L'origen del nom de les estacions de la xarxa del metro de Barcelona: la línia 1

La línia 1 del metro de Barcelona es va inaugurar el 10 de juny de 1926, amb el nom de Metropolitano Transversal (després seria coneguda com ‘el Transversal’) concebut com un enllaç soterrani per unir l’oest amb l’est de la ciutat i els municipis adjacents. El tram inicial La Bordeta - Catalunya tenia 4.063 metres de longitud i nou estacions: Bordeta, Mercat Nou, Sants (ara Plaça de Sants), Hostafrancs, Espanya, Rocafort, Urgell, Universitat i Catalunya. La L1 és l’única línia de la xarxa amb via d’ample ibèric, avui dia té 20,7 km de longitud i 30 estacions que donen servei a l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona i Santa Coloma de Gramenet. Repassem breument l'origen del nom de cada una de les estacions que formen la línia vermella del metro de Barcelona:

Hospital de Bellvitge: L’estació va obrir l’any 1989, amb el nom de Feixa Llarga, per donar servei a l’Hospital Universitari de Bellvitge, inaugurat l’any 1970. La confusió que provocava l’existència d’una estació anomenada Bellvitge va motivar el canvi de nom, l’any 2003.

Bellvitge: Bellvitge és un barri de l’Hospitalet de Llobregat que deu el seu topònim a l’ermita de Santa Maria de Bellvitge. Es creu que el nom Bellvitge prové d’Amalvigia, un antropònim femení d’origen gòtic, que hauria derivat en Malvige i, finalment, en Bellvitge. També es creu que podria fer referència a l’expressió ‘bell viatge’, fórmula que empraven els viatgers quan passaven per aquesta zona, invocant a la verge que hi havia a l’ermita.

Av. Carrilet: ‘Carrilet’ és una paraula típicament catalana que designa al ferrocarril de via estreta. L’avinguda Carrilet segueix el traçat que originalment recorrien les vies dels Ferrocarrils Catalans que unien la plaça d’Espanya amb el Baix Llobregat i les mines del Bages (l’actual línia Llobregat - Anoia dels FGC), soterrada als anys 80. Inicialment, aquest ‘Carrilet’ va tenir tant d’èxit que dues setmanes després de la seva inauguració el 1926 ja havia transportat més de 7.000 persones.

Rambla Just Oliveras: Just Oliveras i Prats (1887-1938) pertanyia a una important família de l’Hospitalet. Va impulsar el que es coneix com a segon eixample de l’Hospitalet, amb la urbanització d’uns terrenys familiars, incloent-hi la rambla que porta el seu nom. En aquest punt encara hi ha debat sobre si la referència a Just Oliveras fill o bé al pare, Just Oliveras i Arús, ja que els terrenys eren herència del seu progenitor. El fill, posteriorment va ser alcalde de l’Hospitalet per la Lliga Regionalista en dues etapes i va morir assassinat durant la Guerra Civil. També va fundar la línia d’autobusos Oliveras, el primer transport regular que va connectar l’Hospitalet i Barcelona.  

Can Serra: Can Serra era una de les cases residencials que es van construir a l’Hospitalet quan el progrés de les comunicacions (el tren va arribar el 1854) va facilitar que algunes famílies benestants de Barcelona escollissin el lloc per passar l’estiu. Va ser edificada o reformada per Josep Serra i Font. Avui dia Can Serra és un barri de l’Hospitalet de Llobregat. Va ser urbanitzat acceleradament als anys seixanta sobre els camps de cultiu.

Florida: El barri de la Florida, a l’Hospitalet de Llobregat, va néixer als anys seixanta, en el que eren uns terrenys de vinyes i garrofers, que fins aleshores, com el barri de Pubilla Cases, es coneixen com amb el nom de Samontà. El 1926 es va aprovar un pla d’urbanització amb la intenció d’ordenar una zona que tenia l’atractiu d’estar molt ben comunicada i tenir un clima saludable. Eren els temps de l’ideal urbanístic, la ciutat-jardí, i el propòsit era oferir als obrers un nucli residencial, però el pla mai no es va fer realitat.

Torrassa: La Torrassa és un altre dels barris de l’Hospitalet que va prendre el  nom d’una masia de la zona: la Casa de La Torrassa o Torre Llampada (en algun moment de la seva història li va caure un llampec i d’aquí el nom popular). La masia es va construir sobre les restes del Castell de Bellvís, i el nom de ‘torrassa’ recordaria l’existència d’una gran torre fortificada. Al segle XX van arribar molts immigrants atrets per les possibilitats de treball per les obres del Metro i de l’Exposició Internacional de 1929, entre els nous veïns de la Torrassa hi havia tants murcians que el barri es coneixia com la ‘Múrcia xica’.

