Les Escoles del Metro: 40 anys impartint l’ensenyament reglat entre generacions d’empleats
Des de l’any 1945, les Escoles Comercials Montserrat van instruir promocions de treballadors del Metro Transversal i els seus fills i filles. Centenars d'estudiants van poder rebre gratuïtament estudis primaris que els van facilitar l'entrada al món laboral.
Informació elaborada a partir d'un text de Rosario Ibáñez que va ser publicat inicialment en dues parts als números 98 i 99 de la revista de TMB 'Hora Punta', l'any 2010. I dels records i vivències d'un exalumne de les Escoles (1962-1971) i empleat jubilat de Metro, Pere Espinosa Aliaga, al qual li agraïm enormement la seva col·laboració.
El 13 de novembre de 1943, a conseqüència de les inquietuds socials dels dirigents del Metro Transversal (actual L1) cap als seus empleats, es va crear un Departament Social (des del 1948 anomenat Círculo Social Metropolitano). Aquest departament va entrar en funcionament el juny del 1944 i estava integrat per les següents seccions: cultural, teatral, coral, musical, social, esportiva i excursionista.
El 1945, a proposta de la secció cultural, l'empresa crea la secció escolar. A través d'aquesta secció neixen unes escoles per a fills d'empleats, a la barriada de Sants, al número 42 del carrer Jocs Florals. L'impulsor d'aquest projecte va ser José M. Vicens Corominas, en aquell moment cap administratiu de l'empresa, creador i ànima del Círculo Social Metropolitano i de les Escoles Comercials Montserrat. Va continuar al capdavant de la direcció del Círculo i les Escoles fins a la seva mort el 16 de juny de 1970.
Seu provisional a Jocs Florals
El dilluns 15 d'octubre de 1945 comença el curs al carrer Jocs Florals, amb classes nocturnes de 18 a 20 hores, i les matèries que s'imparteixen són les assignatures de gramàtica, aritmètica i música. Era l'inici d'un projecte il·lusionador.
El segon curs ja comença amb horari escolar, i provisionalment al mateix edifici de Jocs Florals. El 2 d'octubre de 1946 entren oficialment en funcionament en tots els seus aspectes les Escoles Comercials Montserrat. Quaranta alumnes integren la matrícula del primer curs, a càrrec de cinc mestres, en torns, segons les seves respectives especialitats.
L'empresa inicia immediatament la construcció de les escoles i, així, el diumenge 3 d'octubre de 1948 (curs escolar 1948-1949) s'inaugura un nou i esplèndid edifici on s'instal·laran definitivament les Escoles Comercials Montserrat, al número 113-119 del carrer Badal. Segons una ressenya de l'època: “el edificio es amplio y capaz, dotado de todos los servicios necesarios y rodeado de jardines y patios de juego. Ampliación de profesorado, docto y competente, Claustro de Dirección y Profesorado en número de catorce, con el fin de atender a las cada día más numerosas peticiones de ingreso, formuladas por los empleados de la Empresa a favor de sus hijos”.
A les escoles, a més dels ensenyaments reglats pels estudis primaris, s'impartien estudis comercials (comptabilitat, taquigrafia, mecanografia) i classes nocturnes per als empleats, i més endavant també s'hi van poder apuntar els seus fills. La formació que es donava a l'escola permetia que els alumnes, en acabar els estudis, poguessin incorporar-se fàcilment al món laboral (administratiu-mercantil). A més, també s'impartien classes de música, dibuix i francès, i hi havia un cor escolar i un esbart dansaire. L’escola disposava de la capella del Círculo Social (a Jocs Florals, a l'espai conegut com a Can Vies) i d’un teatre al mateix edifici del centre. En aquest espai, cada Setmana Santa es feia una representació de La Passió, a càrrec de membres del Círculo Social.
El 1961, l'absorció per part de l'empresa del FC Metropolità de Barcelona SA al Gran Metropolità de Barcelona SA, repercuteix en el creixement de la plantilla i, per tant, es fa necessari ampliar l'escola. Per això es decideix construir un nou cos d'edifici, de línies modernes, unit a l'existent. En el curs escolar 1963-1964 s’inaugura aquest nou edifici amb sis noves i espaioses aules. Aquesta ampliació permetrà augmentar el cens escolar fins als 250 alumnes.
Seguint l'ensenyament imposat pel règim franquista, les classes s'impartien únicament en castellà, amb molta disciplina i rectitud i inculcaven un profund missatge religiós als alumnes, tant és així, que a la dècada dels 60, per exemple, els estudiants anaven obligatòriament a missa tots els dissabtes, i fins i tot algun diumenge (per guanyar punts en bon comportament i conducta) i totes les tardes es confessaven abans de combregar i resar. La patrona de les escoles, i també del Metro, era la Verge de Montserrat "La Moreneta", la seva imatge apareixia a l'escut de les Escoles i del Círculo Social.
