Gustau Lamadrid

La rotonda de Catalunya, 50 anys d’un nus subterrani vital per a la ciutat

El 25 d’octubre del 1968 s’inaugurava la rotonda subterrània de la plaça Catalunya, que avui permet accedir a la línia 3 del metro de Barcelona i als Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) des de la Rambla de Canaletes i el carrer Pelai.

Ubicada a sota de la part alta de la Rambla de Canaletes, la rotonda de la plaça Catalunya va ser ideada fa 50 anys per als vianants com un distribuïdor que enllaçava pel subsòl i a través d’amplis passadissos els carrers de Pelai, Rivadeneyra, la Rambla i la plaça Catalunya, alhora que facilitava l’accés al metro i als Ferrocarrils, així com a l’aparcament subterrani que s’acabava de construir en l’esmentada plaça.

Durant els anys de desenvolupament econòmic que va representar la dècada dels seixanta, i sota el mandat de l'alcalde Porcioles, van coincidir a Barcelona algunes actuacions de millora en els accessos a estacions de línies de metro ja existents, especialment amb la instal·lació d’escales mecàniques, amb la construcció d'aparcaments subterranis en el centre i en determinats punts neuràlgics de la ciutat, com en el cas de la plaça Catalunya, que reunia ambdues condicions. Es potenciava clarament el transport privat, el cotxe especiament, però hi havia també una voluntat de revitalitzar el desenvolupament del metro com un servei públic que representava certa modernitat i exigència tècnica al servei de la ciutat.

De pas subterrani a intercanviador de transport públic

Al llarg d’aquestes cinc dècades des de la seva creació, la rotonda ha sofert modificacions, especialment en alguns dels seus accessos, que es van suprimir. Majoritàriament, els canvis han estat motivats per les transformacions produïdes en el seu entorn, una zona molt transitada i amb força activitat. El tancament definitiu de les galeries comercials de l’avinguda de la Llum el maig del 1990, després de 40 anys de presència ciutadana, la supressió el 1992 de l’accés de Rivadeneyra o la construcció de l’edifici d’El Triangle al solar de l’antiga seu dels Ferrocarrils Catalans l’any 1998, són algunes d’aquestes fites que han influït en l’ús de la rotonda de Catalunya i que han provocat que avui s’hagi convertit fonamentalment en un intercanviador entre la línia 3 del metro i els FGC.

No obstant això, l’aspecte de la rotonda s’ha mantingut molt semblant al que tenia originàriament, amb la seva característica lluminària central que penja del sostre presidint l’espai i els sis murals de ceràmica que adornen les seves parets, un encàrrec que l’Ajuntament va realitzar a l’Escola Massana a mitjans dels anys 60 del segle passat. Projectats pel professor de l’escola Francesc Albors i elaborats juntament amb alumnes de la Massana, els murals són una obra evocadora de la història dels mitjans de transport on tenen cabuda des de locomotores fins a globus o submarins, entre d’altres.

Per motius operatius, actualment TMB s’encarrega cada dia d’obrir i tancar els accessos a la rotonda, per la qual es calcula que passen diàriament unes 60.000 persones, tot i que l’indret és una part més de la via pública de la ciutat.

La rotonda abans de la seva inauguració / Arxiu TMB
La rotonda abans de la seva inauguració / Foto: Arxiu TMB

Diverses imatges de la construcció de la rotonda / Arxiu TMB
Diverses imatges de la construcció de la rotonda / Arxiu TMB

L'accés a la rotonda per Canaletes el dia de la seva inauguració / Arxiu TMB

L'accés a la rotonda per Canaletes el dia de la seva inauguració / Arxiu TMB

Un dels sis murals de la rotonda dedicats als mitjans de transport / Foto: M.A. Cuartero

Un dels sis murals de la rotonda dedicats als mitjans de transport / Foto: M.A. Cuartero

 

 

Darrera modificació: 
25.10.2018
Tema: 

També et pot interessar...

Contingut relacionat

Últimes notícies