Vés al contingut

Header Top menu

  • TMB
  • Fundació TMB
  • Barcelona Bus Turístic
  • Telefèric de Montjuïc
Inici

TMB Link

  • RSS
  • Subscriu-te
  • Sala de premsa

Main menu

  • Transport
  • Innovació
  • Empresa
  • Medi ambient
  • Societat
  • Cultura i Oci
  • Història
  • En xarxa

External links

  • TMB
  • Fundació TMB
  • Barcelona Bus Turístic
  • Telefèric de Montjuïc

Fil d'ariadna

  1. Inici
  2. Història
  3. Centenari de la primera línia de la xarxa de bus de Barcelona
  • Twittear
  • Send by mail
  • Impressió
14.10.2022
Gustau Lamadrid

Centenari de la primera línia de la xarxa de bus de Barcelona

Imatge
Per primera vegada s'ha exhibit l'històric Tilling Stevens restaurat / Foto: Pep Herrero (TMB)
Per primera vegada s'ha exhibit l'històric Tilling Stevens restaurat / Foto: Pep Herrero (TMB)
< >Per primera vegada s'ha exhibit l'històric Tilling Stevens restaurat / Foto: Pep Herrero (TMB)

Tal dia com avui fa cent anys, el 14 d’octubre de 1922, s’inaugurava la primera línia de la xarxa urbana d’autobusos de Barcelona, la línia A.

Operada per la Compañía General de Autobuses (CGA) i anomenada inicialment com a línia A, es tractava d’una línia de circumval·lació en doble sentit que passava per l’Estació de França i la Via Laietana, artèria que feia poc que s’havia construit i que estava vetada a la circulació de tramvies.

A l’oferir un servei de circumval·lació en ambos sentits, la línia A aviat es va desdoblar en dues línies complementàries, l’A1 i l’A2. La línia A1 partia de Provença/Aribau i feia el recorregut per Aribau, Pl. Universitat, Ronda Universitat, Pl. Catalunya, Ronda Sant Pere, Via Laietana, Pl. Palau, Pg. Industria (actual Pg. Picasso), Arc del Triomf, Ronda Sant Pere, Bruc, Diputació, Roger de Llúria i Provença.

La línia A2 feia el mateix itinerari que l’A1, però prolongava el seu recorregut pel carrer Provença fins arribar a l’Escola Industrial i sovint feia la funció de servei llançadora entre aquest dos punts, fins que la poca utilització d’aquesta va portar a la seva supressió el 1924.  

Per donar el servei, inicialment van importar els vehicles que es necessitaven d'Anglaterra, concretament els Tilling Stevens, motiu pel qual aquests circularien pintats de color vermell fent contrast amb el groc fosc dels tramvies.

L’any següent, el 1923, la CGA posaria en marxa 3 línies més que connectaven amb zones obreres de Barcelona molt poblades i amb necessitats de transport públic. Així Barcelona començava a disposar d’una primera estructura de xarxa d’autobusos urbans que va ser ben acollida per la ciutadania.

Catorze anys després

Aquesta primera xarxa de bus veia la llum catorze anys després que fes fallida l’intent d’implantar un servei d’autobusos a la capital catalana per part de l’empresa La Catalana. I és que durant molt de temps, la irrupció dels autobusos a Barcelona va trobar una forta oposició en les empreses tramviàries, especialment per part de la companyia més important, Tranvías de Barcelona (TB), que contemplaven la seva implantació com una amenaça als seus interessos.

Curiosament, havia estat la ciutat comtal la primera de l’estat espanyol en veure circular els autobusos l’any 1906 de la mà de La Catalana, l’empresa explotadora de riperts de Barcelona, que veient com els tramvies s’electrificaven i que els seus òmnibus arrossegats per cavalls tenien els dies comptats, es va decidir a substituir-los pels primers autobusos.

Els esforços de La Catalana per implantar l’autobús es van veure boicotejats una i altra vegada i finalment l’empresa va fer fallida. Això va desplaçar els autobusos durant uns anys, però finalment aquests van començar a donar un servei interurbà a les poblacions del voltant de Barcelona i l’any 1918 l’ajuntament de la ciutat va aprovar unes noves bases per a la concessió de noves línies de bus. Llavors els tramvies anaven col·lapsats i no donaven a l’abast, les autoritats van pensar en un servei substitutori i es van recordar dels autobusos.

