Rosario Ibáñez, mestra a les Escoles del Metro durant 20 anys, parla amb 'El Periódico'
Explica en primera persona la seva vivència com a alumna i posteriorment com a professora de les Escoles Comercials Montserrat i destaca la bona educació que van rebre generacions de fills i filles d'empleats del Metro durant 40 anys, cosa que els va permetre incorporar-se al món laboral.
Des de l'any 1945, promocions d'empleats del Metro Tranversal (l'actual L1) i els seus fills i filles, tenien la possibilitat d'assistir a classes i rebre formació reglada a les Escoles Comercials Montserrat. Centenars d'estudiants van assolir els estudis primaris i de batxillerat, cosa que els va facilitar l'entrada al món laboral en uns anys difícils.
Una de les mestres del centre era Rosario Ibáñez, entrevistada a El Periódico. Filla d'empleat de Metro, alumna de les Escoles des dels 7 anys i posteriorment mestra del centre (1961-1985) repassa la seva experiència personal i el vessant humà de l'empresa. Va arribar de l'Aragó a Barcelona el 1953. El pare va entrar (pels pèls) a treballar a Metro i així ella el 1953 comença a rebre l'educació a les Escoles Montserrat, ubicades a la Rambla Badal, a Sants. "Em vaig sentir molt cuidada pel Metro. També és important dir que mai vaig sentir que hi hagués una educació diferent per als nois i les noies. Bé, una diferència: les noies fèiem costura".
L'any 1985 van tancar les Escoles i es va convertir en un centre públic (avui l'escola Cavall Bernat) i els professors i professores van passar a treballar a diferents departaments de l'empresa Ferrocarril Metropolità, la majoria com a tècnics i administratius. La Rosario va ser programadora, va aparèixer l'ordinador i va treballar amb les primeres aplicacions. Ella i una altra companya van ser de les primeres dones que van treballar al departament d'informàtica de la corporació.
L'entrevista completa està disponible al següent enllaç.
