Gustau Lamadrid

Breu història de l’antic metro inacabat del carrer Nou de la Rambla

L'Ajuntament de Barcelona ha informat de la localització de les estructures soterrades del que va ser un projecte inacabat per executar una línia de metro que havia de connectar l'estació de Liceu amb una nova parada a l'avinguda Paral·lel.

Amb motiu d'una intervenció a la zona, el Servei d'Arqueologia de l'Ajuntament de Barcelona ha localitzat les restes de les estructures soterrades del que havia de ser un ramal de metro que anés des del Liceu fins a l'avinguda Paral·lel pujant pel carrer Nou de la Rambla, segons va informar el seu servei de premsa en una nota.

La troballa més destacada ha estat la del pou d'atac i d'una part del túnel del Proyecto de ferrocarril subterráneo desde la rambla del Centro a la calle Marqués del Duero por Conde del Asalto (1930-1934), realitzat per la concessionària Sociedad Anónima del Funicular de Montjuich.

Un projecte lligat a l'Exposició Internacional del 1929

Tot i que el projecte presentat a l'Ajuntament data de l'any 1930, per recuperar la història del metro fallit de Nou de la Rambla cal anar més enrere, concretament als anys previs a l'Exposició Internacional del 1929, quan la celebració d'aquest esdeveniment al recinte de Montjuïc s'estava planificant.

Com recull Ricard Fernández i Valentí en el llibre Funiculars i Telefèrics de Montjuïc, la idea de construir un mitjà de transport combinat que permetés l'accés ràpid des del centre de la ciutat fins al cor de la muntanya va ser impulsada per Elies Rogent i Massó, net de l'arquitecte Elies Rogent i Amat, que havia estat director facultatiu de l'Exposició Universal de 1888 i al qual es deu, entre altres obres, l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, i fill del que va ser promotor de l'empresa Sociedad Anónima del Funicular de Montjuich, Josep Rogent Pedrosa.

El projecte de Rogent, que tenia com a motiu l'exposició del 1929, preveia la construcció d'un ferrocarril subterrani que, partint de la Rambla, concretament de l'estació de Liceu, on faria correspondència amb el Gran Metro (el que ara coneixem com a línia 3), i pujant pel carrer Conde del Asalto (avui Nou de la Rambla), arribés fins al carrer Marqués del Duero (avui, avinguda Paral·lel), des d'on enllaçaria amb un funicular que arribaria al passeig de l'Exposició (avui, avinguda Miramar). D'allà hauria de sortir un segon funicular que s'enfilaria fins al castell. Segons els seus càlculs, aquest trajecte permetria connectar el centre de Barcelona amb el cim de Montjuïc en 11 minuts.

No obstant això, i com que el funicular del Paral·lel al passeig de l'Exposició era el mitjà de transport que calia posar en servei amb més urgència per assegurar la unió de la muntanya amb la ciutat per a la mostra internacional, aquest serà el primer que es començarà a construir i que es posarà en servei el 24 d'octubre del 1928. Quasi un any després, el 24 de juliol del 1929, s'inaugurava oficialment el segon tram d'aquest funicular fins al castell de Montjuïc.  

Quedava exclosa, per tant, la part del projecte inicial que suposava l'execució del tram de metro entre el Liceu i el Paral·lel, la qual no es recuperaria fins acabada l'exposició universal.

Un metro o un tramvia soterrat?

El cert és que aquesta part del projecte que implicava el metro soterrat per Nou de la Rambla havia tingut també moltes reticències i recursos, tant dels comerciants i veins del carrer com d'altres operadors de transports, que havien anant retardant la seva presentació per tal que l'Ajuntament donés el seu consentiment a l'obra, l'abril del 1930.

El projecte preveia la construcció d'un túnel sota el carrer Conde del Asalto de formigó armat i de secció circular amb escut, un sistema utilitzat en terrenys difícils que garantia l'estabilitat dels edificis de la zona. El traçat s'efectuaria mitjançant via única d'ample internacional (1.435 mm) i el material mòbil que hi donaria servei estaria format per un sol cotxe amb automotor elèctric, amb dues cabines de control i alimentat per catenària aèria, característiques aquestes que van provocar que es parlés d'un tramvia soterrat.

El desembre del 1930 s'iniciaven les obres, però alguns retards, una vaga dels treballadors, diversos entrebancs i, finalment, la guerra provocarien que s'acabés abandonant el projecte. Així, del que s'havia previst en aquest tram soterrat de metro/tramvia només es van poder enllestir la part de les cotxeres, tallers i subcentral transformadora, a l'alçada de l'actual estació de metro de Paral·lel, i el que ara s'ha descobert, un pou d'atac amb un petit tram de galeria que comunica amb una secció del túnel circular del qual es van construir amb prou feines 5 metres.

Portada del “Proyecto de Ferrocarril Subterráneo desde la Rambla del Centro a la calle del Marqués del Duero por Conde del Asalto” / Font: Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
Portada del “Proyecto de ferrocarril subterráneo desde la rambla del Centro a la calle del Marqués del Duero por Conde del Asalto” / Font: Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona

. Detall de les escales de fusta que permetien l’accés a peu al pou d’atac / Foto: SABCN
Detall de les escales de fusta que permetien l’accés a peu al pou d’atac. Foto: SABCN

Plànol original amb la secció del pou d’atac i túnel circular / Font: Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
Plànol original amb la secció del pou d'atac i túnel circular / Font: Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona

Galeria d’accés des del pou d’atac al túnel circular, i detall de les bigues de ferro del muntacàrregues / Foto: SABCN
Galeria d'accés des del pou d'atac al túnel circular, i detall de les bigues de ferro del muntacàrregues / Foto: SABCN

Darrera modificació: 
10.04.2019
Tema: 

També et pot interessar...

Contingut relacionat

Últimes notícies