Header Top menu
TMB accepta l'arbitratge proposat per Treball per resoldre el conflicte del conveni de Metro
La Direcció ha comunicat al Departament la decisió, adoptada per responsabilitat, i espera que els sindicats actuïn de la mateixa manera
El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha plantejat aquest matí a les parts empresarial i social la conveniència de sol·licitar un arbitratge voluntari per al nou conveni col·lectiu de Metro i posar fi d’aquesta manera al conflicte laboral i a les aturades indefinides de cada dilluns.
La Direcció de TMB ja ha respost formalment de manera afirmativa a aquesta proposta, en coherència amb l’actitud constructiva, flexible i responsable desenvolupada al llarg de la negociació del conveni, primerament en el marc de la taula i posteriorment en l’àmbit de la mediació de la Generalitat. L’empresa entén que aquest arbitratge pot ser una sortida efectiva perquè la plantilla pugui assolir millores en els aspectes econòmics i socials, i que el conjunt de ciutadans puguin fer un ús normal d’un servei públic bàsic per a la mobilitat com és el metro de Barcelona.
Recordem que el conveni col·lectiu de Metro, el primer que es negocia íntegrament des del 2008, presenta característiques de gran complexitat. Es va començar a negociar a finals del 2015 i la taula es va reunir en 68 ocasions. A primers d’abril passat els sindicats del Comitè d’Empresa la van abandonar i van optar per la convocatòria d’aturades indefinides.
Des d’aleshores i per iniciativa del Departament de Treball han tingut lloc diverses tandes de mediació, fruit de les quals a finals de maig s’havia arribat al consens en una gran part del text articulat del nou conveni, que contenia importants avenços en salaris, contractació, conciliació de la vida laboral i familiar, protecció de la maternitat i altres mesures de contingut social.
Per a la resta, la mediació va plantejar una fórmula intermèdia entre les posicions de les dues parts, fórmula que l’empresa va acceptar a finals de maig, a pesar del gran esforç que suposava, però que la part social va jutjar insuficient per traslladar-la a la plantilla. Tampoc va considerar vàlida una segona versió del text amb ampliacions i concrecions addicionals.
Durant tot el procés de negociació, l’empresa ha anat fent propostes que no retallaven cap dret sinó que milloraven les condicions laborals, assumint les propostes dels representants dels treballadors que estaven dintre del marc legal i pressupostari, amb l'única excepció de mesures tècniques organitzatives relatives a l'empresa. Mentrestant, la part social ha anat incorporant noves demandes que feien inviable l’acord perquè comprometien els límits legals i feien que la proposta de l’empresa, i fins i tot la de la mediació, resultés sempre insuficient.
La designació d’un àrbitre suposa, per tant, una alternativa per desencallar la negociació del conveni col·lectiu de Metro. L’empresa espera que en els representants dels treballadors s’imposi la responsabilitat i s’alliberi així la ciutadania de continuar patint els efectes d’unes vagues que no ajuden a trobar el clima d’entesa necessari per tancar l’acord.