Correus: cinquanta anys del tancament de l'estació (i de l'inici de la llegenda)
El 20 de març del 1972 es va suprimir el servei de metro entre les estacions de Jaume I i Correus per començar les obres de prolongació del túnel de la futura línia 4 en direcció a la Barceloneta.
La història de l’estació de Correus té el seu origen en la proposta de fer arribar el metro, que ja baixava per la Rambla, fins a l’estació de França. Amb aquesta intenció es van fer projectes d'obres que passaven per la façana marítima, però l'Ajuntament de Barcelona va pressionar perquè s’aprofités la infraestructura ja existent sota la Via Laietana des de la seva construcció. D’aquesta manera, es van obrir les estacions que ocupen aquest espai en un traçat que durant molt de temps va ser conegut com el ramal Aragó-Correus del Gran Metro.
Així, el 20 de febrer de 1934 s’inaugurava oficialment l’estació de Correus, ubicada al final de la Via Laietana, entre el carrer d’Àngel Baixeras i la plaça que aleshores portava el nom d’Antonio López, just davant de l’edifici de Correus. L’estació va estar en funcionament des del 1934 fins al 1972, quan va ser clausurada i parcialment enderrocada en el context de la construcció de la nova línia 4.
Una estació d’una sola via
Com hem comentat, per construir aquesta estació i la de Jaume I es van aprofitar els túnels que s’havien fet l’any 1913 amb motiu de l’obertura de la Via Laietana, quan encara no s’havia projectat el traçat del metro en aquesta zona.
L’estació de Correus només tenia un sol nivell a causa de la seva proximitat al mar, fet que ja va provocar molts problemes de filtracions durant la construcció. L'interior comptava amb una disposició molt peculiar, ja que disposava d'una sola via i de dues naus paral·leles de 60 metres de longitud. A la nau de l'esquerra hi havia la via i una andana molt estreta (1,84 metres), mentre que la nau de la dreta estava destinada exclusivament a andana. L'accés als trens es feia a través de deu arcs de 3 metres oberts al mur que separava les dues naus.
En el seu origen, la decoració de l’estació era molt senzilla, amb les parets arrebossades, però el juliol del 1946 va ser dotada de llums fluorescents, i va ser la primera instal·lació pública que en va tenir de tot l’Estat espanyol. Posteriorment, va ser remodelada en dues ocasions més, el 1949 per allargar les andanes i el 1956 per renovar la decoració de les parets amb rajoles de color gris metro, terra de panot i sostre pintat de blanc. L'estació tenia un sol vestíbul al costat sud i disposava d'un accés amb escala de pedra davant de l’edifici de Correus.
Barceloneta, la substituta
Les obres de construcció de la nova línia 4 van determinar el tancament de l'estació de Correus, ja que al principi de la dècada dels anys setanta es va decidir que caldria construir una nova estació, la de Barceloneta, més a prop de l’estació de França, que en aquells moments era un dels punts de connexió més importants de la ciutat.
L’antiga estació no va desaparèixer del tot. L’accés es va convertir en un pou de ventilació i les dues naus formen part del túnel per on passen els trens entre Jaume I i Barceloneta. El panot de les andanes (retallades per deixar el gàlib lliure als trens), les rajoles de ceràmica, els anuncis vintage, els rètols... han quedat immobilitzats en la foscor per alimentar la llegenda de lloc enigmàtic.
Acte inaugural de l'estació, el 20 de febrer del 1934 / Foto: Arxiu TMB
L'estació de Correus va ser final de línia del Gran Metro / Foto: Arxiu TMB
Cabina del cap d'estació i pati de taquilles el 1955 / Fotos: Brangulí (Arxiu TMB)
Construcció de l'estació de Correus del Gran Metro / Foto: Arxiu TMB
Obres de la prolongació del metro cap a la Barceloneta el 1972 / Foto: Puigfarran (Arxiu TMB)
Detall de l'estació de Correus parcialment enderrocada / Foto: Arxiu TMB