Santa Eulàlia: El barri de Santa Eulàlia pren el seu nom de l’església de Santa Eulàlia de Provençana, la més antiga de l’Hospitalet de Llobregat (consagrada el 1101). Probablement el topònim Provençana, com Sant Martí de Provençals, és una derivació del terme llatí ager provintialis, que era com els romans anomenaven les terres de conreu properes a les colònies. A Santa Eulàlia comença el terme municipal de l’Hospitalet.

Mercat Nou: El Mercat Nou és el nom popular del mercat de Sants, obra d’estil modernista de Pere Falqués i Urpí. El mercat va ser inaugurat l’any 1913, en substitució de l’anterior mercat a l’aire lliure que estava ubicat al carrer de Sant Crist i posteriorment a la plaça d’Osca. El nom fa referència al terreny on es va construir l’edifici, conegut com l’Hort Nou, on hi havia una masia molt important amb una gran extensió de terreny. Molt a prop s’aixecava la curiosa ‘capella del Metro’ dedicada als treballadors sota l’advocació de la Verge de Montserrat. 

Plaça de Sants: El 1897 els municipis de Sants, poble agrícola i més tard un important i estratègic nucli industrial, van ser annexats a Barcelona. La gran revolució es va produir quan es van instal·lar les fàbriques de Joan Güell i de l’Espanya Industrial. Quan es va inaugurar l’estació, l’any 1926, duia el nom de Sans, ja que en aquell moment la plaça de Sants ni tan sols existia. El nom actual el va adoptar l’any 1982. Un topònim vinculat a la parròquia de Santa Maria de Sants (que data de l’any 780), al voltant de la qual va créixer el municipi, ara barri, de Sants. El debat entre l’escriptura de Sants o Sans (en referència a la salubritat del lloc) va durar molts anys; avui en dia s’ha consolidat l’ús de la “t“, basant-se en documents antics on es menciona “Sancta Maria de Sanctis“.

Hostafrancs: La teoria més acceptada sobre l’origen del nom del barri d’Hostafrancs és el nom d’un hostal que regentava en aquesta zona Joan Corrades, natural d’Hostafrancs de Sió (la Segarra). Aquest establiment va tenir gran popularitat al segle XIX, quan Barcelona encara tenia muralles i molts viatgers havien de fer nit, ubicat a l’entrada de la ciutat  i a la carretera que anava de Madrid a Barcelona. La zona es va omplir amb els obrers que treballaven a les fàbriques del Vapor Nou, l’Espanya Industrial o el Vapor Vell. Amb les obres de l’Exposició Internacional de 1929 va desaparèixer l’hostal.

Espanya: L’aspecte actual de la plaça d’Espanya data de finals dels anys vint, quan es va arranjar com a entrada del recinte de l’Exposició de 1929. Sovint s’ha dit que el nom el va imposar Primo de Rivera. El cert, però, és que el bateig amb el nom d’Espanya va ser força abans: l’any 1908, quan es va inaugurar la primera urbanització de la plaça. Alfons XIII va inaugurar les obres del Metro a la plaça l’any 1922. Com a curiositat, en aquell moment va ser l'estació amb la volta més gran del món (27 metres).

Rocafort: Molts carrers de l’Eixample deuen el seu nom a l’escriptor i polític Víctor Balaguer, qui va rebre l’encàrrec de l’Ajuntament de batejar les noves vies que s’anaven urbanitzant a mesura que la ciutat s’expandia més enllà de les muralles. Balaguer va triar noms vinculats a personatges, institucions, territoris i fets històrics catalans, especialment dels temps de la Corona d’Aragó. Un d’aquests personatges va ser Bernat de Rocafort, cavaller guerrer del s. XIII, qui va ser lloctinent de Roger de Flor i posteriorment el seu successor al capdavant dels almogàvers. En un moment de la seva vida va tenir com a rival un altre cavaller famós, Berenguer d’Entença, és curiós que actualment Rocafort i Entença siguin els noms de dues estacions que estan una al costat de l’altra.

