25 anys del primer contracte programa del transport de Barcelona
El 9 d'octubre del 1990 es va signar formalment l'anomenat contracte programa entre l'Administració de l'Estat, l'Ajuntament de Barcelona i l'Entitat Metropolitana del Transport (EMT), propietària de TMB, que així obtenia un primer marc financer estable.
L'històric conveni assolit fa 25 anys volia garantir el finançament dels transports públics de Barcelona per al període 1990-1993 i havia estat llargament perseguit. L'any 1984 es va començar a parlar del contracte programa amb la voluntat que aquest inclogués solucions per al dèficit d'explotació acumulat de Metro i de Bus, així com per a les noves inversions de la xarxa de metro. No obstant, quan ja semblava tot enllestit, el Ministeri de Transports no va voler assumir el deute d'Autobusos per por de crear un precedent.
Finalment, sis anys després se signaria el contracte, però sense un acord clar pel que fa a les noves inversions per al metro, atès que la Generalitat considerava insuficients els 6.000 milions de pessetes (uns 36 milions d'euros actuals) que el govern espanyol preveia. El contracte programa s'inclouria dins del pla d'accés a les grans ciutats (conegut com a “Pla Felipe”) i el signarien el llavors ministre d'Economia, Carlos Solchaga; l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, i la presidenta de l'EMT i de TMB, Mercè Sala.
Sanejament financer amb millora de resultats
El contracte programa preveia una aportació per part del govern central de 68.337 milions de pessetes (quasi 411 milions d'euros), dels quals 16.900 milions de pessetes (una mica més de 101,5 milions d'euros) anaven destinats a eixugar el dèficit acumulat pel metro i pels autobusos des de l'any 1983. Aquesta quantitat representava una tercera part del deute ─la resta quedava a càrrec de l'Ajuntament i de l'EMT─, i intentava solucionar una qüestió que havia provocat greus problemes de tresoreria a les empreses i un important encariment dels costos d'explotació a causa dels crèdits que s'havien hagut de demanar.
Una segona partida d'11.300 milions de pessetes (uns 68 milions d'euros) corresponia al cost de la integració a la Seguretat Social del personal de Metro, mentre que l'Administració central reservava la resta, 40.000 milions de pessetes aproximadament (uns 240 milions d'euros), per subvencionar amb 20 pessetes cada bitllet de metro i de bus, amb l'objectiu de permetre mantenir uns preus polítics d'aquests serveis, però condicionats a la millora dels resultats.
Potenciar el transport públic
A més del sanejament financer i de la millora de resultats dels operadors, l'objectiu d'aquest contracte programa era la potenciació del transport públic com a mitjà per solucionar la congestió del trànsit urbà, i s'orientava a la consecució i consolidació d'una planificació i gestió integrades de les xarxes de superfície i de metro, així com a la definició d'un marc estable de finançament per a les empreses gestores per part de les diferents administracions públiques.
