Gustau Lamadrid

A la recerca d'un sistema d'informació al passatger a l'interior dels autobusos

L'any 2006 TMB va començar a desenvolupar a l'interior dels autobusos el que avui coneixem com a SIU. Era el final d'un llarg recorregut que s'havia iniciat als anys 90 amb l'objectiu d'oferir un instrument d'informació útil per als passatgers.

El sistema d'informació a l'usuari (SIU) facilita a bord dels autobusos diversa informació d'interès d'aquest transport públic de superfície de manera visual i acústica. Anuncia la pròxima parada, indica els enllaços amb altres línies d'autobús i metro, i també informa de les possibles alteracions del servei. A més, en una part dels cotxes aquest sistema es complementa amb la presència de les pantalles del MouTV, el sistema de videodifusió de TMB que ofereix informació dels serveis de transport i continguts d'actualitat.

Els avenços tecnològics han permès avançar en el repte de poder oferir informació del servei, especialment a dins dels autobusos, com ho demostra la implantació del SIU. El sistema sembla senzill; no obstant això, la recerca d'un instrument o d'un canal útil per aconseguir aquest objectiu es va convertir des de la dècada dels 90 en una de les prioritats de la companyia, amb la provatura de diversos dispositius que finalment no van acabar prosperant.

Respecte a aquests predecessors, repassem algunes iniciatives interessants amb videotext i pantalles de televisió que es van experimentar temporalment a bord dels autobusos de diferents línies de TMB i que hem pogut recollir gràcies al web www.autobusesbcn.es.

Les oportunitats del videotext

Informar i fer més agradables els trajectes. Sota aquestes premisses, i gràcies a la possibilitat d'incorporar publicitat a l'interior dels vehicles, el sistema de videotext va realitzar diverses proves als autobusos.

El primer videotext, que es va provar l'any 1992 en alguns vehicles de la línia 59, disposava d'una pantalla lluminosa de leds multicolors que permetia cert moviment de les imatges amb la utilització de només 3 colors. La base de la programació estava dins d'un ordinador ubicat a la cotxera de Zona Franca i la concessionària, una empresa participada per Viatex Dornier i pertanyent al Banco Zaragozano, la instal·lava cotxe per cotxe mitjançant un disquet. El conductor no intervenia en l'operatiu i la posada en marxa del sistema era automàtica al posar el contacte del vehicle.

Dos anys més tard, el 1994, es va realitzar una segona prova de la mà d'una altra empresa anomenada ConLuz. En tots els casos, la iniciativa sorgia d'empreses que oferien a TMB un cànon mensual a canvi de l'explotació publicitària del sistema.

Finalment, l'estiu de 1995 es va realitzar una nova demostració amb un altre sistema de videotext de l'empresa Femet instal·lat en 18 autobusos de la línia 64. La pantalla admetia la inclusió de figures i colors i donava informació visual i sonora. A més d'anunciar la propera parada, es facilitava informació de la línia i sobre el transport públic, la temperatura exterior i breus notícies nacionals i internacionals alternades amb publicitat, amb la qual l'empresa explotadora havia de buscar els seus beneficis. La diferència amb la proposta anterior era que aquesta vegada la concessionària controlava la informació des d'un ordinador central i la transmetia per ràdio.

Tot i que l'experiència no va passar d'una prova pilot –van detectar-se alguns problemes tècnics que en van desaconsellar la implantació–, es van arribar a fer previsions per instal·lar el servei en 120 autobusos de 7 de les línies amb més passatge i es va calcular una inversió de 540 milions de pessetes de l'època per incorporar-lo a la totalitat dels 800 vehicles que tenia la flota de bus en aquell temps.

Telebus, un precedent del MouTV

Simultàniament a les experiències amb el videotext, l’any 1994 es va realitzar un test en vehicles de les línies 33, 34 i 46 per instal·lar uns sistema audiovisual d'informació i entreteniment anomenat Telebus. El dispositiu consistia en un aparell de vídeo i un monitor de televisió situats en la part davantera de l'autobús, amb uns petits altaveus a cada costat que permetien als passatgers l'audició dels programes gravats en una cinta de vídeo que es renovava setmanalment. Els continguts incloïen bàsicament notícies, videoclips musicals, l'horòscop, telèfons i informació d'interès públic..., tots enregistrats i intercalats amb publicitat.

La inversió anava a càrrec de l'empresa proveïdora del sistema que comercialitzava la publicitat i oferia a TMB un espai per donar informació del servei (recorregut, horaris, etc.), a més d'una part dels ingressos publicitaris. Una prova similar amb pantalles, un nou Telebus, es reprendria anys després, el 2005, però tampoc va convèncer els tècnics.

Cap d'aquests sistemes va ser considerat finalment apte per implantar-lo a la flota de bus de TMB, fins que anys més tard els avenços i les noves tecnologies van permetre fer-ho amb l'actual SIU, el dispositiu adaptat encarregat de transmetre la informació a tots els usuaris.


Pantalla d'un videotext a l'interior d'un bus (1995) / Foto: Arxiu TMB

Pantalles dins d'un dels vehicles de TMB (2005) / Arxiu TMB
Pantalles dins d'un dels vehicles de TMB (2005) / Foto: Arxiu TMB

Proves amb Videotext, Telebus i pantalles als autobusos / Arxiu TMB
Proves amb Videotext, Telebus i pantalles als autobusos / Fotos: Arxiu TMB

Darrera modificació: 
12.09.2019
Tema: 

També et pot interessar...

Contingut relacionat

Últimes notícies