Comunicat de TMB en relació a la sentència sobre la pensió de viudetat pel decés d’un treballador de metro amb una afectació que el jutge considera que pot tenir relació amb l’amiant

La presència de materials amb contingut d’amiant és un fet en un gran nombre d’edificacions i infraestructures a Espanya, ja que van ser àmpliament aplicats en el sector de la construcció, els equipaments, les infraestructures i el transport durant força anys de la segona meitat del segle XX, d’acord amb la normativa de l’època. De fet, només a la província de Barcelona hi han 1.156 empreses inscrites al Registre d’Empreses amb Risc d’Amiant (RERA). 

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) n’és conscient des de fa més de 30 anys, concretament des del 1987 en què s’integra en RERA i actua en conseqüència posant sempre com a prioritat per damunt de tot la seguretat i la salut dels i les seves professionals i de la ciutadania. El pla de desamiantatge de TMB ja ha fet que s’elimini el 75% de l’amiant a les instal·lacions de metro i pel que fa als trens, amb la posada en servei a la tardor dels nous trens de la sèrie 7000 no quedarà material mòbil amb amiant a tota la xarxa de metro de Barcelona.

TMB està fent un gran esforç, tècnic, humà i econòmic per eliminar l’amiant i és referent en aquest aspecte a nivell europeu, davant una problemàtica que va més enllà del metro ja que l’amiant es troba present en infraestructures, equipaments, etc., de pobles i ciutats. TMB sempre ha  gestionat aquesta problemàtica amb el màxim rigor i transparència, en diàleg permanentment i acords amb els representants dels treballadors.

Tota la informació de la gestió que TMB està portant a terme sobre l’amiant és pública i està disponible en un web monogràfic www.metrorespon.cat

Programa de salut

TMB  disposa d’un pla de vigilància individual de la salut específic dirigit a tot el personal que hagi pogut tenir una potencial exposició a materials amb contingut d’amiant, als quals, periòdicament i de manera protocol·litzada, es sotmeten a controls exhaustius incloent un TAC d’alta resolució. La resta d’empleats d’altres àmbits de l’empresa que no han estat mai potencialment exposats a possibles escenaris de risc per fibres d’amiant poden, voluntàriament, entrar  en un programa de detecció precoç de malalties del sistema respiratori.

De tots aquests professionals, a alguns s’han detectat alteracions radiològiques que podrien estar, potencialment, relacionades amb l’amiant o amb hàbits personals, com ara fumar e inclús amb antecedents d’altres patologies respiratòries prèvies. No obstant, en aquest casos que presentaven aquestes alteracions radiològiques i com a mesura de protecció addicional, quan ha estat necessari, s’han reubicat a llocs de treball on no existeix cap tipus de material amb contingut d’aminat, entre d’altres mesures laborals, totes elles acordades amb els sindicats. Però, en cap cas de tots aquest, s’ha diagnosticat una afectació relacionada inequívocament amb l’exposició a l’amiant a Metro.

L’aire del metro és segur  
 
D’altra banda, l’Agència de Salut Pública va encarregar l’any 2020, a proposta d’una comissió d’experts en amiant, un exhaustiu anàlisi sobre el risc d’exposició ambiental a les fibres d’amiant al metro de Barcelona. Per a la màxima fiabilitat i precisió, els mesuraments es van executar per primera vegada segons la norma internacional EN ISO 16000-7 i seguint la guia francesa GA X46-033. L’informe final de l’Agència de Salut Pública emès el juliol de 2020 conclou que en cap mostra de totes les estacions analitzades, seleccionades per la comissió d’experts, es va identificar cap fibra d’amiant a l’aire. La principal conclusió de la comissió d’experts en amiant i salut és que existeix una probabilitat baixa d’exposició a les fibres d’amiant per part de les persones usuàries del metro de Barcelona i el risc per la salut degut a l’amiant per les persones usuàries del metro és indistingible dels risc de la població general.

Sentència judicial

Davant la, recentment emesa, sentència judicial del Jutjat Social número 8 de Barcelona que declara que la pensió de viudetat de la dona d’un treballador de TMB deriva de malaltia professional, TMB vol manifestar el seu respecte a la decisió judicial i reafirmar el seu compromís ferm en l’eliminació total de l’amiant de les seves instal·lacions.

No obstant això, la companyia recorrerà la sentència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en base a diversos motius, entre els quals, que la sentència obvia totalment la possible exposició professional a l’amiant durant el període (1959-1991) quan aquesta persona va treballar a altres empreses, abans d’entrar a treballar a Metro. Fet molt rellevant tenint en compte el períodes de latència de la malaltia que va patir la persona i que oscil·la d’entre vint i cinquanta anys des del moment de la possible exposició a l’amiant. 

D’altra banda, la pròpia sentència recull un informe exhaustiu de la Inspecció de Treball en referència a la investigació feta sobre la potencial exposició a l’amiant d’aquesta persona durant la seva activitat professional a Metro on es conclou que “no se ha podido determinar una exposición del trabajador al amianto superior a los valores ambientales establecidos reglamentariamente. Tampoco se ha podido acreditar fehacientemente una falta de medidas de seguridad en el desarrollo de su trabajo que implicara la exposición directa a fibras de amianto".

El lloc de treball d’aquest professional no va estar considerat un lloc de possible exposició a l’amiant. A TMB no existeix actualment cap persona, ni entre treballadors actius ni passius, diagnosticada amb la malaltia que va causar la mort d’aquesta persona.

De totes les demandes judicials i resolucions de l’autoritat laboral plantejades fins ara en relació a possibles afectacions per l’amiant, cap d’elles ha determinat cap tipus de responsabilitat de TMB per manca de mesures de salut i seguretat en el treball.