Entrevista a Pau Gutiérrez, autor del curt guardonat pel jurat del Subtravelling

Le murmure, obra de Pau Gutiérrez, ha estat el curt escollit pel jurat, entre gairebé una cinquantena de treballs presentats en l'última edició del Roda a TMB, una de les categories del Subtravelling, el festival internacional de cinema curt de TMB.

Parlem amb aquest estudiant de cinema de 17 anys, que s'ha endut un iPad i un viatge per a dues persones a Seül durant la celebració del festival SMIFF 2017.

—Per què et vas presentar al Roda a TMB, la categoria a competició oberta al públic del Subtravelling?

—Ho vaig veure anunciat al metro, però en aquell moment no hi vaig prestar gaire atenció. Llavors, una amiga de classe em va dir que em presentés, i així ho vaig fer.

—Què és el que més t'ha agradat de l'experiència?

—Simplement tot. Des que comences a rodar fins que ets a la mostra dels curts. És tot molt especial i m'ha servit per omplir-me de ganes per seguir endavant.

—Què volies transmetre amb Le murmure?

—Le murmure està feta des de dins i des de fora a la vegada. L'únic que vaig fer va ser agafar el metro i filmar allò més obscur i que més em cridés l'atenció, sobretot els detalls. Una vegada tenia el material, vaig pensar com podia guiar el curt i quin sentit donar-hi a través del muntatge i un escrit íntim que vaig fer. Volia que a aquella persona que ho veiés li arribés la part més fosca i misteriosa d'un lloc que utilitzem cada dia.

—Quines localitzacions de metro vas escollir i per què?

—Vaig escollir el transbord de Collblanc, ja que està ple d'escales mecàniques, que sempre m'agradava gravar. Després vaig optar per filmar a la terminal del metro de la línia 9 Sud, perquè pots veure els túnels, plens de llums i detall. També vaig voler els accessos del metro d'una de les modernes estacions de la nova línia 9, simplement perquè es poden veure boniques llums que surten de les escales mecàniques. I per últim, vaig gravar dins un comboi de metro.

—Com va anar el rodatge?

—El rodatge va ser atabalador, bàsicament perquè no sabia què fer i fins un dia abans no em vaig animar. Ho vaig enregistrar tot durant unes dues o tres hores. Era tot molt directe i inspirador.

"Sempre m'ho passo molt bé viatjant en metro. El que més m'agrada és la comoditat"

—Què opines de l'organització d'activitats culturals vinculades al transport públic?

—Em sembla genial que la gent pugui tenir l'oportunitat de crear i fer possibles les seves idees en un lloc tan inspirador com és el metro o el bus, llocs on un alimenta la seva visió com a artista.

—Ets usuari del transport públic?

Sí, l'utilitzo cada dia. Utilitzo els Ferrocarrils i el metro cada dia, visc a Terrassa i m'he de moure fins a Barcelona per estudiar, i el que més m'agrada d'aquests serveis és la comoditat. Hi ha gent a qui no li agrada anar en metro o en tren, en canvi jo sempre m'ho passo molt bé.

—T'agraden els regals que se sortejaven?

—Em vaig quedar sense paraules. No només pels premis, sinó pel fet de guanyar. Això m'impulsa a seguir creant més coses. Tinc moltes ganes d'anar a Seül i veure i gravar tot el que pugui allà.

—Et tornaries a presentar l'any vinent o ho recomanaries als teus amics?

—Em presentaria, però de moment no tinc res en ment. Ho recomanaria molt. El metro per mi és inspirador, i tenir l'oportunitat de gravar en qualsevol d'aquests espais, concursar i veure els treballs de la gent és molt bonic.