Gaudí, exemple de reutilització d'una infraestructura ferroviària
Les xarxes de metro creixen i evolucionen seguint planificacions que es van succeint i superposant. A vegades donen lloc a singularitats com l'Espai Gaudí del metro de Barcelona.
La cinquena Jornada de Patrimoni Històric Ferroviari, que s'ha celebrat avui, ha estat dedicada al tema de la reutilització d'infraestructures ferroviàries fora d'ús. S'hi han presentat una desena de ponències amb exemples d'aprofitament de traçats i equipaments d'arreu de Catalunya i de l'estranger, entre les quals una sobre el cas de l'estació Gaudí del metro de Barcelona, a càrrec d'Ignasi Patón, responsable de desenvolupament d'infraestructura al Servei de Projectes i Obres d'Infraestructura de Metro.
En la seva exposició al Centre de Documentació Albert Vilalta d'FGC, on ha tingut lloc la jornada, Patón ha començat recordant els inicis de la construcció de la xarxa de metro, als anys 20 del segle passat, a càrrec de les empreses del Gran Metro i del Transversal, i els diferents mètodes constructius aplicats, posant l'èmfasi especialment en les peculiaritats del túnel sota la part baixa de la via Laietana. Aquest túnel, el més antic de la xarxa, es va construir aprofitant l'obertura i urbanització de l'avinguda entre el 1908 i el 1913, i conté els espais singulars de l'estació parcialment enderrocada de Correus i l'estació no construïda de Banc.
Les vicissituds de la línia 2 del metro
Per entendre l'origen de l'estació de Gaudí (un nom oficiós i eminentment pràctic, ja que en realitat l'estació havia de denominar-se Sagrada Família) ens hem de remuntar a l'inici de la construcció de la línia 2 de metro. En la planificació vigent als anys 60, havia de ser una línia vertical mar-muntanya, que anés del Paral·lel a Horta passant per la Sagrera, però va acabar intercanviant una part de l'itinerari amb la línia 5, concebuda llavors com un itinerari transversal entre Cornellà de Llobregat i Badalona.
El 1967 la línia 2 ja funcionava entre la Sagrera i Horta, mentre que el túnel avançava a bon ritme des de la Sagrera fins a Sagrada Família. L'obra del tram Paral·lel - Sagrada Família, en canvi, es va adjudicar el 1968, però l'excavació, amb tuneladora, avançava molt lentament a causa de les dificultats del subsòl, en què el traçat coincidia amb la muralla medieval.
Les autoritats de l'època van decidir aleshores obviar el pla i afegir els sectors acabats de la línia 2 a la línia 5, cosa que va comportar, amb l'obertura al públic del tram de metro entre Sagrada Família i Sagrera el 1970, que la línia 5 agafés la forma actual d'una lletra L entre Collblanc, Horta i Vall d'Hebron. Una conseqüència directa d'aquest cop de timó va ser la pèrdua d'utilitat de l'estació construïda sota l'avinguda Gaudí, a tan sols 100 metres de l'estació Sagrada Família. I una altra va ser que faria falta construir sota el carrer Marina una altra estació amb el nom de Sagrada Família per a la nova línia 2, que es va inaugurar el 1995.
Fantasma, però viva
És així com es va generar l'estació fantasma de Gaudí, una curiositat i alhora un repte per a l'aprofitament, ja que al metro els espais no sobren i per això van molt buscats. Al capdavall, la nau d'andanes ha quedat convertida en part del túnel de línia per on circulen els trens entre les estacions de Sagrada Família i Sant Pau / Dos de Maig, i ocasionalment ha servit de suport publicitari. El que havia de ser un passadís de correspondència l'ocupen magatzems de material, vestidors i dependències diverses.
Pel que fa al vestíbul situat sota la cruïlla dels carrers Rosselló i Lepant, Ignasi Patón ha explicat el procés de reparació i rehabilitació que ha permès adequar els espais a les necessitats i requeriments tècnics actuals dels locals d'ús públic. Fruit de la reforma, finalitzada el 2013, l'espai es divideix en dos ambients que conflueixen en una zona de recepció, a la qual s'accedeix des del carrer per una escala que té les característiques d'una boca de metro (i de fet ho havia de ser). En un primer espai hi ha diverses sales de reunions i despatxos que ocupen les associacions de jubilats de Metro i Bus, l'associació ACEMA i l'ONG Conductors Solidaris de Catalunya.
El segon ambient, l'Espai Gaudí, és una gran sala polivalent equipada amb els elements tècnics necessaris per acollir un ampli repertori d'actes: reunions de treball, presentacions, projeccions de cinema, activitats culturals i seminaris formatius. Sovint s'hi celebren trobades i tallers dels grups internacionals d'intercanvi d'experiències sobre transport públic en què participa TMB.
Decoració nadalenca a les andanes de Gaudí, el 2008 / Foto: TMB
