Oriol Pàmies

El magnat basc que fa cent anys va impulsar la construcció del Metro Transversal

Del 1920 al 1926, el polifacètic i hiperactiu Horacio Echevarrieta no sols va finançar el projecte, sinó que hi va deixar una empremta profunda en forma d'un disseny monumental.

Horacio Echevarrieta Maruri (Bilbao, 1870-Barakaldo, 1963) va ser un destacat empresari basc de tendència republicana i idees avançades que va superar crisis, guerres i pandèmies amb un “esperit constructiu i resilient”, segons els seus biògrafs. Creador d'Iberia i Iberdrola, va promoure imponents obres d'enginyeria i arquitectura, entre les quals el Metro Transversal de Barcelona, i va impulsar grans avenços en el món de l'art, l'esport, el pensament i el progrés social.

Amb motiu del 150 aniversari del seu naixement, el llibre Las 150 vidas de Horacio Echevarrieta, de Gonzalo Arroita, María Peraita i Gonzalo Amezaga, intenta rescatar de l'oblit aquesta figura eminent de l'empresariat del segle XX, objectiu al qual estan contribuint algunes ressenyes periodístiques com aquesta apareguda a eldiario.es.

Per al transport públic de Barcelona, la figura d’Echevarrieta va ser decisiva. Si ens remuntem a principis del segle XX, recordarem que van sorgir dos projectes diferents de metro i que tots dos van trigar força anys a trobar l'impuls decisiu per tirar endavant. El de l'enginyer Fernando Reyes d'enllaçar les terminals ferroviàries del nord i de Madrid passant per la plaça Catalunya —el que s'anomenaria Metro Transversal— estava llest des del 1912, però aturat per falta de finançament.

La constitució de la societat FMB

Finalment seria l'empenta de l'empresari basc el que permetria la constitució de la societat Ferrocarril Metropolità de Barcelona el 17 de desembre del 1920. Un any i mig més tard, el 8 de juny del 1922, es van iniciar formalment les obres de construcció. Quatre anys van ser necessaris per concloure els treballs en el primer tram de l'actual L1 de metro de la ciutat comtal, que finalment va poder ser inaugurat el 10 de juny del 1926 entre Catalunya i Bordeta.

En aquell moment l'Ajuntament de Barcelona ja havia entrat a l'empresa, s'havia refet la composició accionarial i Echevarrieta havia sortit del consell. Però la seva empremta quedaria ben marcada, encara que no prou notòria per al públic, com la seva figura en general. Així, se l'ha de relacionar directament amb una de les fites d'enginyeria del projecte del Transversal, el pont metàl·lic bastit sobre el túnel del Gran Metro a la plaça Catalunya, que es va construir a les drassanes de Cadis i no per casualitat: eren propietat d'Echevarrieta des del 1917, quan les havia comprat i reobert després d'anys de paràlisi.

Els anys que l'empresari basc va dedicar a Barcelona van ser decisius. Com a president del consell d’administració del Transversal havia signat l'acceptació de les condicions imposades pel govern en la concessió. A més, va col·locar col·laboradors seus en l'accionariat i al consell d'administració. Va ser un empleat seu, Adolfo Gaminde, qui va ocupar la gerència i van ser també els seus homes els que van posar en marxa les oficines de Santa Eulàlia. Se li han atribuït fins i tot els dissenys del material fix i mòbil, que feien de la línia alguna cosa més que una infraestructura de transport: una obra monumental i emblemàtica per a una ciutat amb aspiracions de metròpoli.

Horacio Echevarrieta al Marroc amb Abd el-Krim, amb qui va negociar la repatriació de presoners de guerra
Horacio Echevarrieta al Marroc amb Abd-el-Krim, amb qui va negociar la repatriació de presoners de guerra 

Darrera modificació: 
15.02.2021
Tema: 

També et pot interessar...

Contingut relacionat

Últimes notícies