Header Top menu
Els metros automàtics superen la fita simbòlica dels 1.000 quilòmetres
La ciutat xinesa de Xangai, que ja té la xarxa més extensa del món, obre la línia Pujiang en plena acceleració de la tendència general cap als trens sense conductor.
La línia Pujiang, que es va inaugurar a finals de març a Xangai, ha suposat que els metros totalment automatitzats sumin més de 1.000 quilòmetres de longitud. Segons l'Observatori de Metros Automàtics, presidit per TMB des de Barcelona, actualment hi ha 63 línies de metro sense conductor en 42 ciutats de 19 països, que sumen un total de 1.003 quilòmetres.
El creixement de línies automàtiques ha estat exponencial. Després de l'obertura de la primera, a Kobe, al Japó, el 1981, van passar 30 anys abans que s'arribés als 500 quilòmetres. Després, només es va trigar vuit anys a duplicar aquesta xifra. I els últims 250 quilòmetres s'han construït en només tres anys; és a dir, tres vegades la mitjana anual d'abans del 2015.
Desenvolupament a la Xina
No és cap sorpresa que la marca dels 1.000 quilòmetres s'hagi aconseguit amb l'obertura d'una línia a la Xina. El gegant asiàtic va trigar a adoptar l'automatització per als seus metros, perquè centrava el seu espectacular creixement del transport urbà massiu en la construcció de línies de metro convencionals. No obstant això, diverses ciutats xineses estan adoptant recentment la tecnologia driverless: ho són els projectes en curs a Pequín, Xangai, Shenzhen, Guangzhou, Wuhan, Dongguan i Nanjing.
La línia Pujiang, la del salt simbòlic del quilòmetre 1.000, forma part de l'ampliació del metro de Xangai, que ja és el més extens del món. Identificada amb el color gris, fa 6,7 quilòmetres de longitud i té sis estacions. Com a tret característic, els trens fan servir rodadura pneumàtica, igual que el metro de París i algunes línies de Santiago de Xile i Ciutat de Mèxic.
Creixement dels metros automàtics / Font: Observatori de Metros Automàtics
Una tendència global
Tant a l'Àsia com en altres continents hi ha una forta tendència cap al metro automàtic. El 2017, se'n van obrir a Pequín, Santiago, Istanbul, Seül i Kuala Lumpur. Dues ciutats més, Hyderabad i Nova Delhi, a l'Índia, van inaugurar línies dissenyades per al nivell d'automatització total o GoA4 (el de la línia 9/10 de Barcelona) però funcionen amb conductors a bord durant una primera fase.
S'espera que en els pròxims anys augmentarà el percentatge de noves línies de metro automàtic en relació amb les convencionals. Significativament, cap ciutat que ha construït una línia de metro automatitzada ha tornat a dissenyar-ne de convencionals.
Com ha subratllat la UITP, els beneficis de l'automatització són cada vegada més reconeguts pels responsables de les infraestructures de transport urbà. L'avantatge clau és que millora la qualitat del servei mitjançant una més gran flexibilitat de l'oferta, però també s'ha demostrat que aporta un nivell màxim de seguretat.
We have exciting rail news to share as the @UITPnews Observatory of Automated Metros is pleased to celebrate automated metro lines across the world reaching the 1000km milestone.
— UITP Press Office (@UITPpress) 15 de maig de 2018
Read our official news and press release here: https://t.co/10RLml3TPG #Metro #Rail #1000km pic.twitter.com/qKo00VTnX4
- Altres temesInnovacióConceptesMetro automàticInstitucionsAltresTMBLlocsDe tot arreuAnys2018