Els microbusos celebren les seves noces d'or amb Barcelona

Entrada la dècada dels anys seixanta, les autoritats municipals de Barcelona ja havien decidit que era més econòmic i rendible comprar autobusos que renovar i mantenir els tramvies que en aquell temps donaven servei a la ciutat. Dins d'aquesta aposta per l'autobús, la Companyia de Tramvies de Barcelona, antecessora de TMB en la prestació del servei de transport públic de superfície, va adquirir l'any 1967 un prototip de microbús per provar el seu funcionament per zones urbanes on l'amplada d'alguns carrers no permetia el pas dels autobusos de dimensions convencionals.

El prototip de microbús pel qual es van decidir era un Sava Austin S-400, amb motor BMC dièsel de 77 HP (cavalls de força) de potència màxima i carrossat per Castro Caride a Galícia. Amb 6,9 metres de longitud, disposava de 20 seients, dues portes al costat dret i una altra al lateral esquerre per accedir al lloc del conductor.

Aquest vehicle, que inicialment anava pintat de verd, va circular durant un temps fins que va ser retornat al carrosser per simplificar-li l'aspecte extern, la planxa i els acabats, com ara substituir les dobles finestres frontals per altres d'una sola peça, retardar la ubicació de la porta del darrere al final i suprimir els elements ornamentals de cautxú en els baixos.

El color groc, una matrícula rodona i altres trets anecdòtics

Finalment, Barcelona va adquirir vint unitats de microbús, numerades del 4001 al 4020, que anaven pintades de groc, amb la part superior blanca i una franja divisòria de color marró. La raó per la qual es van pintar d'aquest color era per diferenciar-los de la resta de vehicles de la xarxa i per a la seva identificació per part del públic usuari del servei. Aquest esquema de colors també es va adaptar inicialment per a tots els serveis amb microbusos de l'estat espanyol.

L'arribada dels primers nous microbusos va coincidir amb un fet que abans era motiu d'una celebració oficial, i és que cada vegada que entrava al parc automobilístic de la ciutat una matrícula rodona s'organitzava un acte públic de lliurament de les plaques de les matrícules al vehicle distingit, al qual acompanyaven d'altres que per idèntics motius l'havien precedit anteriorment.

Així, el 5 de gener del 1968 un dels microbusos Sava Austin S-400 rebia a Montjuïc, de mà del jefe provincial de Tráfico la matricula B-600000. En la recepció estava acompanyat de sis vehicles més, dels quals dos eren també autobusos, un Aclo-Seida de l'any 1962 amb la matrícula B-300000 i  un Pegaso Monotral articulat del 1966 amb la matrícula B-500000. Segons les cròniques de l'època, el microbús presentat portava un cartell amb la frase “Sustituyo a 20 turismos”, mentre que els rètols del bus estàndard i de l'articulat indicaven que substituïen 60 i 100 turismes respectivament, i va passar a donar servei d'immediat a la línia 12 (Tres Torres - Pl. Borràs).

Un cop arribats a Barcelona, tots els nous vehicles van ser destinats a la cotxera de Zona Franca i van donar servei a la línia 91 (Manso-Bordeta), primera línia a Barcelona exclusivament servida per microbusos; la línia 94 (Tres Torres-Can Caralleu), i, en dies festius, també a la línia interior del cementiri de Montjuïc.

Cal ressenyar que el fet de prestar servei a un dels cementiris de la ciutat va propiciar que popularment es coneguessin aquests microbusos pel sobrenom de Simones, rememorant els carruatges així denominats que s'utilitzaven per al trasllat dels difunts en les ocasions solemnes.

A diferència dels autobusos de l'època, que disposaven de conductor i cobrador, els microbusos tenien la particularitat que comptaven amb agent únic, una innovació en aquells temps. Els conductors d'aquests vehicles cobraven més sou que la resta de conductors i el preu del trajecte també era en principi més car.

Finalment, cal destacar que entre els treballadors més veterans encara són recordats perquè quatre d'aquests vehicles es van destinar a l'escola de conductors com a autobusos de pràctiques, després d'instal·lar-hi un doble pedal de fre i accelerador i de suprimir-ne la porta davantera.

L'any 1977 els microbusos Sava Austin es van començar a retirar del servei, i van ser substituïts definitivament per uns nous microbusos Ebro que s'incorporarien el 1978. 

Imatge