Deu dades que expliquen com ens movem cada dia a la regió de Barcelona

La mobilitat en general va baixar el 2017 un 4,6%, però el transport públic va augmentar la seva quota. S’hi van fer el 40% dels desplaçaments amb origen o destinació a la ciutat.

L'Autoritat del Transport Metropolità, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona han publicat els resultats de l’Enquesta de Mobilitat en dia Feiner corresponent al 2017, que reflecteix els hàbits de mobilitat de la població de 16 anys o més de la regió barcelonina, exclosos els professionals del transport. Es tracta d’un gran estudi, basat en 10.000 entrevistes personals i supervisat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.

Hem extret de l’EMEF (abreviació amb què es coneix en l’àmbit tècnic) algunes dades que ens han semblat significatives. Es pot consultar la documentació completa al web de l’ATM.

1. Baixa la mobilitat. Cada dia feiner els residents a la regió metropolitana de Barcelona fan 13,6 milions de desplaçaments, cosa que representa un 4,6% menys que el 2016. La mitjana de 3,21 desplaçaments diaris és la més baixa dels últims 12 anys; el valor màxim es va assolir el 2015: 4.

2. Menys desplaçaments per estudiar. El tipus de mobilitat que baixa més és la motivada per estudis: el 13,2% respecte del 2016. Un descens que gairebé compensa l’increment del 2% dels desplaçaments per anar a treballar i fer gestions relacionades amb la feina, cosa que deixa el bloc denominat mobilitat ocupacional amb una variació mínima de -0,7%. El que s’anomena mobilitat personal (compres, visites mèdiques, a amistats i familiars, oci, acompanyament, passeig i altres motius) ha caigut més, el 6,2%.

3. Barcelona, pol d’atracció. La ciutat de Barcelona rep i/o emet quasi 6,1 milions de desplaçaments. Un 68% es fan dins el municipi (4,13 milions) i el 32% (1,95 milions) són de connexió.

4. El transport públic creix. Si la mobilitat és un mercat, el transport públic ha guanyat quota: representa el 23,3% dels moviments en tota la regió, el màxim de la sèrie històrica. Com més densitat de població i més oferta hi ha, més demanda capta: es fan amb algun tipus de transport públic el 40,1% dels desplaçaments amb origen i/o destinació a la ciutat de Barcelona realitzats en dia feiner per les persones residents al sistema tarifari integrat.

5. Metro i bus. Els serveis de TMB són els mitjans més utilitzats pels barcelonins usuaris del transport públic: el 87,8% declaren que agafen el metro i el 85,8% els autobusos blancs i vermells. En els desplaçaments interns i de connexió a Barcelona ciutat en transport públic, els mitjans ferroviaris són majoritaris, i representen un 55,5% i un 82,9%, respectivament. En els fluxos interns a Barcelona en transport públic, l’autobús té una quota del 41,6%.

6. Els motius. S’ha preguntat als usuaris del transport públic els motius de la seva elecció i han donat principalment aquestes cinc raons, per ordre de més a menys citades: la comoditat, el cost inferior al cotxe, la dificultat d’aparcar al lloc de destinació, el fet de no tenir cotxe propi i la rapidesa.

7. Hores punta. A la tarda, de 17 a 20 hores, es concentra més mobilitat que al matí de 7 a 10. Fins i tot per franges d’una hora, de 17 a 18 i de 18 a 19 es fan més desplaçaments que de 8 a 9 del matí, l’hora punta. Això val per a tots els àmbits: la regió, l’àrea metropolitana i la ciutat de Barcelona.

8. Caminar i pedalar. Els modes de mobilitat activa (caminar, anar amb bicicleta o amb altres vehicles de transport personal) continuen sent majoritaris: els residents a la regió hi fan el 40,2% dels desplaçaments. Els barcelonins són els que més caminen: fan el 43% dels desplaçaments a peu, i un 3% en bicicleta.

9. Dones i homes. Si ens fixem en la població resident a Barcelona, els homes tendeixen a fer servir més el vehicle privat que el transport públic (29,2% contra 27,3%), al revés que les dones (40,9% contra 12,5%). El grup més habituat als desplaçaments en transport públic és el de les dones de 16 a 29 anys (56,9%). Els homes de 30 a 64 anys ocupats i que es desplacen per motiu ocupacional són els usuaris tipus de la bicicleta, el cotxe i la moto.

10. Diferències per edat i estudis. També cenyint-nos a la ciutat de Barcelona, veiem que la mobilitat personal és superior a la mobilitat ocupacional entre la població de 30 a 64 anys. El transport públic és utilitzat en més gran mesura per la població d’entre 16 i 29 anys, amb un 45,2%. La gent gran es mou majoritàriament a peu. Els modes de mobilitat activa són més utilitzats entre els col·lectius amb un nivell d’estudis més baix. El transport privat augmenta amb nivells d’estudi més alts.