i la Bordeta en un recorregut de 4 km i 9 parades. Anys més tard, el 1982 amb la reorganització dels números de línies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual amb la “t” final.

· Urgell: L’estació es va inaugurar el 1926 sota el nom de Urgel com a part del primer tram inaugurat del Metro Transversal (actual L1). Posteriorment, el 1982 amb la reorganització de números de línies i noms de la xarxa de metro va passar a ser una estació de la línia 1 i el seu nom va adoptar la forma catalana Urgell. 

· Universitat: L’estació formava part del primer tram del Metro Transversal de l’any 1926 amb la denominació castellana, Universidad. Anys més tard, amb la reorganització de la xarxa de l’any 1982 va adoptar el nom en català, Universitat.

· Catalunya: El metro va arribar a la plaça per primer cop l’any 1924 quan es va inaugurar el Gran Metro (actual L3) entre Lesseps i Catalunya. Dos anys més tard s’estrenava el Metro Transversal (actual L1), entre Bordeta i Catalunya. Aquesta estació també va adoptar als inicis la versió Cataluña. El 1982 va catalanitzar el nom i va passar a dir-se Catalunya. 

Imatge

· Arc de Triomf: L'estació es va inaugurar el 1932 amb el nom de Triunfo-Norte com a part de la prolongació del Ferrocarril Metropolità Transversal. Posteriorment, el 1982, amb la reorganització dels números de línies i canvis de nom d'estacions, l’estació de metro va adoptar el nom actual.

Imatge

· Clot: El 9 de maig de 2022 l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) va decidir canviar el nom de l’estació Clot de metro i Clot-Aragó de Rodalies, passant a dir-se totes dues El Clot, per unificar els noms d’estacions intermodals. 

· Navas: Estació del Metro Transversal inaugurada el 1953 sota el nom de Navas de Tolosa. Com moltes altres estacions, l’any 1982 va simplificar el nom a Navas. 

· La Sagrera: El 27 de gener de 1954 es va inaugurar l’estació sota el nom de Sagrera, convertint-se en l’estació terminal de l’extrem nord de la línia I. L’estació de la línia 2 del Tranversal Alt, l’actual línia 5, va ser construïda l’any 1959. El setembre de 2009 l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) va canviar la denominació de l’estació i aquesta va incorporar l’article i va passar a dir-se La Sagrera, en referència al barri que acull l’estació. 

· Fabra i Puig: Lògicament, en ple franquisme, quan es va inaugurar l’any 1954 el nom era en castellà, Fabra y Puig. El 1982, l’any de la gran reordenació pel que fa a línies i denominacions de les estacions, es va catalanitzar i es va canviar la ‘y’ per la i llatina. 

Imatge

· Sant Andreu: Una altra estació que va obrir el 1968 amb el nom en castellà, San Andrés. El 1982 es va catalanitzar i va adoptar el nom actual.

· Torras i Bages: Com Sant Andreu, va obrir el 1968 amb el nom en castellà, Torres y Bages. El 1982 es va catalanitzar i va canviar la ‘y’ per la i llatina.