El metro baixava fins al capdavall de la Rambla i arribava a les Drassanes fa 50 anys

Batejada originalment en castellà com Atarazanas, l’entrada en servei de l’estació de Drassanes va ser el resultat de la prolongació de la línia 3 del metro (Lesseps–Liceu) fins al final de la Rambla, i va comportar la desaparició de la petita estació de Ferran (Fernando), perquè eren massa a prop l'una de l'altra.

La línia 3 era la denominació que va passar a tenir la línia I del Gran Metropolità de Barcelona arran de la municipalització de la xarxa i de la posterior fusió amb el Metro Transversal, després de la qual es va procedir a renovar-la i ampliar-la, ja que tant els trens que prestaven servei con els túnels i estacions havien quedat molt desfasats. La primera d’aquestes actuacions va ser la prolongació de poc més de 630 metres de túnel fins a la nova estació de Drassanes, les obres de la qual van començar el juny del 1965, que es va inaugurar el 14 de desembre del 1968. Mentrestant es va emprendre la construcció d’un segon tram sota l'avinguda Paral·lel.

La nova estació es va configurar amb dues andanes de 90 metres i dos vestíbuls, amb els seus corresponents accessos, el primer amb un accés únic a la Rambla i l’altre amb dos, un a l’avinguda Drassanes i l’altre al Portal de Santa Madrona –de fet, en els plans inicials l’estació figurava amb el nom de Santa Madrona–. Drassanes és una de les poques estacions en què els vestíbuls i les andanes estan a la mateixa altura i es comuniquen per un pas inferior que queda situat per sota de les vies del tren, concretament a 3,29 metres per sota del nivell del mar.

Prolongació sota el Paral·lel

Quan es va inaugurar Drassanes, les obres del segon tram fins al Poble-sec estaven ja molt avançades, tot i les dificultats trobades pel terreny arenós i les filtracions d’aigua provocades per la proximitat del mar, i només restava per construir l’estació de Poble Sec (que avui correspon a l'actual de Paral·lel), on es treballava amb molta celeritat per tenir-la enllestida al més aviat possible, la qual cosa es produiria finalment el maig del 1970.

Entre el 2007 i el 2008, dins del programa d’arranjament d’estacions de TMB, es va procedir a reconfigurar els vestíbuls de l’estació per aprofitar millor l’espai, substituir paviments, graons, sostres i vestiments de parets, millorar la il·luminació, renovar la senyalització al públic i el mobiliari, i instal·lar noves barreres de control. Durant la rehabilitació es va aprofitar per elevar el nivell de les andanes i facilitar així l’entrada i sortida dels trens a cadires de rodes i cotxets, donat que poc abans s’havien realitzat  millores d’accessibilitat, amb la instal·lació d’ascensors i altres facilitats per a persones amb mobilitat reduïda.

Imatge