Als anys 60, les noies i els nois estudiaven en aules separades i a més, entraven i sortien de l'escola en horaris diferents. S'impartien classes de dilluns a divendres de 9 a 12 h i de 15 a 18 h (l'horari de les noies) i de 9.15 a 12.15 h i de 15.15 a 18.15 h (l'horari dels nois), amb mitja hora de pati. Dissabtes, també hi havia classe (i missa), de 9 a 13 h, aproximadament.
Entre els professors més recordats de la dècada dels 60-70, hi havia: Juan Rodriguez Méndez, José Maria Marzo Marco, Ramón Capella, Teresa Sala, Concepción Plasencia, Mercedes Milà, Paulino Oviedo, el capellà Carlos Otero... i un llarg etcètera. Curiosament, per fomentar la bona conducta, els mestres atorgaven medalles al bon comportament i a l'excel·lència (or o plata) en les assignatures que s'impartien als estudis primaris (aritmètica, gramàtica, geografia, història, dibuix, ciències naturals, cal·ligrafia, història sagrada i gimnàstica). Als darrers cursos també s'estudiaven matèries relacionades amb el món empresarial com comptabilitat, mecanografia, taquigrafia o tenidoria de llibres. Als anys 60, els exàmens de finals de curs, després de passar la prova escrita (si aquesta era exitosa), tocava la part oral. Aquesta es feia al teatre de l'escola, davant d'un tribunal format pel professor de la matèria en qüestió, el director, altres mestres i els pares dels alumnes examinats com a públic.
Anys 70, nous temps per a les Escoles
El 1971 l’entrada en vigor de la futura llei d’EGB suposava atendre noves necessitats de l’escola. Per això es va començar la construcció d’un nou i modern edifici, que es va inaugurar el curs escolar 1972-1973 i que va permetre ampliar l’escolarització, amb alumnes de preescolar de 4 i 5 anys. A les seves aules es donarien els cursos de la primera etapa de l’EGB, mentre que els alumnes de la segona etapa continuarien a l’edifici antic (el primer), les instal·lacions del qual es van millorar i modernitzar, d’acord amb les del nou. A l’Escola s’impartia l’ensenyament preescolar i educació general bàsica.
L’any 1978, i a instàncies de la Junta de Pares, en el conveni col·lectiu de l’empresa es pacta que el pròxim curs podran ingressar a les escoles els nens de 3 anys, que a partir d’ara tindrien menjador escolar.
Van anar passant cursos i promocions d’alumnes, es van adaptar els plans escolars, sempre segons els canvis que l’autoritat educativa promulgava, fins que el 1983, en el XIV Conveni Col·lectiu, es va pactar la cessió de les escoles del sector públic. Durant els següents anys 1984 i 1985, van seguir desenvolupant la seva tasca acadèmica i, finalment, el 1985 es van concretar els pactes, l’empresa va cedir tots els edificis i el terreny a l’Ajuntament de Barcelona i, per tant, va canviar de nom i d’administració. A partir del curs escolar 1985-1986 va passar a dir-se Cavall Bernat i va passar a ser un col·legi públic de propietat municipal i depenent de la Generalitat de Catalunya. Els mestres de l’Escola van passar a treballar a diferents departaments de l’empresa, la majoria com a tècnics i administratius.
Al llarg dels anys les escoles van tenir les següents direccions: José M. Vicens (1948-1970), Maria Xifró (1971-1978), Concepció Plasencia (1978-1984) i Pilar Dorado (1984-1985).
Cal destacar que des dels seus inicis i fins al seu tancament, l’escola va ser gratuïta (inclosos els llibres). I els alumnes podien accedir, mitjançant el seu historial acadèmic, a les beques que anualment concedia l’empresa per als estudis superiors.
Commemoració dels 50 anys i agraïments
El 1999, amb motiu del 50è aniversari de les escoles, es van celebrar una sèrie d’actes commemoratius, organitzats conjuntament pels mestres, exmestres, alumnes i exalumnes de les dues escoles: Escoles Comercials Montserrat (1949-1984) i Cavall Bernat. I l'esperit de les Escoles segueix viu gràcies als seus exalumnes. Fa gairebé uns 15 anys, antics alumnes van crear un grup de Facebook (que té avui uns 600 membres) on comparteixen records i vivències de la seva infància a l'escola, publiquen fotografies antigues, organitzen trobades...
Arribat el final de la història de les Escuelas del Metro, recordem els seus fundadors: Jaime Fanés Casas (director gerent del FC Metropolità de Barcelona SA i director honorari de les escoles) i José M. Vicens Corominas (director administratiu de l’empresa i director de les escoles). I un record ben especial per a tots aquells que al llarg dels anys tant les van estimar: alumnes, pares, professors, personal administratiu i auxiliar i directors.
