Línia 11, dues dècades de metro lleuger

Tot i que es va posar en servei oficialment el 15 de desembre de 2003, una festa popular a l’estació de Trinitat Nova inaugurava un dia abans la línia 11 del metro, que connecta els barris del nord de Barcelona amb Montcada i Reixac. 

La celebració va comptar amb la presència destacada dels alcaldes de les dues ciutats, el director general de Transports de la Generalitat i els líders de les associacions veïnals de la zona, els quals veien amb satisfacció com es posava en funcionament un servei llargament esperat pels ciutadans d’uns barris amb un dèficit històric de transport públic a causa principalment de la seva especial orografia. 

Tot i preferir una línia convencional, els veïns van acceptar el metro lleuger com una solució intermèdia que evitava més retards en un servei que feia anys que esperaven. 

Un metro de dimensions més reduïdes i automàtic

Pensada com a prolongació de la línia 4, quan es va començar a construir la línia 11 es van tenir en compte alguns aspectes segons els estàndards del metro convencional per si es al final decidia allargar la línia 4, com ara la reserva de 400 metres per allargar les andanes i no passar el màxim pendent del 4% que està permès al metro d'aquesta tipologia. 

No obstant això, la línia 11 es va implantar finalment amb unes dimensions més reduïdes, encara que el seu aspecte extern és idèntic al de les altres línies de metro, i va introduir a la xarxa de metro de Barcelona un nou mode de transport, a mig camí entre el tramvia i el metro tradicional, anomenat “metro lleuger”. 

Per les seves característiques, el metro lleuger disposa de menys capacitat, però assoleix velocitat molt de pressa i frena més ràpidament que el metro convencional. 

Amb una longitud de 2,3 quilòmetres i 5 estacions, Trinitat Nova -que la connecta amb la línia 4 i la línia 3-, Casa de l’Aigua, Torre Baró / Vallbona, Ciutat Meridiana i Can Cuiàs, la línia 11 té un traçat soterrat i majoritàriament de via única, excepte a Torre Baró / Vallbona on es troben els trens dels dos sentits. Actualment, per la línia circulen dos trens de la sèrie 500, integrats per només dos cotxes motors en lloc dels cinc habituals, molt similars als de la sèrie 2100 que van posar-se en servei a la línia 2.

La zona que serveix la línia és d'orografia complicada i l'estació de Ciutat Meridiana disposa d’un equipament d’ascensors inclinats per accedir a diferents zones del barri. Totes les estacions estan adaptades per facilitar l'accés de persones amb mobilitat reduïda i cal destacar també que van ser decorades amb detalls artístics propis relacionats amb el seu entorn.

La característica més important d’aquesta línia a efectes operatius va ser el model d’automatització amb el què es va configurar, un disseny que permetria el 16 de desembre de 2009 implantar la conducció automàtica a la línia 11, convertint-se en la segona línia del metro de Barcelona amb aquestes característiques després de la línia 9/10, que tres dies abans havia començat a funcionar en el ramal de Santa Coloma. 

Tot i això, no serà fins a l'estiu de 2021 que la línia 11 circularà totalment automatitzada, després de les obres per fer una andana específica i pròpia a l’estació de Trinitat Nova, fins llavors la compartia amb la línia 4, amb mampares i portes d'andana, la qual cosa ja permetia fer el trajecte 100% automàtic (abans es feia en sistema ATO -Automatic Tren Operation- entre Trinitat Nova i Casa de l'Aigua).

Imatge

Termòmetre de la línia 11 de metro

Imatge

Autoritats i representants veïnals van inaugurar la nova L11 / Arxiu TMB

Imatge

Tren inaugural de la sèrie 500 a l'estació de Torre Baró / Vallbona / Arxiu TMB

Imatge

Accessos de les estacions de Can Cuiàs i Ciutat Meridiana de la L11 / Arxiu TMB

Imatge

Andanes de Ciutat Meridiana, Can Cuiàs, Torre Baró / Vallbona i Casa de l'Aigua / Arxiu TMB

Imatge

La nova andana de Trinitat Nova inaugurada el 2021 / Foto: Pep Herrero