Com funcionen… les comunicacions de telefonia mòbil en túnels i estacions de metro

La implantació de la cobertura de telefonia mòbil a la xarxa de metro va començar el 2005 gràcies a un conveni subscrit entre TMB i les operadores Movistar, Vodafone i Orange per compartir una infraestructura comuna per a tots els operadors i oberta a la incorporació de nous operadors. Així, s'hi va afegir Yoigo el febrer del 2008.

Per saber com funcionen aquestes comunicacions en estacions i túnels hem acudit al departament d'Infraestructura Tecnològica i Instal·lacions de l'Àrea de Tecnologia per parlar amb Alessandro Di Bello.

1. On hi ha cobertura al metro? A la totalitat de la xarxa convencional hi ha cobertura 3G i en part de les línies automàtiques ─tant als vestíbuls, andanes i passadissos d’enllaç com a l'interior dels trens i en els trajectes entre estacions.

2. Com s'aconsegueix?  La cobertura a les estacions s'ha realitzat mitjançant repetidors connectats a través de fibra òptica. Les estacions anomenades principals reben el senyal de les operadores i el distribueixen a la seva pròpia estació i a més a la resta d’estacions de la línia, mitjançant cables i antenes.

3. Per què es perd en alguns trams de línia?  Es pot perdre el senyal per avaria de la infraestructura o per problemes tècnics causats, sobretot, per la complexitat de la propagació radioelèctrica en determinats trams de túnel.

4. Quins trams tenen cobertura 4G? A finals del 2017, tots els operadors tindran cobertura 4G, molt més ràpida i amb més capacitat que les seves predecessores, en tota la xarxa de metro. La tecnologia 3G actualment permet a un mòbil navegar a pocs megabits per segon, mentre que amb la 4G arriba al centenar de megabits. Per fer-nos-en una idea, quan en el mòbil surt la icona de 4G és com si estiguéssim navegant amb una velocitat i capacitat similar a l'ADSL de la línia fixa que un usuari pot tenir a casa. Actualment prop d'un 50% de les estacions i túnels ja gaudeixen d'aquesta tecnologia.

5. Quines peculiaritats tenen les línies 9 i 10?  Les estacions i el túnel per on circulen els trens són propietat de la Generalitat. La cobertura es realitza a través del conveni d'Ifercat, (Generalitat) amb els operadors. Actualment la línia 9 Sud gaudeix de 4G des d'Aeroport T1 fins a Zona Universitària.   

6. Quina infraestructura permet fer servir el mòbil al metro? El sistema, anomenat multioperador, està dissenyat perquè qualsevol nova companyia de telefonia autoritzada que vulgui donar cobertura al metro, pugui aprofitar l'estructura de comunicacions existent per distribuir el seu senyal a la xarxa de metro.

Concretament, per dotar la xarxa de cobertura 2, 3 i 4G s'han instal·lat un total de 127 cambres de telefonia mòbil (les 15 principals més 112 de secundàries), dins de les quals s'han posat uns 100 equips electrònics màster i 300 equips repetidors de senyal.

7. I com ho han fet per propagar el senyal en túnels i estacions? S'han col·locat 300 antenes en diversos túnels del suburbà i 600 antenes més en vestíbuls, passadissos i andanes de diferents estacions, connectades a través de més de 70 quilòmetres de cable coaxial.

8. El senyal de les antenes a dins del metro és perjudicial per a la salut? Els operadors de telefonia estan obligats a complir la normativa de seguretat d’aquestes emissions radioelèctriques i mesurar-les perquè estiguin per sota dels nivells de seguretat que dicta la llei.

9. Qui ha posat tota aquesta tecnologia al metro? TMB i els operadors van signar un conveni pel qual tota la infraestructura anava a càrrec de les operadores, tant en el seu disseny com en la implantació, manteniment i actualitzacions dels equips. 

10. Hi ha la possibilitat de connectar-se via wifi al metro? Sí, actualment s'ha desplegat el Barcelona Wifi prioritzant aquelles estacions amb més trànsit de passatgers. Són aquestes:

• L1: Espanya, Universitat, Catalunya, Arc de Triomf, La Sagrera
• L2: Sagrada Família
• L3: Sants Estació, Paral·lel, Liceu, Catalunya, Passeig de Gràcia, Diagonal, Lesseps
• L5: Sants Estació, Diagonal, Sagrada Família

El servei Barcelona Wifi va néixer dins d'un marc jurídic restrictiu, que encara es manté avui sense cap modificació ni millora, i que en limita la velocitat. L'Ajuntament no pot prestar lliurement el servei d'accés a internet en els espais públics de forma il·limitada, perquè es pot considerar que atempta contra el principi d'inversió privada en l'àmbit de les comunicacions electròniques en un mercat de lliure competència, i es limita el temps de connexió i la velocitat d'accés al servei a 256 Kbps.