La CGA, l’avantpassat de Transports de Barcelona, naixia fa 100 anys
El 22 de març del 1922 es creava la societat Compañía General de Autobuses de Barcelona, coneguda popularment com la CGA, amb la finalitat d'explotar quatre línies de servei de bus a la ciutat en règim de monopoli.
L’aparició de la CGA ara fa un segle es considera cabdal en la implantació d'una xarxa d'autobusos a la capital catalana i antecedent de l'actual societat pública Transports de Barcelona, una de les que formen el grup TMB. La seva irrupció es produïa 14 anys després d'haver-se clausurat el primer trajecte regular amb autobusos i d’alguns altres intents de consolidar un servei urbà amb aquests vehicles, els quals sempre s’havien trobat amb una forta oposició de les empreses tramviàries, especialment per part de la companyia més important, Tranvías de Barcelona (TB), que els contemplaven com una amenaça als seus interessos.
La ciutat comtal havia estat la primera de l’estat espanyol a veure circular autobusos, l’any 1906, de la mà de La Catalana, l’empresa explotadora de riperts de Barcelona que, veient com els tramvies s’electrificaven i que els seus òmnibus arrossegats per cavalls tenien els dies comptats, es va decidir a substituir-los pels primers autobusos. Però els seus esforços per implantar aquest mitjà de transport es van veure boicotejats, i finalment La Catalana va fer fallida.
Les primeres línies urbanes
Durant anys, els autobusos donarien servei interurbà a les poblacions del voltant de Barcelona fins que el 1918 l’Ajuntament de la ciutat va aprovar unes noves bases per a la concessió de línies urbanes de bus, ja que els tramvies estaven col·lapsats i no donaven l’abast per cobrir la demanda. En aquest context, i encara amb l’oposició dels tramvies, es va crear la CGA el 22 de març del 1922, 14 anys després d'haver-se retirat els autobusos de La Catalana.
Uns mesos més tard, el 14 d’octubre de 1922, la CGA posava en funcionament el primer servei regular urbà d’autobusos, una línia de circumval·lació que passava per l’Estació de França i la Via Laietana, que en aquell temps estava vetada a la circulació de tramvies. L’any següent posarien en marxa les altres tres línies que connectaven amb zones obreres de Barcelona molt poblades i amb necessitats de transport públic. Per donar el servei, inicialment van importar els vehicles que es necessitaven d'Anglaterra, motiu pel qual aquests circularien pintats de color vermell fent contrast amb el groc fosc dels tramvies.
Tranvías de Barcelona va seguir inicialment la seva lluita opositora, fins que finalment es va adonar que la irrupció del servei d’autobusos era imparable i molt ben acollida per la ciutadania. Per aquesta raó va canviar d’estratègia, va sol·licitar i aconseguir també algunes concessions per operar amb autobusos i va prendre el control de la majoria de les accions de la CGA en menys de dos anys.
Auge i caiguda
El fet de compartir propietari va fer que TB cedís els seus vehicles a la CGA, així com l’explotació dels seus serveis, en un pacte en virtut del qual les línies de bus no incidirien en els trajectes de les línies de tramvies. A partir d’aquell moment, i tot i l’existència d’altres empreses d’autobusos que donaven servei als barris més allunyats i a les poblacions perifèriques de Barcelona, va començar la gran expansió de la CGA, que va concentrar l’explotació de la majoria de les línies cèntriques de la ciutat. Només les obres del metro van suposar un obstacle per a ella, ja que la van obligar a realitzar continus canvis en els recorreguts.
L’Exposició Internacional del 1929 va ajudar també a l’impuls dels transports públics de la ciutat. Es van modernitzar els tramvies, es va construir el metro i els autobusos es van consolidar, especialment els de la CGA, que van aprofitar per introduir millores tècniques i de seguretat. Durant la fira, la companyia va posar en marxa nous serveis per connectar els diferents espais de la muntanya de Montjuïc amb la plaça Espanya i unes línies per visitar els llocs més emblemàtics de Barcelona com a reclam turístic.
TB cada vegada era més propietària de CGA i durant els anys 30 va passar a gestionar-la directament fins que va esclatar la Guerra Civil i es van interrompre tots els serveis. L’empresa va ser incautada per un comitè d’obrers i va quedar desvinculada dels tramvies.
Més endavant es crearia una nova companyia denominada Autobusos de Barcelona, amb els actius de la CGA, fins que va cessar l’activitat completament amb motiu dels esdeveniments de la guerra. Finalitzada aquesta, la CGA no tornaria a l’activitat i el desembre del 1940, per acord d’una junta general extraordinària, es decidia la seva dissolució i que el material i instal·lacions passessin directament a TB. Tot i això, la liquidació definitiva i total de la companyia no es produiria fins 23 anys més tard, el 10 de desembre del 1963.
Servei especial d'autobusos de la CGA / Foto: Arxiu Fundació TMB
Arribada al port de Barcelona d'un lot d'autobusos de la CGA / Foto: Arxiu Fundació TMB
Autobús turístic de la CGA a la plaça Catalunya / Foto: Arxiu Fundació TMB
Autobusos de la CGA aparcats a l'avinguda Maria Cristina durant l'Exposició Internacional del 1929 / Foto: Arxiu Fundació TMB
Escut de la CGA / Arxiu Fundació TMB
Autobús de la CGA circulant per la Rambla de Barcelona / Foto: Arxiu Fundació TMB
