150 aniversari del primer tramvia de Barcelona
Imatge d’un tramvia de tracció animal com els que van inaugurar la primera línia de tramvies de Barcelona el 27 de juny de 1872
El 27 de juny de 1872 entrava en servei el primer tramvia pels carrers de Barcelona. El vehicle de tracció animal anava tirat per quatre cavalls i feia el trajecte des de les Drassanes fins a Gràcia.
La premsa de l’època va saludar amb entusiasme l’aparició del primer tramvia barceloní, de dos pisos i arrossegat per cavalls, que unia Barcelona amb la llavors vila independent de Gràcia. El seu recorregut anava des de les Drassanes, pujava per la Rambla, el passeig de Gràcia i el carrer Gran o Major de Gràcia fins arribar als Josepets, a l’actual plaça Lesseps, on tenia la seva terminal.
Des de l’any 1864 s’havien presentat diversos projectes de tramvia a l’ajuntament de Barcelona, però no seria fins al 1872 que es posaria en servei la primera línia promoguda per Aleix Soujol i Eduard Biada, parent de Miquel Biada, constructor del primer ferrocarril de l’estat espanyol Barcelona – Mataró. No obstant això, un cop aconseguida la concessió els adjudicataris van traspassar la seva explotació a la companyia anglesa Barcelona Tramways Company Limited. La Barcelona Tramways no va tardar en construir una variant d’aquesta línia entre les Drassanes i la Barceloneta, amb parada al Pla de Palau, amb la qual cosa va aconseguir una línia marítima de gran trànsit de passatgers i mercaderies.
Tramvia de cavalls amb imperial
Deu vehicles amb imperial, importats de la Gran Bretanya i construïts per l’empresa Geo Starbruck & Co, donaven servei al primer tramvia. Disposaven de 36 seients, dels quals 18 estaven situats en la part inferior coberta del vehicle i 18 més en la superior (anomenada imperial), a la qual s’accedia per una escaleta semicircular de ferro. En aquella època, la utilització d’aquesta escala estava prohibida a les dones.
La tracció dels cotxes s’efectuava a través de tres o quatre cavalls per a les pujades (amb rècules en cas que fos necessari). Per frenar, els cotxers accionaven un fre de manubri i per accelerar, el fuet i algunes exclamacions no exemptes de renecs.
Competència entre òmnibus i tramvies
El tramvia de tracció animal o a sang era una carruatge que ja tenia el camí marcat mitjançant els rails construïts a terra, amb la qual cosa es guanyava en comoditat i es disminuïa la càrrega que havien de suportar els cavalls i mules que tiraven del vehicle. No obstant, els primers tramvies tenien una dura competència amb els òmnibus i les tartanes tradicionals, donat que aquests últims tenien unes tarifes més econòmiques, menys de la mitat pel mateix trajecte que les del tramvia. Aquesta diferència de preu va ser la raó per la qual el tramvia era utilitzat preferentment per la burgesia.
La competència es traslladava també al carrer en forma de violentes discussions entre els cotxers. Un dels motius més habituals era l’aprofitament que feien algunes carruatges dels rails exclusius dels tramvies quan els trajectes coincidien, alleugerant així la càrrega de les besties i provocant la immediata protesta dels tramviaires. Un altre motiu de conflicte era la col·locació de pedres sobre les vies per on havien de passar els tramvies, fet que havia provocat fins i tot algun descarrilament, i que va finalitzar amb la publicació d’un edicte de l’alcalde de Barcelona amenaçant amb dures sancions els qui fessin aquest tipus d’accions.
L’arribada de noves línies
Després de la primera línia, vindrien d’altres, la de la Barceloneta, la de Sant Andreu, la de Sants i el Poble Nou, que òbviament tenien com a destinació el centre de la ciutat.
El 1877 s’inauguraria la línia de circumval·lació – més tard coneguda popularment com el 29 -, amb un traçat que resseguia l’antic recinte emmurallat de la ciutat, i també aquell mateix any entraria en servei el primer tramvia a vapor, que des del carrer Trafalgar conduïa cap al Clot i Sant Andreu. Un trajecte "tan llarg" ja no podia ser cobert amb tracció animal. L’Ajuntament va limitar-ne, però, la velocitat i va prohibir que arribés a la plaça de Catalunya per considerar que comportava massa fum i soroll per als barcelonins.
La tracció elèctrica no arribaria a Barcelona fins al 1899. La primera línia en reconvertir-se serà la de circumval·lació i fins a ‘any 1905 totes les altres s’anirien reconstruint ja amb aquesta tracció.
Tramvies circulant per la plaça de Catalunya a finals de la dècada de 1880. En primer terme, un tramvia jardinera de tracció animal.
Tramvies circulant per la plaça de Catalunya a finals de la dècada de 1880. En primer terme, un tramvia jardinera de tracció animal.
Tramvia de vapor fent la línia Barcelona – Badalona al pas de l’Arc de Triomf. A Barcelona van circular tramvies de vapor entre 1877 i 1902.
Tramvia de vapor fent la línia Barcelona – Badalona al pas de l’Arc de Triomf. A Barcelona van circular tramvies de vapor entre 1877 i 1902.
Avinguda del Paral·lel amb Ronda de Sant Pau, 1904. Instal·lació de via per a l’ampliació de les línies que circularien per l’avinguda del Paral·lel. A la imatge es veu un tramvia elèctric amb remolc jardinera.
Avinguda del Paral·lel amb Ronda de Sant Pau, 1904. Instal·lació de via per a l’ampliació de les línies que circularien per l’avinguda del Paral·lel. A la imatge es veu un tramvia elèctric amb remolc jardinera.
Tramvia elèctric amb remolc jardinera al final de la línia 9, Plaça Cataluña – Riera- Magoria. Any 1915.
Tramvia elèctric amb remolc jardinera al final de la línia 9, Plaça Cataluña – Riera- Magoria. Any 1915.
- ConceptesHistòricInfraestructuraMaterial mòbilInstitucionsAjuntamentLlocsBarcelonaDrassanesGràciaServeiTramviaAnys2022
