'El Periódico' entrevista a Agustín del Castillo, director del metro de Barcelona durant més 20 anys
El que va ser director de la xarxa de Metro, Agustín del Castillo, entre els anys 1980 i 2007, ha concedit una entrevista a El Periódico de Catalunya, en el marc de la celebració dels 100 anys del suburbà barceloní aquest 2025. Al llarg de la conversa, Agustín del Castillo (1945, Cudillero, Astúries), enginyer de formació, parla de la seva experiència laboral a Metro, des dels inicis quan va entrar a treballar als tallers de Lesseps, l'any 1971, i l'evolució de la companyia i la seva trajectòria professional. Els primers anys va dedicar-los principalment al manteniment. Després el van nomenar subdirector de l'àrea operativa, poc després fou coordinador d'aquesta, fins a arribar a ser director de l'àrea de metro, i després director general.
Avui dia, després d'obres, millores tecnològiques, millora de l'accessibilitat i el creixement que ha experimentat la xarxa, assegura que "el metro s'ha imposat com a transport, per la seguretat, rapidesa i la fiabilitat que ofereix, fins i tot és molt més fiable que el cotxe per arribar a l'hora a casa".
Amb el 8 de març, Dia Internacional de la Dona, tan recent, l'exdirectiu fa menció del paper de la dona dins la corporació, assegura que fins a l'arribada a la presidència de Mercè Sala, "les dones només podien ser taquilleres, no tenien possibilitat d'ascendir en l'escalafó. Ella ho va canviar tot, va aplicar la Constitució i homes i dones van poder exercir totes les feines del metro. Fins aleshores només podien tenir una mica de recorregut en les oficines, i sovint quan les dones es casaven havien de deixar la feina. Era una empresa dominada totalment pels homes".
També explica curiositats del passat, com per exemple, que l'actual biblioteca Jaume Fuster, era on hi havia les cotxeres del Gran Metro, "en un primer moment es van construir en superfície, i el metro estava a 20 metres, cada dia s'havia de pujar als cotxes amb ascensor per fer el manteniment". I que aquells primers anys, "a la gent li feia una mica de respecte baixar al subsòl, s'hi van resistir uns mesos, fins que van veure que no passava res".
L'entrevista completa està disponible per a subscriptors del diari al següent enllaç.
