25 anys d'un altre equipament olímpic, el nou funicular de Montjuïc

El Funicular de Montjuïc, sempre lligat a la història de la muntanya / Foto Pep Herrero

Amb la mirada posada en els Jocs i en l'accés a l'anella olímpica de Montjuïc, l'11 de març del 1991 es tancava el funicular de Montjuïc per remodelar-lo completament i 15 mesos després la muntanya estrenava un dels funiculars més moderns del món.

Per potenciar l'accés a la muntanya de Montjuïc durant els Jocs Olímpics es va fer una renovació total del transport per cable existent, de resultes de la qual es va construir una de les línies de funicular més avançades d'Europa. El 24 de juny del 1992 obria les portes.

Aquesta línia de funicular fa un recorregut de 759 metres entre les estacions de Paral·lel i Parc de Montjuïc. Per aquest itinerari, el nou Funicular disposa de dos trens de tres cotxes, capacitat per a 400 persones i una velocitat màxima de circulació de 10 m/s (36 km/h), una velocitat molt alta per a aquests tipus d'instal·lacions i que permet fer el recorregut en només dos minuts i transportar fins a 8.000 passatgers per hora en cada sentit de la marxa, en comptes de les 1.200 persones/hora per sentit de l'antic funicular.

La inversió realitzada per TMB va ser de 1.400 milions de pessetes d'aquella època, finançada a través d’un crèdit preferent concedit per La Caixa.

Èxit olímpic i integració a la xarxa de metro

Per les seves característiques, el funicular de Montjuïc va tenir un paper rellevant en l'accés a la muntanya durant els Jocs Olímpics, i només durant els mesos de juliol i agost va transportar un total de 367.865 persones. Concretament, els dies amb esdeveniments esportius la mitjana de viatges diaris realitzats pel Funicular va ser de 28.000 viatges, si bé la màxima utilització d'aquest mitjà va arribar a ser de 45.500, cosa que va representar un 14% del total del passatge transportat per accedir a l'àrea olímpica.

Una dècada més tard de la fita olímpica, l'any 2002, el funicular de Montjuïc es va integrar a la xarxa de metro i actualment enllaça l'estació de metro de Paral·lel, de les línies 2 i 3, amb l'avinguda Miramar.

Una herència de l'Exposició Internacional del 1929

El funicular de Montjuïc és una de les herències que Barcelona va rebre d'una altra fita que va impulsar la ciutat, l'Exposició Internacional del 1929. Fins a la seva construcció, les comunicacions entre aquesta i la seva muntanya més propera eren escasses i difícils.

Fruit de la iniciativa de l'advocat Elies Rogent per potenciar l'accés a la muntanya durant l'Exposició, el funicular de Montjuïc va ser inaugurat el 24 d’octubre de 1928 pel llavors alcalde de la ciutat, Darío Romeu, baró de Viver, i presentat com “el funicular més ràpid del món”.

El segon funicular de Barcelona —el primer va ser construït al Tibidabo— sortia originàriament del Paral·lel i, mitjançant dos trams enllaçats, permetia l'accés fins al mateix cim de la muntanya de Montjuïc. Dels dos trams, el primer trajecte anava de Paral·lel a l'estació de Miramar i l'altre de Miramar al Castell, i estaven units per unes escales mecàniques que van ser les primeres que es van instal·lar a la ciutat. Cal dir que la seva construcció va ser considerada com un exponent de la modernitat, en què destacava el tapís rodant de l'estació inferior i l'obertura automàtica de les portes dels trens.

Passada l'exposició, el Funicular va continuar acostant la muntanya als ciutadans i la seva societat gestora va apostar per fer-la més atractiva amb la creació d'un restaurant i del parc d'atraccions Maricel. Després d'anys de vicissituds i inactivitat, el 1985 TMB va recuperar el servei del primer dels dos trams del recorregut dins dels seus transports singulars, adreçats bàsicament al segment de l'oci i el turisme.

Per a tots els interessats en la història d'aquest funicular recomanem l'article publicat al blog de Ricard Fernández Valentí, en dues parts.