50 anys de la creació de la línia 4 de metro de Barcelona

Ara fa 50 anys s’inaugurava la línia 4 de metro amb un recorregut de 3’5 quilòmetres de longitud i 6 estacions. El primer tram de la nova línia discorria des de l’estació de Jaume I fins a la de Joanic i incorporava altres 4 estacions, General Mola (rebatejada el 1982 com Verdaguer), Girona, Gran Via (avui Passeig de Gràcia) i Urquinaona.

Només 4 d’aquestes 6 estacions eren noves donat que una part de la línia 4 utilitzava l’antic ramal Aragó-Correus de la línia 3 de metro, del qual les parades de Jaume I i Urquinaona formaven part. Aquesta modificació va significar el tancament de Correus, una estació que no s’incloïa a l’ampliació de la línia 4 del pla de metros.

Per cobrir les necessitats de servei que va comportat l’apertura de la línia 4 es van posar en circulació 5 cotxes de la sèrie 300.

Tour inaugural per la xarxa de metro i de ferrocarril

Per a la inauguració de la nova línia 4 es va fer un gran desplegament oficial aprofitant la visita a la ciutat del llavors ministre d’Obres Públiques del govern espanyol, Gonzalo Fernández de la Mora, el qual acompanyat de nombroses autoritats va realitzar un llarg recorregut per diversos indrets de la xarxa de metro i de ferrocarril.

El seguici va arribar a l’estació Diagonal després de visitar alguns dels llocs en obres, com les de la nova estació de Sants que havia de substituir a la de França. Precisament a Diagonal, es va procedir a l’apertura al públic d’una exposició de maquetes sobre els projectes que contemplava el pla de metros i d’altres infraestructures ferroviàries previsites per a la ciutat. Val a dir que en aquella etapa l’estat s’havia fet càrrec de l'execució de totes aquelles obres, amb una clara voluntat de posar de manifest la seva decisió de tirar endavant els projectes d’ampliació que s’havien planificat i que representaven un conjunt important de millores de les comunicacions.

Visitada la mostra, la comitiva es desplaçava fins a l’estació de Jaume I per realitzar el primer trajecte en metro de la nova línia 4 fins a Joanic, on el ministre inauguraria oficialment la nova estació. A mig camí, farien també una aturada a l’estació de Girona per contemplar un gran relleu escultòric de l’artista Àngel Orensanz instal·lat al nou equipament i que tenia com a motiu el paisatge de l’Empordà. L’obra, de 12’5 metres quadrats, estava realitzada completament amb ceràmica.

Un cop inaugurada la línia 4, les autoritats realitzaven un seguit de visites a altres instal·lacions noves, entre les quals la de l’estació de Renfe del Clot, recentment oberta al públic.

Posada en servei de l’estació de Pubilla Cases de línia 5

Finalment, ja entrada la nit, el ministre i els seus acompanyants es traslladaven a L’Hospitalet de Llobregat, concretament fins a la nova estació de Pubilla Cases, que també es posava en servei aquell mateix dia com a part de la prolongació de la línia 5.

El nou tram obert, de poc més d’1 quilòmetre, connectava l’estació de Collblanc (abans anomenada San Ramón) amb la de Pubilla Cases.

Amb aquesta ampliació la xarxa de metro confirmava la seva vocació metropolitana arribant a zones que no pertanyen al terme municipal de Barcelona, llocs que, d’altra banda, havien experimentat un fort creixement urbanístic amb l’arribada de la immigració des d’altres indrets d’Espanya. Fins aquell moment només l’estació de Santa Eulàlia de la línia 1, oberta a l’any 1932, estava situada fora de Barcelona.

Imatge

Autoritats visitant la mostra de Diagonal i el ministre inaugurant l'estació de Joanic / Arxiu Fundació TMB

Imatge

Mural d'Orensanz a Girona i l'autor amb autoritats, a sota inauguració de Joanic / Arxiu Fundació TMB

Imatge

Inauguració de l'estació Pubilla Cases, l'andana amb tren i un accés / Arxiu Fundació TMB