Barcelona va acollir la primera obra de teatre representada en un túnel del metro

“La primera vegada en el món que s'utilitzarà un túnel de metro per fer-hi teatre”. Així comentava un diari de l'època la notícia de la representació de Rebel delirium al que avui és l'estació de Sant Antoni de la línia 2. I és que un dels elements innovadors de la seva posada en escena era la recerca de nous espais per acollir espectacles teatrals, en aquest cas un túnel de metro com a escenari i una andana habilitada per acollir-hi els espectadors.

Rebel delirium, un muntatge escènic sobre la marginació homosexual, va ser fruit de la iniciativa de l’escenògraf Iago Pericot, mort el passat mes d'agost, i l'actor Sergi Mateu, ambdós autors de l'obra, a més de comptar amb l'aportació musical de Santi Arisa i el suport de Ferrocarril Metropolità de Barcelona, l'Institut del Teatre i l'Ajuntament. 

La companyia Teatre Experimental feia una funció única diària a l'estació de Sant Antoni, recinte que per a l'ocasió va rebre el nom de Teatre Metropolità de Barcelona i on s'accedia per les escales del carrer Villarroel. L'aforament de l'espai era d'unes 200 persones i l'obra va estar en cartell durant tres mesos, des del 6 d'octubre del 1977 fins al 8 de gener del 1978, amb una bona acollida de públic i un notable ressò internacional, especialment per l'indret on es representava. De fet, fins al dia d'avui, Rebel delirium és l'única obra de teatre que s'ha realitzat en un escenari tan poc convencional com un túnel del metro.

Pel que fa a l'estació de Sant Antoni, aquest equipament no entraria en servei fins al 25 de setembre del 1995, amb la inauguració del primer tram de la línia 2 entre Sant Antoni i Sagrada Família. Havien passat exactament dues dècades des de la finalització dels treballs als túnels en aquesta part de la línia.

'Nadal al soterrani'

L'obra teatral que es va representar al túnel no va ser una experiència cultural aïllada al suburbà de Barcelona. Amb ella es van posar en marxa una sèrie d'activitats durant els mesos de desembre i gener d'aquell mateix any que, sota el lema Nadal al soterrani i promogudes per la mateixa companyia del Metro i les autoritats municipals, van tenir com a protagonistes les instal·lacions del suburbà barceloní.

Concerts de jazz, de música clàssica i contemporània, actuacions de corals, ballets i audicions de sardanes, exposicions fotogràfiques i de pintures d'artistes de la ciutat, així com també activitats infantils i trobades amb escolars per realitzar murals en algunes instal·lacions del metro, completaven un programa d'actes molt ampli i d'accés totalment gratuït amb les quals es volia obrir les portes del metro a les manifestacions culturals i recreatives amb l'objectiu de revitalitzar aquest equipament i oferir un valor afegit a la seva activitat pròpia, la de donar un servei de transport públic a la ciutadania.

Imatge