Una comissaria de policia a les instal·lacions del metro

La creació d'una comissaria al metro, el 18 de setembre del 1990, va ser el resultat de llargues negociacions entre el Govern Civil, la Prefectura Superior de Policia i TMB, i amb ella es volia consolidar i reforçar les mesures de seguretat i protecció ciutadana que s'havien instaurat al suburbà i que comptaven, entre altres, amb la presència itinerant de la policia i la col·laboració dels serveis auxiliars de seguretat, els vigilants jurats.

L'any 2005 la comissaria de Catalunya va passar a formar part de les oficines de denúncies dels Mossos d'Esquadra i actualment continua especialitzada en la prevenció i persecució dels robatoris i furts que tenen com a escenari el transport públic, juntament amb la que existeix al vestíbul de l'estació de Sants.

Un equipament modern

Situada en els vestíbuls de l'estació de metro i amb accés directe a la xarxa, concretament a les línies 1 i 3, la comissaria de Catalunya té una entrada exterior per la part nord de la plaça del mateix nom (entre passeig de Gràcia i rambla Catalunya). Les instal·lacions, dissenyades amb la col·laboració de tècnics de Metro, incloïen un ampli vestíbul-recepció, sales, despatxos, vestuaris i lavabos, i tres cel·les de retenció momentània, en una extensió de gairebé 500 m2 a sota mateix de les fonts de la plaça.

En aquell moment es va dotar l'equipament d'un modern dispositiu de seguretat, amb circuit tancat de televisió intern i extern (CTTV), detectors de presència i foc, detector de portes i portes blindades antibales, així com dels sistemes de comunicació policials. També estava comunicada amb les dependències del metro a través del centre de seguiment i control (CTC).

Quan es va posar en marxa la nova comissaria, un inspector en cap de la Policia Nacional comandava les tasques. La comissaria funcionava amb el mateix horari de servei que tenia el metro de Barcelona, amb la idea que tant els usuaris com el personal s'hi poguessin adreçar per realitzar les oportunes denúncies de les incidències ocorregudes a la xarxa subterrània. Així, la seva dotació policial s'encarregava de forma permanent de la vigilància i la prevenció de qualsevol delicte que pogués produir-se al metro.