Impressions del primer any de vida de la línia 9 Sud de metro

Ahir va fer un any que la xarxa de metro de TMB va créixer de cop un 20%: s’hi afegien els 19,6 quilòmetres de túnel que uneixen Aeroport T1 i Zona Universitària, amb 15 estacions, de les quals 6 són de connexió. La línia 9 Sud, promoguda i construïda per la Generalitat i operada per TMB, començava el servei comercial després d'un multitudinari acte d'inauguració que va tenir lloc a l'estació de Fira.

La posada en marxa de la L9 Sud va ser un repte inèdit per a TMB: mai en 90 anys s'havia obert tant de metro de cop, i menys amb els nivells d'exigència que comporta el funcionament automàtic. Des d'aleshores, el 25% de la xarxa està operat amb trens sense conductor, estacions telecomandades i personal polivalent mòbil, dins del concepte d'automatització integral que va començar a implantar-se a la línia 9 Nord el 2009.

D'aquells inicis, quan es va estrenar el primer metro automàtic a l'Estat espanyol i un dels primers del món en la categoria de metro pesant o convencional, se n'ha aprofitat tota l'experiència per millorar els sistemes de gestió del servei i d'informació a l'usuari, que s'han adaptat a les característiques especials dels usuaris d'un metro que, entre altres punts d'atracció, passa per la Fira i l'aeroport. D'aquí prové un altre fet sense precedents: dues estacions tenen una tarifa diferenciada per a usuaris no habituals (per decisió del consell d'administració de l'ATM) i validació obligatòria a la sortida.

Infraestructura en maduració

Al cap d'un any, el dia a dia de la línia 9 Sud és el d'una infraestructura de transport en maduració. Els feiners s'hi fan uns 50.000 viatges. Les estacions més transitades són les d'enllaç amb altres línies de metro —Torrassa, Collblanc i Zona Universitària— i Europa / Fira, que té connexió amb FGC. També és notable el moviment de passatgers a les dues estacions de les terminals aeroportuàries.

Des de l'inici, TMB col·labora amb les institucions i agents econòmics del territori per difondre les prestacions i les possibilitats de nova mobilitat de la L9 Sud, que sembla estar beneficiant sobretot els qui es desplacen per feina i estudis entre el Prat, l'Hospitalet i Barcelona. Hi ha en marxa una campanya de popularització de la L9 Sud entre els usuaris potencials que presenta exemples reals de persones a qui el metro ha canviat la vida.

Una característica diferencial de la L9 Sud és que la demanda pot oscil·lar fortament en qüestió de dies o hores, segons els esdeveniments que tenen lloc en equipaments del recorregut com la Fira. Per això l'oferta és capaç d'adaptar-se a aquests actes massius amb circulacions limitades entre Aeroport T1 i Fira o entre Fira i Collblanc, per exemple.

Admiració per l'arquitectura i la tecnologia

Com a la branca nord, a la L9 Sud l'arquitectura és molt potent. Un grup de tres estacions (Europa Fira, Parc Logístic i Mercabarna) ha merescut el premi FAD d'arquitectura i interiorisme 2016. Les estacions d'Europa Fira i Zona Universitària van ser incloses en les visites guiades de la passada edició del festival Open House Barcelona.

Són freqüents les visites de grups d'arreu del món interessats en la tecnologia punta que caracteritza la línia 9/10 en aspectes com ara la senyalització (va ser la primera d'aplicar el control de circulació per ràdio CBTC, que és tendència a tot el món), l'equipament dels trens (sistemes crítics redundats, comunicació directa amb els viatgers, transmissió de vídeo en temps real) i la gestió en remot de molts dispositius crítics dels trens, les estacions i els túnels.

El primer aniversari coincideix amb notícies esperançadores pel que fa a la continuació del projecte L9/10. La Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona han acordat una fórmula per accelerar la posada en servei del ramal de la Zona Franca, i s'han reprès les obres d'arquitectura de dues estacions, les de Foneria i Foc Cisell, perquè obrin aquest any. Dues estacions més, les de Provençana i Ildefons Cerdà, podrien obrir el 2018.