TMB presenta un model d’anàlisi de la velocitat comercial dels autobusos que permet determinar els recorreguts amb més potencial de millora

Transports Metropolitans de Barcelona ha presentat durant la primera jornada del Tomorrow Mobility Congress (TMWC) una nova metodologia d'anàlisi de la velocitat comercial dels autobusos. El nou model permet diagnosticar l’eficiència dels diferents recorreguts i identificar els punts prioritaris d’actuació per millorar la velocitat de la xarxa d’autobusos. Aquest és un dels principals reptes dels sistemes de bus urbà a les grans ciutats ja que la velocitat comercial repercuteix directament en l'eficiència de l'operador, l'optimització dels recursos disponibles i la satisfacció de les persones usuàries. 

Les velocitats comercials dels autobusos que operen a les grans ciutats europees se situen entre els 11km/h de París i els 20km/h d’Amsterdam, una diferència que s’explica per la diferent densitat urbana d’aquestes dues capitals. Aquesta realitat posa de manifest la necessitat de disposar d'eines rigoroses que permetin localitzar de manera precisa els trams i parades més crítiques, determinar quins factors penalitzen el servei i, a partir d’aquesta informació, quines mesures es poden aplicar per millorar la velocitat del autobusos. 

Objectiu: augmentar la velocitat comercial

La metodologia proposada se centra en dos indicadors clau: la velocitat interparada, és a dir, el temps que el bus necessita per desplaçar-se entre dues parades consecutives, i el temps de parada o dwell time, que mesura el temps que el vehicle roman aturat per efectuar les operacions de pujada i baixada de passatgers.

A partir d'aquestes dades, el model estableix valors de referència basats en les mitjanes de cada sentit de circulació, línia o agrupació superior. Posteriorment, identifica aquells trams i parades que presenten desviacions més significatives respecte dels valors de referència, posant el focus en els punts amb un potencial més elevat de reducció de temps.

Els resultats s'agrupen en unitats d'anàlisi formades per trams i parades amb major capacitat d'estalvi de temps. Després d'una fase de diagnòstic i priorització, aquests àmbits es converteixen en candidats a l’aplicació de les mesures específiques de millora, ja sigui en la regulació semafòrica, la gestió de les parades, la configuració viària o l'operativa del servei.

La metodologia també incorpora una fase d'avaluació posterior a la implantació de les mesures. Un cop executades les actuacions, es quantifica l'estalvi real de temps aconseguit i s'incorporen les dades al procés continu de monitoratge i anàlisi, generant així un model de millora permanent de la xarxa. Amb aquest enfocament, es busca oferir una eina transparent, repetible i basada en dades per prendre decisions, maximitzar l'eficàcia de les inversions i avançar cap a un transport públic més competitiu, fiable i atractiu per a la ciutadania.