Urgell: El carrer del comte d’Urgell és un altre dels personatges triats per Víctor Balaguer. Fa referència a Jaume II d’Urgell, comte d’Urgell, apel·lat el Dissortat. Va ser aspirant al tron de la Corona d’Aragó després de la mort sense descendència de Martí l’Humà, tot i que finalment l’escollit al Compromís de Casp va ser Ferran I. Disconforme amb la decisió, va iniciar una revolta però va ser derrotat.

Universitat: La plaça Universitat s’obre davant del que avui es coneix com l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB). Els orígens de la institució es remunten a l’Estudi General del segle XVI. L’edifici actual va ser construït entre 1863 i 1889 per Elies Rogent. Els orígens de la Universitat de Barcelona es remunten al 1536, any en què el Consell de Cent va cedir uns terrenys de la part alta de la Rambla per construir un edifici que acollís els Estudis Generals (de fet, aquest tram de carrer era conegut popularment com a la Rambla dels Estudis). El 1717, Felip V va convertir l’edició en una caserna i va traslladar la Universitat a Cervera. El 1837 Barcelona recupera la Universitat al carrer del Carme, fins a la inauguració de l’edifici històric el 1874. Durant molts anys la UB va ser la Universitat, a seques, ja que no n’hi va haver cap altra a Catalunya fins a l’any 1968.

Catalunya: Tot i que no apareixia al projecte d’Eixample de Cerdà, la plaça Catalunya ha acabat convertida en el centre neuràlgic de la ciutat. Van ser els ciutadans i diverses campanyes de la premsa qui demanava a l’Ajuntament la creació d’una gran plaça, que va ser popularment batejada com ‘Catalunya’. Al segle XIX no era més que un enorme camp per on passava un camí en direcció a Gràcia. El primer projecte oficial de plaça va ser aprovat pel consistori el 1889. Les primeres urbanitzacions es van fer amb motiu de l’Exposició de 1888 i van culminar a l’Exposició de 1929. L’estació es va inaugurar amb el tram del Gran Metro Lesseps - plaça de Catalunya el 1924, amb la presència del bisbe Vidal i Barraquer i l’infant Ferran, en representació d’Alfons XIII. 

Urquinaona: La plaça d’Urquinaona està dedicada a José María de Urquinaona Bidot, bisbe de Barcelona de 1878 a 1883. Es va guanyar l’estima de la burgesia industrial catalana defensant les polítiques proteccionistes al Senat, en una època en què l’església tenia una quota representativa a la cambra alta espanyola. Va aconseguir que la Mare de Déu de Montserrat fos proclamada patrona de Catalunya pel papa Lleó XIII.

Arc deTriomf: Estació ubicada al costat de l’Arc de Triomf, obra de Josep Vilaseca. L’origen dels arcs de triomf es remunta a l’època romana, amb la intenció de commemorar victòries militars. Però l’arc de Barcelona és en realitat una porta monumental, construïda com a entrada al recinte de l’Exposició Universal de 1888, que s’ubicava al parc de la Ciutadella. L’Exposició va ser molt important per a la ciutat, ja que la va projectar per primera vegada a nivell internacional.

Marina: L’estació està situada en un extrem del pont de Marina i es va construir en direcció al mar. Marina és un dels carrers d’exaltació catalanista del nomenclàtor de Víctor Balaguer, ja que el nom commemora les glòries de la marina mercant i militar de la Corona d’Aragó.

Glòries: Com l’anterior, la denominació de plaça de les Glòries Catalanes, recorda les glòries cíviques i militars de Catalunya, on s’uneixen tres vials importants de la ciutat: la Gran Via, l’avinguda Diagonal i la Meridiana.

Clot: El topònim del barri del Clot ja apareix en època medieval (Clotum Mellis, és a dir, Clot de Mel) i faria referència a una fondalada al voltant del rec Comtal, molt rica en hortes i en ruscs de mel. El nom és adequat ja que es tracta d’una extensió menys elevada que la resta. A l’època medieval la zona del Clot era principalment rural amb horts, grans masies i torres senyorials. Hi daten habitants des del segle XVII, eren proveïdors d’aliments a Barcelona. Posteriorment s’hi instal·len fàbriques i indústries, sobretot tèxtils.

Navas: Navas és un barri sorgit al voltant del carrer de Las Navas de Tolosa (nom primigeni de l’estació). Rememora una batalla històrica de la Reconquesta, el 16 de juliol de l’any 1212, on la unió de les tropes dels regnes cristians peninsulars (Aragó, Castella, Navarra i Portugal) va aconseguir la victòria sobre els àrabs.

