Deu gràfics que expliquen la relació entre mobilitat i medi ambient

L'estudi elaborat per Xarxa MOBAL, iniciativa que se centra en les temàtiques de la mobilitat i la seguretat viària local de la Diputació de Barcelona, extreu dades de diferents fonts i organismes oficials espanyols, europeus i mundials i les presenta de forma resumida en 10 gràfics molt visuals que mostren clarament els greuges directes o indirectes que genera el model de mobilitat sobre la nostra salut. Els desplaçaments generen contaminació atmosfèrica, contaminació acústica, calor i sedentarisme, aquests són els aspectes més destacats que tenen un major impacte sobre el nostre benestar.

Els efectes més directes i evidents potser són els que genera la contaminació de l'aire que respirem. Està demostrat científicament que pot causar malalties greus com càncer de pulmó, diabetis, demència, malalties neurodegeneratives, autisme, asma i problemes al sistema reproductor i també al fetus. I no només això, la pol·lució també pot fer perdre anys de bona salut. El 2016 a Espanya es van produir 14.400 morts prematiures i es van perdre 188.800 anys de vida saludable a causa de la contaminació de l'aire. 

I el soroll? L'Organització Mundial de la Salut recomana que les persones visquin exposades a nivells inferiors als 55 decibels. La contaminació acústica genera insomni, hipertensió i malalties cardiovasculars. La ciutat, a més de ser font de soroll, ho és també de calor. La temperatura pot augmentar fins a tres graus respecte a les zones verdes dins la mateixa àrea urbana. L'Agència Europea del Medi Ambient confirma l'efecte negatiu que tenen les temperatures extremes i la relació entre l'augment de la mortalitat com més extremes són les temperatures. 

Però res no està perdut. L'informe conclou sobre com ens ajudaria una mobilitat activa a millorar la nostra salut: caminar, anar en bicicleta, l'esport, l'exercici físic... És més, una millor planificació urbana i de la mobilitat a Barcelona evitaria unes 3.000 morts prematures, augmentaria l'esperança de vida en 1 any i permetria estalviar més de 9.000 milions d'euros anuals en salut pública.