Header Top menu
35 ciutats ja tenen alguna línia de metro automàtica
L'automatització guanya terreny en el disseny i explotació de línies de ferrocarril metropolità arreu del món: ja n'hi ha 52 que funcionen sense necessitat de conductor, en 35 ciutats diferents, sobretot d'Àsia i Europa.
La UITP ha publicat una nova edició del seu butlletí estadístic dels metros del món, en què hi té un pes notable el recull de dades sobre metros automàtics, una modalitat d'operació que es va imposant en les línies de nova construcció i també en les remodelacions de línies antigues. Ha proporcionat la informació l'Observatori de Metros Automàtics, que presideix TMB.
Segons les dades del 2014, gairebé un terç dels operadors de metro del món gestionen almenys una línia sense conductor. En total n'hi ha 52, que sumen 732 quilòmetres i corresponen a 35 ciutats diferents. Àsia i Europa concentren dues terceres parts d'aquests metros, però crida l'atenció el ritme a què estan creixent a la regió del Pròxim Orient i Nord d'Àfrica.
Barcelona farà un salt
De fet la ciutat amb més extensió de metro automàtic és Dubai, amb 80 quilòmetres, seguida de Vancouver, amb 68. Barcelona se situarà l'any vinent en la sisena posició d'aquesta llista, quan s'obri el ramal sud de la línia 9/10, entre Aeroport T1 i Zona Universitària.
Els primers metros automàtics eren més aviat de baixa capacitat (300 passatgers o menys per tren), però des del 2006 només el 10% de línies noves són d'aquesta mena. A mesura que les solucions tècniques maduren i es fan robustes, són adoptades pels nous metros mitjans i pesants. El 29% dels metros automàtics oberts en l'última dècada pertanyen a la categoria pesant (més de 700 places per tren), com la línia 9/10 de Barcelona.
França, Corea del Sud, Emirats Àrabs
Per països, França —que va crear força metros lleugers sense conductor— és el que concentra la proporció més gran de quilòmetres de metro automàtic, el 17%, seguit de Corea del Sud, amb el 15%, i els Emirats Àrabs, amb l'11%.
Els avenços tècnics han fet que els sistemes de gestió dels trens siguin capaços de supervisar, operar i controlar tot el procés de l'explotació dels metros. Quan s'arriba a aquest nivell d'automatització, anomenat grau 4, desapareix la cabina dels trens, perquè ja no és necessària.
El que sí que cal és un dispositiu que asseguri que el tren té sempre via lliure sense obstacles, i majoritàriament (85%) l'escollit és el sistema de portes d'andana, com el que hi ha a les línies 9/10 i 11 de Barcelona. Pel que fa al control de trens, s'imposa la tecnologia basada en comunicacions o CBTC, present en el 72% de línies automàtiques.
156 metros en funcionament
Si parlem de metros de tot tipus, l'any 2014 es va tancar amb 156 xarxes en funcionament, la majoria de les quals en ciutats de l'Àsia (54) i Europa (46). En un any es van posar en servei 513 quilòmetres de vies i 355 estacions. Entre les ciutats que van inaugurar metros hi ha Salvador (Brasil), Changsha, Ningbo i Wuxi (Xina), Bombai (Índia) i Ciutat de Panamà.
La xarxa de metro més extensa continua sent la de Xangai, amb 548 quilòmetres, i la més freqüentada la de Tòquio, amb 3.636 milions de passatgers anuals sumant els dos operadors que hi ha.
El butlletí estadístic de metros de la UITP es pot consultar al seu web.
- ConceptesDadesMetro automàticTecnologiaInstitucionsAltresAltres operadorsTMBServeiL10L11L9MetroAnys2015