La Sagrera: A l’edat mitjana, les sagreres eren un espai sagrat al voltant de les esglésies, que permetien als pagesos resguardar-se de la violència dels senyors feudals, sota la protecció i la immunitat eclesiàstica. El barri de la Sagrera de Barcelona deu el seu nom a l’espai al voltant de l’església de Sant Martí de Provençals. La sagrera comprenia l’església, el cementiri i l’espai comprès dins les trenta passes que el bisbe concedia a l’església el dia de la seva consagració. Dins d’aquest recinte es van construir petits graners, propietat de les cases de camp, on es guardaven les collites i més tard van començar a viure els pagesos i els homes d’oficis. Així es van organitzar la majoria de pobles de la Catalunya antiga.

Fabra i Puig: Estació ubicada al passeig de Fabra i Puig, que des de 1918 porta aquest nom en homenatge dues grans personalitats de la burgesia industrial, els germans Ferran i Roman Fabra i Puig. A més de ser fundadors de la fàbrica de filatures Fabra i Coats, Ferran va ser alcalde de Barcelona entre 1922 i 1923 (abandona quan s’imposa la dictadura  de Primo de Rivera), diputat i senador per Barcelona. Curiosament, el seu pare també va ser alcalde uns mesos el 1889 i va finançar la construcció de l’Observatori Fabra del Tibidabo.

Sant Andreu: Estació que porta el nom del barri de Sant Andreu de Palomar. Com Sants, Sant Andreu era un municipi independent, agregat a Barcelona l’any 1897. Aquest nucli va créixer al voltant de l’església consagrada a Sant Andreu, que està documentada des de l’any 974. L’església encara es conserva, tot i que l’edifici actual és del segle XIX.

Torras i Bages: El passeig de Torras i Bages deu el seu nom a l’eclesiàstic Josep Torras i Bages (1846-1916). Va ser escriptor i bisbe de Vic i se’l considera un dels exponents del catalanisme conservador i catòlic. Va participar en la redacció de les Bases de Manresa, va ser un renovador del cristianisme a Catalunya.

Trinitat Vella: La Trinitat Vella és un dels barris del districte de Sant Andreu. El topònim prové d’una capella dedicada a la Santíssima Trinitat, aixecada en aquests terrenys l’any 1413 i cremada durant la Guerra del Francès. La línia de tren del Ferrocarril del Nord va dividir la Trinitat en dues: la Nova i la Vella. Les vies del tren es van soterrar, però la divisió s’ha mantingut per l’avinguda Meridiana, prolongada fins aquí l’any 1961.

Baró de Viver: Baró de Viver es va construir l’any 1928 com a barri de cases barates, impulsades pel Patronato de la Habitación de Barcelona, per allotjar obrers que venien a l’Exposició de 1929. El barri porta del nom dels propietaris de les terres on avui hi ha aquest barri al districte de Sant Andreu, era la família Rumeu de Mataró: els barons de Viver. El títol va ser creat pel rei Alfons XIII en favor del seu pare, Darío Rumeu i Torrents, un polític monàrquic que va arribar a presidir la Diputació de Barcelona. Mentre el fill fou alcalde va impulsar la urbanització de la plaça de Catalunya, la prolongació de la Diagonal fins a Esplugues, la cobertura del ferrocarril de Sarrià, l’inici de la zona franca del port... Durant el seu mandat es va inaugurar el ferrocarril subterrani metropolità, que aviat es convertiria en el popular Metro.

Santa Coloma: La primera estació inaugurada a Santa Coloma de Gramenet va ser batejada amb el nom del municipi. ‘Columba’ significa ‘colom’ i ‘graminetu’ vol dir ‘camp de grama’, una herba que creix als boscos de pins i roures i que abunda a la zona. La patrona d'aquest indret ret homenatge a una màrtir hispànica, Santa Columba de Sens. Els primers habitants del municipi li van dedicar un temple, al voltant el qual es va començarà formar un primer nucli urbà.

Fondo: L’estació es va inaugurar el 1992 amb el nom del barri on se situa. Fondo és un dels barris de Santa Coloma de Gramenet. El nom va aparèixer als anys vint, quan a la fondalada al voltant d’una riera (l’actual carrer Verdaguer) s’hi van començar a instal·lar famílies d’immigrants, que venien a treballar a l’Exposició de 1929.
 

*Informació elaborada parcialment a partir dels llibres ‘Los nombres de las estaciones de Metro’ de Josep Maria Espinàs, ‘Barcelona Metro a Metro: un viaje histórico’ de Marta Torres i el blog Històries de Barcelona.