Centenari de la primera línia de la xarxa de bus de Barcelona

Tal dia com avui fa cent anys, el 14 d’octubre de 1922, s’inaugurava la primera línia de la xarxa urbana d’autobusos de Barcelona, la línia A.

Operada per la Compañía General de Autobuses (CGA) i anomenada inicialment com a línia A, es tractava d’una línia de circumval·lació en doble sentit que passava per l’Estació de França i la Via Laietana, artèria que feia poc que s’havia construit i que estava vetada a la circulació de tramvies.

A l’oferir un servei de circumval·lació en ambos sentits, la línia A aviat es va desdoblar en dues línies complementàries, l’A1 i l’A2. La línia A1 partia de Provença/Aribau i feia el recorregut per Aribau, Pl. Universitat, Ronda Universitat, Pl. Catalunya, Ronda Sant Pere, Via Laietana, Pl. Palau, Pg. Industria (actual Pg. Picasso), Arc del Triomf, Ronda Sant Pere, Bruc, Diputació, Roger de Llúria i Provença.

La línia A2 feia el mateix itinerari que l’A1, però prolongava el seu recorregut pel carrer Provença fins arribar a l’Escola Industrial i sovint feia la funció de servei llançadora entre aquest dos punts, fins que la poca utilització d’aquesta va portar a la seva supressió el 1924.

Per donar el servei, inicialment van importar els vehicles que es necessitaven d'Anglaterra, concretament els Tilling Stevens, motiu pel qual aquests circularien pintats de color vermell fent contrast amb el groc fosc dels tramvies.

L’any següent, el 1923, la CGA posaria en marxa 3 línies més que connectaven amb zones obreres de Barcelona molt poblades i amb necessitats de transport públic. Així Barcelona començava a disposar d’una primera estructura de xarxa d’autobusos urbans que va ser ben acollida per la ciutadania.

Catorze anys després

Aquesta primera xarxa de bus veia la llum catorze anys després que fes fallida l’intent d’implantar un servei d’autobusos a la capital catalana per part de l’empresa La Catalana. I és que durant molt de temps, la irrupció dels autobusos a Barcelona va trobar una forta oposició en les empreses tramviàries, especialment per part de la companyia més important, Tranvías de Barcelona (TB), que contemplaven la seva implantació com una amenaça als seus interessos.

Curiosament, havia estat la ciutat comtal la primera de l’estat espanyol en veure circular els autobusos l’any 1906 de la mà de La Catalana, l’empresa explotadora de riperts de Barcelona, que veient com els tramvies s’electrificaven i que els seus òmnibus arrossegats per cavalls tenien els dies comptats, es va decidir a substituir-los pels primers autobusos.

Els esforços de La Catalana per implantar l’autobús es van veure boicotejats una i altra vegada i finalment l’empresa va fer fallida. Això va desplaçar els autobusos durant uns anys, però finalment aquests van començar a donar un servei interurbà a les poblacions del voltant de Barcelona i l’any 1918 l’ajuntament de la ciutat va aprovar unes noves bases per a la concessió de noves línies de bus. Llavors els tramvies anaven col·lapsats i no donaven a l’abast, les autoritats van pensar en un servei substitutori i es van recordar dels autobusos.

En aquest context, i amb la finalitat d’explotar inicialment 4 línies de servei en monopoli, es va crear la CGA el 22 de març de 1922, 14 anys després d’haver-se clausurat els autobusos de La Catalana, i que finalment recuperava aquest sistema de transport a Barcelona i amb vocació de construir una xarxa connectada.