El dibuixant que retrata viatgers entre parada i parada
Els retrats dels dibuixants urbans capten l'essència del món gràcies a una observació directa. El metro se'ls presenta com un escenari atractiu per retratar les històries que s'hi viuen amb els seus usuaris com a protagonistes.
Fa uns mesos presentàvem un artista, el barceloní Àlex Raventós, que aprofitava els seus trajectes en metro per retratar els usuaris més interessants que es trobava durant el viatge, utilitzant el seu iPad com a tela i els dits com a pinzells.
Seguint amb la tendència dels “urban sketchers”, com s'anomena la comunitat de dibuixants que practiquen el dibuix in situ, en observació directa de la vida urbana i que comparteixen els seus treballs a Internet, destaquem un altre projecte d’allò més original que torna a demostrar que les muses també es desplacen amb metro i que alguns passatgers del suburbà en respiren la creativitat inspiradora.
Artista per afició
És el cas del dissenyador gràfic Mekaeli Eklu-Natey García, que des de la passada tardor retrata els usuaris del metro aprofitant els seus trajectes diaris cap a la feina. Pren un parell d'apunts al dia. Ho fa per gust i també per practicar una afició pel dibuix que el diverteix des que era petit.
“Si no dibuixes cada dia, perds la soltesa, la qualitat de traç i de vista. Els meus viatges en metro em garanteixen almenys 15 minuts diaris per esprémer un moment del dia en què estic en forma i no tinc res més a fer”, explica.
Més de 300 dibuixos fets al metro
Les més de 300 il·lustracions d’usuaris del metro que ja suma el seu dossier retraten sobretot passatgers que parlen pel mòbil, llegeixen o conversen amb una altra persona. “Prefereixo que estiguin centrats en alguna cosa perquè així tenen una actitud més natural, tot i que a vegades se n'adonen i en alguna ocasió em mantenen la postura perquè acabi l'esbós”, comenta Mekaeli. Els models que troba més interessants són la gent gran, ja que “les arrugues i els trets més marcats són molt agradables de dibuixar”.
Quan algú li crida l’atenció, treu ràpidament el seu bolígraf-pinzell, que funciona amb un carregador de tinta disponible en diversos colors, i es posa mans a la feina. Quan ell o el seu fugaç model arriben al final dels trajectes respectius, compta les estacions que ha trigat per fer el dibuix, com si es tractés d'un cronòmetre que avança donant vida a cada segon, i anota el total de parades que ha dedicat a la seva creació.
El retrat que li ha portat més temps l'ha fet en 8 parades i el que menys en 30 segons, que va poder mesurar gràcies als cartells lluminosos a les estacions (INP) que indiquen la previsió del temps d'arribada del pròxim metro.
El retrat del qual està més satisfet és el d'una dona gran que va fer durant dues parades, així com també el de dues noies que li van servir de models durant quatre estacions. Aquests retrats els va penjant al seu perfil d'Instagram i al seu blog, en què es poden veure retrats d'altres temàtiques.
