Entrevista a Joan Porcel i Mar González, autors del curt guanyador del Subtravelling 2017

El jurat de la vuitena edició del Subtravelling, el festival internacional de cinema curt que organitza TMB, ha escollit l'obra Ya no está, de Joan Porcel i Mar González, com a obra guanyadora de la categoria oberta al públic, Roda a TMB. Enguany s'hi han presentat 53 treballs.   

Parlem amb aquests dos joves creadors vinculats al món de la comunicació: la Mar González té 24 anys i actualment estudia un màster en literatura, art i pensament, i el Joan Porcel, de 22 anys, treballa com a freelance audiovisual. Tots dos, amb el seu curt minimalista i inspirador, han guanyat un viatge a Seül i la seva participació directa al festival SMIFF 2018 del metro de la capital coreana.

—Primer de tot, enhorabona a tots dos. Volem saber com ha sigut l'experiència de participar en un festival de curtmetratges com el Subtravelling.

—[Joan Porcel i Mar González] Moltes gràcies! Ha sigut tota una experiència i un repte molt interessant. Davant la gran diversitat de temes que un pot fer servir per inspirar un curtmetratge, trobar-te davant uns límits preestablerts com pot ser la durada o l'espai on rodar, fa que la creativitat hagi de trobar un camí per sortir i ser lliure, però sempre respectant aquestes limitacions. 

—L'existència del concurs va animar-vos a crear la història o ja la teníeu en ment, és a dir, què va ser abans, el curt o el Subtravelling? 

—[Joan i Mar] Primer va ser el concurs. A partir d'aquí vam començar a donar voltes a una sèrie d'idees que van acabar convertint-se en el nostre curtmetratge final.

—Per què vau decidir participar en el Subtravelling?

—[Joan] Jo tenia ganes de rodar alguna cosa i vaig proposar-li a la Mar de presentar un curt després de veure la convocatòria del concurs de TMB. Finalment a mitjans de setembre ens vam posar a fer el guió. Ens va semblar atractiu poder rodar al metro i a les seves instal·lacions, i a més a contrarellotge!

—El vostre curtmetratge és una oda al temps, a les mirades humanes i un homenatge a un vers del poeta nord-americà Ezra Pound inspirat o escrit en una estació de metro. Com va sorgir la idea o el fil conductor del vostre curt?

—[Mar] Aquest poema d'Ezra Pound sempre m'ha fascinat per la seva concisió. El significat del poema no s'entén si desapareix el títol: En una estació de metro. A més, el poema aconsegueix parlar-nos d'una estació de suburbà que són totes les estacions de metro i d'uns rostres que són tots els rostres. A partir d'aquí vam plasmar el nostre poema visual, que des de qualsevol estació del metro de Barcelona es vol estendre a totes les estacions, a totes les ciutats, a totes les mirades...

"Amb 'Ya no está' volíem transmetre l'experiència que un té quan viatja en metro i ressaltar aquest joc entre el que és efímer i el que és quotidià"


—És difícil dirigir un curt a quatre mans? Com us vau sentir?

—[Joan] No és el primer cop que treballem junts i crec que fem un tàndem realment bo. La Mar és molt poètica i té una sensibilitat especial per trobar les paraules adequades, i jo sóc una mica més racional i em preocupo més per la precisió dels plans i el ritme de les imatges.

—Que voleu transmetre amb Ya no está?

—[Joan i Mar] La idea principal del nostre curt és transmetre l'experiència que un té quan viatja en metro més enllà de traslladar-se físicament d'un lloc a un altre. Podria dir-se que hem volgut ressaltar aquest joc entre el que és efímer i el que és quotidià.

—El curt està gravat en la seva totalitat al metro, vau recórrer gairebé totes les línies de la xarxa i nombroses estacions i vestíbuls. Les localitzacions us van inspirar? 

—[Joan] Cada metro del món té una marca característica, el de Barcelona destaca per la diversitat dels seus espais i l'arquitectura de les diferents línies. Algunes són molt fosques i altres d'estètica futurista, hi ha estacions a nivell de carrer i altres a les profunditats del subsòl. Creiem que aquests contrastos s'havien de fer visibles i ser en part protagonistes del nostre curt.

—Com va anar el rodatge?

—[Joan i Mar] El rodatge va ser molt fugaç, vam rodar el curtmetratge en dos dies! Quan estàvem acabant el muntatge ens vam adonar que ens faltava un contraplà per al final de la història i vam haver d'anar fins a l'estació de Llefià de la línia 10 un dissabte a mitjanit per només 3 segons de vídeo. És maco anar en metro amb els ulls oberts trobant els plans, les imatges, els espais que generalment, en els nostres viatges diaris, ens passen desapercebuts.

—Esteu vinculats al món del cinema?

—[Mar] Tots dos hem estudiat Comunicació Audiovisual i ens vam conèixer l'any passat a Barcelona quan cursàvem un màster de documental creatiu. El cinema per a nosaltres ha estat i és una part molt important de les nostres vides.

—Centrant-nos en l'aspecte visual, el vostre curt és molt directe i amb un muntatge molt treballat i cuidat. Quins avantatges veieu que té el gènere del curtmetratge davant els llargmetratges?

—[Joan i Mar] Un curtmetratge requereix molta concisió. El més complicat és poder condensar unes idees essencials en poques frases, imatges o sons... No parlaríem d'avantatges o desavantatges, només creiem que cada idea demana una forma determinada, que a vegades ha de ser breu.

—Sou usuaris habituals del transport públic? 
—[Joan i Mar] A Barcelona? Quin remei. Amb el trànsit, les distàncies i els problemes d'aparcament la millor forma de moure't per la ciutat és en metro o bus. Som usuaris habituals del transport públic.

—El Subtravelling, el Concurs de Relats Curts Online, el festival i les proves d’idoneïtat dels músics al metro… són les activitats culturals més veteranes que organitza TMB per potenciar el vincle entre la cultura i els usuaris. Què us sembla que TMB organitzi concursos d'aquest tipus?

—[Joan i Mar] Ens sembla molt important que empreses com TMB dinamitzin activitats que van més enllà de la seva raó de ser (transportar persones). El fet d'aportar humanitat i “sorpresa” a un lloc rutinari sempre és positiu.