Quan Barcelona es va obrir al món: 30 anys d'uns Jocs que van canviar la mobilitat
Els que vam poder viure intensament els Jocs Olímpics de Barcelona 92 mantenim en el record tots els canvis que es van produir en una ciutat que es va obrir al mar, però que sobretot es va donar a conèixer al món. Quines van ser les principals fites en matèria de mobilitat?
La celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 va representar un gran avenç en la potenciació del transport públic. El Pla de Mobilitat Olímpica tenia com a finalitat garantir els desplaçaments i la seguretat dels membres de la família olímpica, dels visitants i dels mateixos ciutadans.
La base del Pla de Mobilitat Olímpica, dissenyat per l'Ajuntament de Barcelona, era afavorir l'ús del transport públic i la dissuasió del vehicle privat, amb una sèrie de mesures, algunes de conjunturals i altres de més estructurals. Entre les primeres, la creació de títols de viatge especialment dissenyats per a l'ocasió, campanyes de comunicació dels serveis i el reforç d'un sistema adequat de senyalització del metro i del bus, també amb informadors durant els dies de l'esdeveniment.
Quant a les estructurals, convé destacar l'esforç realitzat per TMB per posar les seves instal·lacions i serveis a l'altura del repte olímpic i les necessitats de mobilitat que comportava.
Les estacions olímpiques del metro de Barcelona
La renovació de l'estació de Ciutadella va ser la més emblemàtica de les que es van portar a terme amb motiu de la cita olímpica a Barcelona.
La construcció de la ronda Litoral i les obres de soterrament de les vies de Renfe entre l'Estació de França i la plaça de les Glòries obligava a portar a terme una sèrie d'obres al metro. El sostre de l'estació no estava preparat per suportar el pas dels trens i s'havia de reforçar, i es van aprofitar les obres per construir també dos nous accessos equipats amb escales mecàniques (un al cantó mar de la nova avinguda Icària), restaurar tots els acabats de l'equipament, restaurar les andanes i millorar els sistemes d'il·luminació, ventilació i peatge, així com la senyalització adreçada al públic.
Com a dada curiosa cal apuntar que és una de les estacions que més ha modificat la seva denominació. Es va inaugurar l'any 1977 com a part de la línia IV amb el nom de Ribera. Uns anys més tard, amb la reorganització dels números de línies i canvis de nom d'estacions, va passar a dir-se Ciutadella i, finalment, el 1992 es va modificar per l'actual nom afegint-hi Vila Olímpica.
Altres remodelacions olímpiques
Un altre centre important de comunicació durant la celebració dels Jocs de Barcelona va ser l'estació d'Espanya de la línia 1, tant pel fet de ser un nus intermodal bàsic com per la seva ubicació al peu de la muntanya de Montjuïc. Per aquest motiu, es va portar a terme un projecte de renovació que comportava la impermeabilització i condicionament de la volta, els passadissos i vestíbuls de l'estació, la renovació de les instal·lacions elèctriques, tant de baixa com de mitja tensió (enllumenat, estació transformadora...) i de les línies de peatge.
Entre altres accions d'aquest tipus desenvolupades per a la celebració dels Jocs, tot i que de menys abast que les anteriors, cal destacar la construcció del nou vestíbul de Trinitat Vella de la línia 1, afectada per les obres del Nus de la Trinitat, i a la qual es va dotar amb la tecnologia més moderna per centralitzar les diferents instal·lacions fixes de l'estació, la redecoració de l'estació de Catalunya de la línia 1 i la remodelació dels accessos de les estacions de Vall d'Hebron i Montbau de la línia 3 i d'Arc de Triomf de la línia 1.
El transport de superfície
TMB va portar a terme una important renovació de la seva flota d'autobusos per tal d'oferir el màxim confort en unes dates tan assenyalades, incorporant 109 vehicles de tipus estàndard durant l'any 1992.
Aquests vehicles estaven dotats amb elements d'avançada tecnologia per a aquells temps, com la suspensió pneumàtica integral, canvis de marxa automàtics, indicadors de línia electrònics, i també de confortabilitat, com ara aire condicionat, seients encoixinats, etc. Dins d'aquestes incorporacions, la més innovadora i rellevant va ser l’adquisició d'un nou model d'autobusos de sòl baix, concretament de 20 unitats fabricades per l'empresa MAN, que tenien com a característica principal que afavorien l'accessibilitat a les persones amb problemes de mobilitat. Els cotxes es van utilitzar durant els Jocs Paralímpics i després es van integrar al servei de les línies 33 i 544.
Comença el camí cap a l'accessibilitat
Els Jocs Olímpics i Paralímpics del 1992 van suposar un punt i a part en l'abordatge de l'accessibilitat en tots els ordres de l'espai públic a Barcelona, i en especial en el transport col·lectiu. Aquest esdeveniment va servir per introduir millores en els serveis de transport públic, com ara la compra dels primers 20 autobusos de plataforma baixa amb accés per a cadira de rodes, que es van estrenar durant els Jocs Paralímpics.