En aquest context, i amb la finalitat d’explotar inicialment 4 línies de servei en monopoli, es va crear la CGA el 22 de març de 1922, 14 anys després d’haver-se clausurat els autobusos de La Catalana, i que finalment recuperava aquest sistema de transport a Barcelona i amb vocació de construir una xarxa connectada.

Imatge
Amb aquests autobusos Tilling Stevens de la CGA es va donar a la primera línia de la xarxa de bus / Fundació TMB
Aquests autobusos Tilling Stevens varen ser els que donaren servei a la primera línia de la xarxa de bus. A la imatge, fent un servei especial a l'Hipòdrom / Arxiu Fundació TMB
Imatge
Escut de la CGA / Arxiu Fundació TMB
Escut de la CGA / Arxiu Fundació TMB 
Darrera modificació
23.11.2022
Tema
Història
  • Altres temesEn xarxaConceptesHistòricServeiInstitucionsAjuntamentAltres operadorsLlocsBarcelonaServeiBusAnys2022
  • Twittear
  • Send by mail
  • Impressió

També et pot interessar...

Contingut relacionat

Imatge
tren estacionat a Diagonal L5 / Foto: Pep Herrero (TMB)

L'origen del nom de les estacions de la xarxa del metro de Barcelona: la línia 5

Història
Imatge
Andana de l'estació Ciutadella / Vila Olímpica de la L4 de metro / Foto: Miguel Ángel Cuartero (TMB)

L'origen del nom de les estacions de la xarxa del metro de Barcelona: la línia 4

Història
Imatge
Pati de les Escoles Comercials Montserrat l'any 1966 durant les festes de la patrona / Foto: Puig Ferran (Fundació TMB)

Les Escoles del Metro: 40 anys impartint l’ensenyament reglat entre generacions d’empleats

Història
Imatge
L'andana de l'estació de Badalona Pompeu Fabra de la L2 / Foto: Miguel Ángel Cuartero (TMB)

L'origen del nom de les estacions de la xarxa del metro de Barcelona: la línia 2

Història

Últimes notícies

Imatge
Cartell commemoratiu del Dia Mundial de la Sida 2023 / Imatge: Agència de Salut Pública de Catalunya

TMB se suma al manifest conjunt que commemora el Dia Mundial de la Sida 2023

Societat
Imatge de l'Estadi Olímpic Lluís Companys després de la finalització de la segona fase d'obres / Foto: Web FC Barcelona

Transport públic a l’Estadi Olímpic per al 3 de desembre (Barça – Atlètic de Madrid)

Transport
Palau Sant Jordi / BSM

Transport públic per al concert de Raphael al Palau Sant Jordi

Transport
El conseller delegat de TMB, Gerardo Lertxundi; el director de l'àrea de màrqueting de TMB, Joaquim Balsera; i directius de l'empresa Global / Foto: Miguel Ángel Cuartero (TMB)

TMB adjudica la cessió dels espais publicitaris de la xarxa de metro per als pròxims vuit anys

Empresa

Notícies

  • Inici
  • Qui Som
  • Mou TV
  • Sala de Premsa
  • GenTMB

Newsletter

Vols rebre les nostres notícies cada setmana a la bústia de correu? Només has de donar-nos una adreça electrònica.

Subscriu-te

Contacta'ns

Escriu-nos

Telèfons de Premsa
93 298 72 44
93 298 75 43
93 298 71 68
93 328 61 77  

Centraleta
93 298 70 00

TMB - Transports Metropolitans de Barcelona

Xarxes Socials

  • Twitter
  • Facebook
  • Linkedin
  • Instagram
  • Youtube
  • RSS

Enllaços legals

  • Avís legal
  • Política de cookies
  • Gestor de cookies
  • Compatibilitat
  • Mapa Web

CC La web de notícies de TMB está subjecte a difusió mitjançant l'ús de llicències Creative Commons