50 anys del tancament de la desapareguda estació de Ferran
Estació de Ferran / Arxiu TMB (Foto Brangulí)
L'1 de març del 1968, fa avui 50 anys, va quedar fora de servei l'estació de Ferran de l'anomenada línia III (avui línia 3), una de les estacions més efímeres de la història de la xarxa de metro de Barcelona, ja que només va estar en funcionament 22 anys.
La història de l'estació de Ferran, ubicada entre el carrer del mateix nom i el pla de la Boqueria, té el seu origen en la prolongació de la llavors línia I del Gran Metropolità de Barcelona (Lesseps–Liceu), la primera línia de metro que va entrar en servei a la Ciutat Comtal, per a la qual es va aprofitar el túnel de maniobres de l'estació de Liceu. Els treballs per a la seva construcció, que es van realitzar amb rapidesa, es van iniciar el 26 de novembre del 1945 i va començar a funcionar el 15 d'abril de 1946 amb molta discreció i sense cap acte públic d'inauguració.
Un petit avís als diaris de l'època informava de la posada en servei de l'estació de Ferran, juntament amb uns nous accessos de la de Liceu, ubicada només a 145 metres. El nou equipament, convertit en estació terminal del Gran Metro, disposava d'una sola via i d'una andana de 61 metres, així com d'un únic vestíbul i accés situat a la confluència de la Rambla amb el carrer Ferran.
Amb un disseny senzill en el qual predominava el blanc de les parets, l'andana de l'estació —com es pot apreciar a la fotografia— comptava amb dos llargs bancs longitudinals de fusta, mentre que la il·luminació del recinte s'efectuava mitjançant uns llums penjats del sostre. Una altra característica pròpia que es podria destacar era el paviment, cobert amb les mateixes llosetes utilitzades a les voreres dels carrers de la ciutat.
Origen i final d'una estació petita i efímera
Una prolongació va suposar l'apertura de la petita estació de Ferran l'any 1946 i una altra prolongació va provocar el seu tancament el 1968, només 22 anys després. I és que arran de la fusió del Gran Metropolità i del Ferrocarril Transversal, així com de la posterior municipalització del servei al principi de la dècada dels anys 60, es va procedir a renovar i ampliar el tram del Gran Metro, ja rebatejat amb la denominació de línia III, una operació necessària perquè tant els trens com els túnels i les estacions havien quedat desfasats.
En aquest sentit, una de les primeres actuacions va ser la d'allargar la línia fins al final de la Rambla, concretament fins a la nova estació de Drassanes, que en els plans inicials figurava amb el nom de Santa Madrona. Les obres del tram Liceu-Drassanes van començar el juny del 1965 i es va inaugurar el 14 de desembre de 1968, encara que prèviament ja s'havia tancat l'estació de Ferran.
La proximitat amb l'estació de Liceu va jugar en contra del manteniment de la de Ferran, ja que es considerava que totes dues se solapaven. No obstant això, el seu tancament va tenir bastants detractors al tractar-se d'una estació molt utilitzada pels veïns de la zona. Aquest fet va provocar nombroses cartes de protesta dirigides a la companyia i a l'ajuntament, algunes de les quals també van ser recollides per la premsa local.
Andana de l'estació de Ferran / Arxiu TMB
